Peró : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 141 :
La conquista espanhòla se debanèt de [[1532]] a [[1571]]. Foguèt lònga en causa de la resisténcia de la dinastia inca mai facilitada per lei divisions intèrnas de l'Empèri e lei [[malautiá]]s vengudas d'[[Euròpa]] que decimèron la populacion (12 milions d'abitants en [[1530]], 1,3 milion en [[1570]]). D'efèct, la [[mòrt]] de [[Huayna Capac]] entraïnèt una [[Guèrra de Succession Inca|guèrra civila per sa succession]] entre [[Huascar]] ([[1527]]-[[1532]]) e [[Atahualpa]] ([[1532]]-[[1533]]). Lo premier dispausava d'una armada pus importanta e èra installat dins la [[capitala]] mai son rivau teniá de fòrças pus experimentadas. Una tiera de combats [[sang|saunós]] de [[Quito]] a [[Cuzco]] li permetèt de conquistar lo poder mai laissèt de divisions prefondas.
 
Tre la fin de la guèrra civila, un contingent de ''[[conquistador]]s'' [[Espanha|espanhòus]] comandat per [[Francisco Pizarro]] desbarquèt dins l'Empèri. Pauc nombrós (180 soudats, 37 cavaliers), leis Espanhòus empurèron lei divisions entre pòbles amerindians per trobar d'aliats còntra leis Incas. Lo 16 de novembre de [[1532]], capturèron [[Atahualpa]] a la [[batalha de Cajamarca]]. Pizarro demandèt un recapte important per sa liberacion puei l'executèt per desorganizar l'Empèri entraïnant la presa de [[Cuzco]]. Pasmens, una partida de l'Empèri assaièt de resistir ajudada per lei combats fratricidas entre ''[[conquistador]]s'' (partisans de [[Francisco Pizarro|Pizarro]] còntra partisans d'[[Diego de Almagro|Almagro]], [[1536]]-[[1542]]). Ansin, un subrevivent de la dinastia inca dich [[Manco Inca II]] poguèt crear lo [[Reiaume de Vilcacamba]] que demorèt un centre de resisténcia fins a sa conquista en [[1572]].
 
==== L'esplecha coloniala de Peró ====