Libe d'Estèr : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Erunberri (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Erunberri (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
<!--Article redigit en gascon-->
[[Fichièr:Esther_Megillah_Italy_1616.jpg|300px|right|thumb|Manuscrit deu Libe d'Estèr, Italia, 1616. Bibliotèca Nacionala d'Israèl. Jerusalèm]]
Lo '''[[Libe]] d'Estèr''' (מגילת אסתר ''Megilat Esther'', valent a díser ''Rotlèu d'Estèr'' en [[ebrèu]]) qu'ei lo vint-e-unau libe deu ''Tanakh'' (Bíblia ebraïca). Que hè partida deus ''Ketubim'', qui forman la tresau e darrèra partida deu ''Tanakh''. Que conta ua seria de hèitas debanadas devath [[Xerxes Ier|Xerxes I]] (aperat ''Akhasverosh'', transcriuttranscrit com''Asouēros'' "Assuèr"dens la Bíblia deus Setanta, ''Assuerus'' dens lola tèxtVulgata): Estèr, d'origina judiva, qu'ei la favorita dau rei Assuèr (aqueth Assuèr qui regnava despuish Índia dinc a Etiopia sus vint-e-sèt províncias, ce ditz lo tèxt). Mes lo gran visir Haman qu'a a l'idèa d'exterminar tots los judius. Alavetz, Mardoquèu que crida ajuda a la soa cosia Estèr tà obtiéner deu rei l'anullacion deu decret qui'us condemna. Assuèr, assabentat per Estèr, que pren mesuras tà proteger la populacion judiva e que condemna lo visir e tots los sons hilhs a estar penuts. Fin finau, los judius qu'instauran ua hèsta annau aperada ''Purim'' tà commemorar aqueth miracle. Totun, l'istoricitat deu raconte qu'ei mesa en dobte: que sembla lo libe qu'estó concebut com ua apologia de la hèsta de ''Purim''.
 
{{DEFAULTSORT:Estèr}}