Dròga : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Cornelhac1 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
<!-- Article redigit en gascon lengadocian-->
[[Imatge:Pyschoactive Drugs.jpg|thumb|Drògues]]
'''Dròga''' eies un tèrme generaugeneral pethde quelas sesubstàncias designeque atau quinsevolh [[substància]] damb capacitat d'alterarmodifican un procès biologic o quimic endins un organisme viu, dambamb d'un propòsit determinat, coma per exemple combàter uauna malautia, aumentar erala resisténcia fisica, o modificar erala responsa immunologica. EthLo [[cervèthcervèl]] eies erala zòna mèsla mai sensibla ara l'efècte desde las dròguesdrògas. EthLo mot ''dròga'', per influéncia derde l'anglés, s'utilizeutiliza coma sinonim de "medicament". Des deth punt d'enguarda farmaceuticdera *farmacognòsia, ua dròga s'era part der èsser viu a on se i trape substàncies*susbtàncies que pòden èster utilizades damb enquia terapeutics o preventius o que son *precursors d'emisintèside *hemisíntesi farmaceutica. Per exemple, dera *valeriana, era dròga serie era arraïtz, donques qu'ei d'a on s'extrèn es principis actius o dethdera bolèg*camamil·la, es capítols floraus. . Des deth punt d'enguarda dera psicologia (de hèt, aguest s'er emplec mès abituau deth tèrme en lenguatge quotidian), ua dròga ei ua substància damb efèctes sus eth sistèma nerviós centrau, damb capacitat d'alterar er estat d'ànim, era percepcion o eth coneishement, e que sòl crear adiccion e quadres de abstinéncia. Ua dròga tanben pòt èster quinsevolh substància quimica, mès aguest emplec ei pòc frequent aué en dia, exceptada entà referir-se a ua drogaria coma comèrç especializat ena venta de productes quimics. Existís un gran nombre de drògues que se pòden utilizar coma medicaments per diuèrses malauties. Mès fòrça drògues, independentament dera sua possibla utilitat terapeutica, s'utilizen damb finalitats recreatives, o pes sòns efèctes psicologics o sensoriaus, se ben en aguest dusau cas non s'usen damb es dòsis, ne dera madeisha manèra que quan se hè damb finalitats medicaus. Açò ei un problèma sociau de prumèr orde a fòrça païsi, donques qu'eth consum continuat de drògues sòl crear adiccion. Ena majoria de casi, eth consum de drògues tanben a d'auti efèctes nocius sus era salut, e sus eth comportament sociau deth consumidor. Eth hèt que fòrça d'aguestes drògues siguen illegaus ena majoria de païsi a hèt créisher un mercat nere d'aguestes substàncies, damb es corresponentes associacions criminaus que en contròtlen era contrabanda e era distribucion. Es drògues recreatives mès usades se pòden classificar en tres grops, segontes eth sòn efècte principau:
* Euforizants o excitants (cocaïna, amfetamines, alcoòl ena sua prumèra fasa, nicotina ena sua dusau fasa, cafeïna).
* Sedants e depressors (opiacis, eroïnes, morfina, benzodiazepines, ansiolitics, calmants musculars e ipnotics, alcoòl ena sua dusau fasa, nicotina ena sua prumèra fasa, barbiturics, canabàs, marijuana, inalants).