Bauma de Las Caus : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Erunberri (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 10 :
[[Fichièr:Lascaux-abside.jpg|right|200px|thumb|Gravadura d'un [[Cervidae|cèrvi]]]]
[[Fichièr:Lascaux-diverticule-félins.jpg|right|200px|thumb|Gravaduras dau {{Cita|Diverticul daus [[felin]]s}}]]
[[Fichièr:Lascaux painting.jpg|right|200px|thumb|Las frescas de la Baumabauma de Las Caus atestan que los [[Bovinae|bovins]] son presents dempuei longtemps a l'oest dau [[Massís Centrau]]]]
[[Fichièr:Lascaux plan.jpg|right|thumb|200px|Plan de la bauma]]
[[Fichièr:Franco-Cantabrian_region.gif|right|200px|thumb|Mapa de la region arqueologica francocantabrica (Paleolitic Superior)]]
[[Fichièr:Lampe a graisse - Lascaux.jpg|right|200px|thumb|'Na lampa (cremador) de graissa de Las Caus en [[gres]] [[ròse (color)|ròse]]. [[Solutrean]] o [[Magdalenian]] Ancian]]
La '''[[Baumabauma]] de Las Caus''' embarra un daus ensembles picturaus pus importants de la [[Preïstòria]] [[Euròpa|europèa]]. Sas pinturas e gravaduras [[paleolitic]]as s'associeren longtemps au [[Magdalenian]] ancian, mas las darrieras [[recèrca|recerchas]] mòstran que podrián datar dau [[Solutrean]] que lo precedís.
 
Se dubrís a [[Montinhac (Perigòrd)|Montinhac]], en [[Perigòrd]], en riba mança de [[Vesera]], dins un còu [[calcari]] au niveu de l'estança coniaciana ([[Cretacèu|Cretaceu]] Superior). Contràriament a de nombrosas autras [[bauma]]s de la [[val de Vesera|vau de Vesera]], Las Caus es relativament "secha". En fach, un jaç de marla impermeabla l'isola de tota infiltracion d'[[aiga]], empachant tota novela formacion de concrecion de calcita.
Linha 30 :
 
== Descripcion de la bauma ==
La Baumabauma de Las Caus es relativament petita: l'ensemble de las galariás excedís pas {{unitat|250|m}} de long per 'na desnivelacion d'aperaquí {{unitat|30|m}}. La partida decorada correspond a un malhum superior, lo malhum inferior essent de mau accedir amor de la preséncia de [[dioxid de carbòni]].
 
L'entrada actuala correspond a l'entrada preïstorica, e mai s'es estada equipada d'un sistema de sedaç.