Libia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 55 :
Au començament dau millenari I av. JC, lei [[Fenicia]]ns installèron de colonias e de comptadors lòng dau [[litorau]]. Vèrs lo sègie V av. JC, [[Cartage]], venguda la principala colonia feniciana [[africa]]na, aviá estendut son influéncia sus la region e sus lei tres establiments fenicians d'[[Oea]], de Labdah (la futura [[Leptis Magna]]) e [[Sabratha]] (dichas Tripolis per lei [[Grècia antica|Grècs]], aquelei vilas son a l'origina de [[Trípol]]). A la fin dau sègle VII av. JC (en [[-631|631 av. JC]] segon la tradicion), de colons grècs originaris de [[Tera]] s'installèron en [[Cirenaïca]] onte fondèron [[Cirene]]. Durant lei dos sègles seguents, d'autrei colonias renforcèron la preséncia grèga dins la region : [[Barce]] (Al Marj), Euhesperides (Berenice, uei [[Bengazi]]), Teuchira (Arsinoe, uei [[Tikrah]]) e Apollonia ([[Susah]]). Ambé [[Cirene]], formèron la « Pentapolis » (cinc ciutats). Après la casuda de [[Cartage]], lei [[Empèri Roman|Romans]] unifiquèron la region. Durant aperaquí 400 ans [[Tripolitània]] e [[Cirenaïca]] venguèron de províncias romanas prospèras coma l'atèstan lei roïnas romanas de [[Leptis Magna]]. Pasmens, d'influéncias punicas e grègas importantas demorèron respectivament en [[Tripolitània]] e en [[Cirenaïca]].
 
Après l'afondrament de l'[[Empèri Roman]], lo país foguèt conquistat per leis Arabes en [[643]]. Pasmens, aqueu cambiament foguèt conjugat amb una aumentacion de l'[[ariditat]] e la region perdiguèt son importància economica, especialament [[Tripolitània]]. Durant la màger part de l'Edat Mejana, lo litorau libian foguèt ansin dominat per de tribüs arabas nomadas mai ò mens vassalizadas per lei sobeirans de [[Tunisia]] ò d'[[Egipte]]. Leis [[Empèri Otoman|Otomans]] ataquèron la region au sègle XVI e ocupèron [[Trípol]] en [[1551]]. A l'iniciativa de l'[[amirau]] [[Dragut]], la vila venguèt un centre major de la [[piratariá]] [[Mar Mediterranèa|mediterranèa]]. Pendent tres sègles, aquela activitat assegurèt la prosperitat de la region sota la direccion de governadors e de princes tributaris de [[Constantinòble]]. En [[1835]], lei Turcs restabliguèron son autoritat en Libia. Pasmens, en causa de l'influéncia importanta de la confrariá dei Senousis, la restauracion dau poder otoman demorèt largament limitada. Dins aquò, en despiech dau declin [[Empèri Otoman|turc]], [[Constantinòble]] capitèt de gardar Libia fins a una invasion [[Itàlia|italiana]] en [[1911]]. Liada ais ambicions imperialistas de [[Roma]], aquela ataca s'acabèt per una victòria italiana en [[1912]].
 
=== Lo periòde coloniau ===