Giuseppe Mazzini : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Matieu Sokolovic (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 3 :
'''Giuseppe Mazzini''' (naissut en 1805 à [[Gènoa]] e mòrt en 1872 a [[Pisa]]), revolucionari e patriòt italian, republican fervorós e combatent per la realisacion de l’unitat italiana.
 
Es lo tresen enfant d’un professor de medecina a l’universitat de [[Gènoa]], de tendéncia republicana e d’una patriòta fòrça cresenta. En 1820, rintra a l’Universitat e causís la medecina avans que de se dedicar au drech. En & !é§1826, escriu son promier assai literari, « Dell’amor patrio di Dante » publicat l’an d’après.
 
Après d’estudis de drech e una licéncia de filosofia en 1827, acomença d’afiermar, en còntra dau poder en plaça, que « la patria d’un italian non es [[Roma]], [[Florença]] ò [[Milan]], mai [[Itàlia]] tot entiera e aderís a la [[carbonaria]], associacion secrèta amb objectius politics, per afortir seis idèias e metre en plaça un plan d’accion.
Linha 15 :
En 1837, se cala a [[Londres]] d’onte demanda au Papa [[Piu IX]] de se metre a la tèsta d’un movament per l’unitat d’Itàlia. En 1835, publiquèt « Fe e avenidor » e en 1837, « Devers de l’Òme ». Suscita de movaments revolucionaris a [[Bolonha]] e a [[Imola]] en 1842, a [[Cosenza]] en 1844, a [[Rimini]] en 1845. Seràn totei de fracàs. Ambé lei revolicions de 1848, tòrna en Itàlia. Defende [[Nàpols]] còntra leis [[Àustria|austrians]] venguts tornar establir lo rei detronat, puei passa en [[Toscana]] e fin finala a [[Roma]] onte ven, en febrier de 949, un dei dirigeires de la nòva republica romana. N’es forabandit per lei francés venguts tornar establir sus lo tròna lo Papa [[Piu IX]]. Tòrna puei a [[Londres]]. Assaja sensa succés de soslevar [[Mantoue]] (1852), [[Milan]] (1853), [[Gènoa]] e [[Livorna]] (1857).
 
Mazzini condamna l’aligança entre [[França]] e [[Piemont]] en 1858 e la cession de [[Savòia]] e de la Comtea de [[Niça]] a [[França]] en 1860. Elegit deputat de [[Messine]] en 1865, pòu pas tenir seti que son eleccion es estada invalidada. En 1868, assaja de fondar una aligaça rebuplicana universala. En &8701870, desbarca en [[Sicília]] dins l’amira de fondar la republica italiana (dau temps que lo rei Victor-Emmanuel II ven d’acabar l’unificacion d’Itàlia). Arrestat, es mes en càrcel a [[Gaèta]] puei amnistiat. Se deu exiliar en [[Soïssa]]. En 1872, es sota un faus nom que rejonha Itàlia per l’anar morir a [[Pisa]].