Montpesat de Carcin : Diferéncia entre versions

→‎Toponimia : seguida
(→‎Toponimia : seguida)
(→‎Toponimia : seguida)
Las atestacions ancianas del nom de '''Montpesat''' son nombrosas, que entre elas se pòt citar ''basilicae sanctorum parvulorum Justi et Pastoris'' (655, Testament de Daidièr de Caors), ''castrum quod Mons Pensatur dicitur'' (1040), ''Montepesato'' (1074-1108, 1099, 1154, 1170, 1176, 1203), ''Montepezato'' (1096-1099), ''Montispesato'' (1159), ''Montepisato'' (1159), ''Montis Pensati'' (1252), ''Monte Pensato'' (1257, 1580), ''Montispensati'' (1257, 1418), ''Montespensato'' (1269), ''Montempensatum'' (1299)... e en occitan ''Mont Pesat'' (1198), ''Montpezat'' (1274, 1526), ''Monpezat'' (1359) <ref> Paul Burgan, André Lafon, ''Toponymie du Tarn-et-Garonne'', Association Antonin Perbosc, 2006, p. 279</ref>.
Lo primièr element de Montpesat ven de l'occitan ''mont'', del latin ''mons'', ''montem''. Lo segond element pòt èsser lo participi passat del latin ''pedare'', «paisselar», e per extension fortificar <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984.</ref>; pr'aquò, Pierre-Henri Billy (citat per Pau Burgan e Andriu Lafon) constata que ''pedare'' es sense descendéncia gallo-romanica [aicí, occitano-romanica] e que ''pensatus'' (de ''pendere'') > ''pensat'' > ''pesat'', «penjalut», conven milhor (citat per Pau Burgan e Andriu Lafon); una confirmacion es que Montpesat presenta l'atestacion ''Mons Pensatus'' en 1040 <ref> Paul Burgan, André Lafon, ''Toponymie du Tarn-et-Garonne'', Association Antonin Perbosc, 2006, p. 279</ref>.
 
* '''Gandolés''' (grafia de Pau Burgan e Andriu Lafon) presenta las atestacions ''Guandole'', en 1319, ''capellanus de Granduale'', en 1326, ''a Guandoles'', en 1359, ''ecclesia de Glandoleno'', cap a 1400, ''Gandolesio'', en 1465, ''capella de Gandoleno'', en 1497, ''Gandoles'', en 1526, etc. Es una anciana parròquia escambarlada entre las comunas de Montpesat e de [[Montfermièr]]. Las atestacions ancianas fan pensar a un sufixe ''-enum'' e l'''-s'' fa supausar un plural ambe sens de collectiu [los *Gandole(n)s serián estats los abitants de Gandole(n) e aprèp la confusion se seriá facha entre lo nom dels abitants e lo del vilatge]; ''Gandolens'' poiriá èsser una autra grafia, pas tan simpla mas pus etimologica. Demòra la question del radical. Entre las nombrosas possibilitats (indo-europèu ''*ganda'' «terrenh rocassut», un radical germanic ''*wando'' a la basa d'un antroponime, lo nom dels Vandals, coma a [[Los Sarrasins|Gandalor]], Burgan e Lafon causisson un derivat de l'occitan ''gandòla'', derivat de ''ganda'' «valat, regòla». Burgan e Lafon supausan una fondacion tardièra, perqué lo nom arriba tard dins los escrits <ref> Paul Burgan, André Lafon, ''Toponymie du Tarn-et-Garonne'', Association Antonin Perbosc, 2006, p. 280</ref>; l'absida romanica, pr'aquò, es del sègle XII <ref>http://catholique-montauban.cef.fr/rubriques/gauche/arts-et-culture/eglises-du-diocese/gandoules.pdf</ref>.
* '''La Salvetat''' (atestacions ''ecclesia Salvitate'', cap a 1400, ''Beata Maria de Salvitate'', en 1580, ''Beatae Mariae de Salvitate'', en 1640). Del latin Salvitatem, mot format a partir de ''salvus'', es un lòc plaçat jos la proteccion de la Glèisa, en principi una vila novèla o un vilatge novèl que los abitants i avián de dreches particulars, coma lo drech d'asil. La creacion se fasiá sus de tèrras eclesiasticas, per tal de las far desbosigar <ref> Paul Burgan, André Lafon, ''Toponymie du Tarn-et-Garonne'', Association Antonin Perbosc, 2006, paginas 281 e 227</ref>.
* '''Pilon''' es un nom d'epòca occitana per un lòc ocupat dempuèi la [[protoïstòria]] e que seriá estat l'emplaçament d'una ''villa'' antica. La glèisa parroquiala es a 300m de l'aglomeracion. Se tractariá d'un pilar, d'una bòrna, (bòla, bosòla, bòina, boina), per marcar un limit (d'una propietat...). La parròquia es atestada coma ''Sancti Juliani'' (1326), ''St Julien de Villegenest'' (1526), ''Sanctus Julianis Vallis Ginesta'', etc. Valginèsta es format dels mots latins ''vallem'', «val», e ''genesta'', «ginèsta, genèsta, ginèst, genèst» <ref> Paul Burgan, André Lafon, ''Toponymie du Tarn-et-Garonne'', Association Antonin Perbosc, 2006, pagina 281</ref>.
* '''Sent Laurenç de Senesèlas''' (atestacions ''capellanus de Sénezelas'', en 1326, ''St Laurens de Senezelles'', en 1526, ''Sanctus Laurentius de Feneselis alias de Ceneselis'', en 1580, ''Sancti Laurenti de Senezelles'', en 1640, Saint Laurent de Nezelles, sus la mapa de Cassini). Senesèlas (?) vendria de ''*sanitia'', del vèrbe ''sanitiare'', ambe'l sufixe ''-ellas'' e lo sens seriá «malaudariá», «leprosariá»; mès lo determinant es oblidat e se ditz [sénlawr'''é'''ndémumpéz'''a'''t] <ref> Paul Burgan, André Lafon, ''Toponymie du Tarn-et-Garonne'', Association Antonin Perbosc, 2006, paginapaginas 281-282</ref>, escrit '''Sent Laurenç de Montpesat'''.
* '''Saus''' es atestat coma ''Saurs'' (1252, 1300, 1326), ''Saurs prope Boffiam'' (cap a 1400), ''ecclesiam predictam de Saus'', en 1459, ''Beata Maria de Sauts'' (sense data), ''Saux'' (Cassini). L'origina es l'ancian occitan ''saur'', «blond», «ros», del francic ''*saur'' <ref> Paul Burgan, André Lafon, ''Toponymie du Tarn-et-Garonne'', Association Antonin Perbosc, 2006, pagina 282</ref>. L'amudiment de ''-r'' finala darrèr diftongue explica l'atraccion grafica de ''saus'', de ''salices'' (ensemble de sauses).
* '''Saus'''
* '''Sent Circ''' es una parròquia dispareguda, absorbida per Sent Martin. Lo nom ven de Sanctus Cyricus de [[Tars]] e, coma -i- es una brèva, s'amudís.
* '''Sent Martin de''' '''''Carguaprunas''''' (probablament ''Cargaprunas'' en occitan) es una parròquia dispareguda
* '''Sent Vincenc''' es una parròquia dispareguda
15 296

cambiaments