Timòr Èst : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 46 :
=== Lo periòde indonesian ===
 
Lo procès d'independéncia foguèt marcat per de violéncias (460 mòrts) entre moderats, desirós de mantenir de liames ambé [[Portugal|Portugau]], e independentistas radicaus gropant au sen dau [[Frònt revolucionari per l'independéncia dau Timòr Orientau]] (Fretilin). En novembre de [[1975]], lo [[Frònt revolucionari per l'independéncia dau Timòr Orientau|Fretilin]] prenguèt l'avantatge sus sei rivaus e proclamèt l'independéncia lo 28. Pasmens, treTre lo 7 de decembre seguent, [[Indonesia]] decidèt d'ocuparenvaïr l'anciana colonia que venguèt oficialament una província indonesiana. Pasmens, l'[[ONU]] refusèt de reconóisser l'annexion.
 
Lo [[Frònt revolucionari per l'independéncia dau Timòr Orientau|Fretilin]] resistiguèt militarament fins a [[1988]] e foguèt batut a l'eissida d'operacions murtrieras que causèron la mòrt d'au mens {{formatnum:200000}} abitants. Lo movement contunièt alora de luchar au nivèu politic maugrat l'arrestacion de son cap, [[José Alexandre Gusmão]], en [[1992]]. Sièis ans pus tard, après la casuda dau regime de [[Suharto]], [[Indonesia]] acceptèt l'organizacion d'un referendum sus l'independéncia organizat per lei [[ONU|Nacions Unidas]]. En despiech d'operacions de terror ({{formatnum:1400}} mòrts) organizadas per de soudats e de paramilitars indonesians, la populacion votèt en favor de l'independéncia que foguèt reconeguda per [[Jakarta]] en octòbre de [[1999]].
 
=== L'independéncia ===