Aromanés : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni B. (discussion | contribucions)
pais deus locutors + imgs
Jiròni B. (discussion | contribucions)
Nostre paire, en 2 dialectes
Linha 8 :
 
L’'''aromanés''' (ditz maitot '''macedo-romanés''' en [[romaní]]<ref> (Fr)« Macédo-roumain » est une appellation impropre (puisqu’il y a des Aroumains non seulement en Macédoine mais aussi en Albanie, en Bulgarie, et en Grèce dans la région de Macédoine occidentale), due à l'immigration en Roumanie, dans la première moitié du {{s|XX}}, de nombreux Aroumains en provenance de la [[Republica de Macedònia|Macédoine]] au sens large.</ref>), en aromanés ''limba armãneascã'', ''armãneashce'', ''armâneashti'' o ''armânã'' (aromanés), nomat totparier per l’adverbe ''armãneashte'' o ''armãneshce'', es una [[lenga romanica]] orientala, parlada per los [[Aromanés (pòble)|aromanés]], e forma, emb lo [[daco-romanés]], lo [[megleno-romanés]] e l’[[istro-romanés]], lo [[diasistèma roman de l'Èst]]<ref> (Fr) G. Giuglea, [[Alexandru Graur]], [[Ion Coteanu]], etc.</ref>. Mas per quauques linguistes subretot romanés<ref> (Fr) [[Gustav Weigand]], [[Ovid Densusianu]], [[Sextil Pușcariu]], [[Alexandru Rosetti]], [[Theodor Capidan]]</ref> qu'es un dialècte dau romanés, coma lo [[Valaquia morava|moravalac]] (disparut), lo [[Dalmate|morlac]] o dalmate (disparut), lo megleno-romanés e l’istro-romanés (qui n'an pus que quauques centenats de locutors). Mas existís una escòla (alemanda e ongresa) qui estima que qu'es lo [[daco-romanés]] qui es un dialècte de l'aromanés.
L'aromanés es parlat en [[Albania]], [[Bulgaria]], [[Grècia]], [[Macedònia]], [[Romania]] e en [[Serbia]], per 80 000 a 1 000 000 personas.
 
== Alfabet aromanés ==
L’alfabet adoptat au symposium de Bitola<ref>Ici nous adoptons cet alphabet, car c’est celui qui est utilisé sur la Wikipédia aroumaine, mais nous ne changeons pas les caractères différents dans les titres originaux de documents cités.</ref> comporta daus caractèrs sens [[diacritic]]s, levat '''ã'''. Una part daus caractèrs e daus grops de letras an las mesmas valors qu’en italian o en romanés : '''c''', '''ce''', '''ci''', '''che''', '''chi''', '''g''', '''ge''', '''gi''', '''ghe''', '''ghi''', '''e''' e '''o''' (i comprés dins las diftongas), '''i''' e '''u''' (i comprés semivocalicas), '''k''', '''q''', '''w''' e '''y''' dins los mots estrangiers<ref>Voir à ce propos l’article [[Phonologie du roumain]]</ref>. Pasmens, l’alfabet de l’aromanés es pas unitari per tota la linga, car etn de las letras e grops de las letras alternatius, per rendre doas menas de prononciacion variant segon los parlars.
 
'''==Exemple :'''==
 
'''Articlu 1.''' <br /><br />
Tuti iatsãli umineshtsã s-fac liberi shi egali la nãmuzea shi-ndrepturli. Eali suntu hãrziti cu fichiri shi sinidisi shi lipseashti un cu alantu sh-si poartã tu duhlu-a frãtsãljiljei.
 
'''Nòstre Paire'''
 
En gramushtean
 
:''Tatã a nostru, tsi eshci tu tserl,''
:''s'ayiseascã numa a Ta,''
:''s'yinã amirãriľa a Ta,''
:''si facã vreare a Ta,''
:''cum tu tserl, ashi sh'pisti locl.
:''Pãnea a nostrã atsea di cathi dzuã dã-nã-u sh'azã''
:''shi ľartã-nã amãrtiile a noastre''
:''ashi cum ľi ľirtãm sh'noi a amãrtoshlor a noshci.''
:''Shi nu nã du la pirazmo,''
:''ala aveagľi-nã di atsel arãul.''
:''Cã a Ta easte Amirãriľa shi putearea''
:''a Tatãlui shi Hillui shi a Ayului Spirit,''
:''tora, totãna sh'tu eta a etilor.''
:''Amen.''
 
En fãrshãrot
 
:''Tatã a nostu tsi eshti tu tser,''
:''si ayisiascã numa a Ta,''
:''s’yinã amirãria a Ta,''
:''si facã vrearea a Ta,''
:''cum tu tser, ashe sh’pisti loc.''
:''Penia a noste, atsa di cathi dzue, de-ni-u sh’aze,''
:''sh’ľartã-ni amartiili a nosti,''
:''ashe cum li ľãrtem sh’noi a amãrtoľor a noci,''
:''sh’nu ni du la pirazmo,''
:''ma viagľã-ni di atsel rãu.''
:''C a Ta esti amirãria ľ’puteria,''
:''a Tatãlui shi Hiľalui shi a Ayiului Spirit,''
:''tora,totãna sh’tu eta a etillor.''
:''Amin.''
 
 
{{clr}}