Russia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 74 :
 
A la fin dau sègle XVI, la disparicion de la dinastia au poder entraïnèt una crisi intèrna que va s'acabar en [[1613]] quand la dinastia Romanov prenguèt lo contraròtle dau país. Aquela dinastia va modernizar l'estat e fondar l'Empèri Rus gràcias a una politica d'expansion militara e coloniala. Ai sègles XVII e XVIII, Russia venguèt donc una poissança europèa majora. Aquela òbra acomencèt ambé lo rèine de Pèire lo Grand (1682-1715). D'efèct, après una guèrra lònga e acarnada còntra [[Suècia]], Russia i obtenguèt tornarmai un accès a la Mar Baltica que li permetèt de comunicar ambé lo rèsta d'[[Euròpa]]. Puei, sota lo rèine de Catarina II de Russia (1762-1796), l'Empèri Rus conquistèt la region au nòrd de la Mar Negra après una victòria còntra l'[[Empèri Otoman]] e lo Khanat de Crimèa. Russia participèt tanben ai partiments de [[Polonha]] puèi ai guèrras còntra la Revolucion Francesa e l'Empèri de Napoleon I{{èr}}. Maugrat de desfachas importantas (Austerlitz, Friedland), l'armada russa capitèt d'arrestar l'invasion francesa de [[1812]] e aguèt un ròtle de remarca dins la desfacha finala de Napoleon.
 
[[File:Asia Centrala - Expansion russa de 1725 a 1914.png|thumb|Expansion russa en Asia entre 1725 e 1914.]]
 
Lei sègles XVII, XVIII e XIX foguèron caracterizats per la perseguida d'una politica d'expansion russa vèrs l'èst que va entraïnar la formacion d'un estat fòrça estendut dins lo nòrd dau continent [[asia]]tic. Aquò foguèt permés per divèrsei procès :