Annibal Barca : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Magioladitis (discussion | contribucions)
m →‎Ligams extèrnes : Removed deleted template / all info is now in Wikidata, removed: {{Ligam AdQ|ru}} using AWB (10903)
Ricou31 (discussion | contribucions)
Linha 72 :
[[Imatge:Hannibal3.jpg|thumb|upright=0.9|Annibal e sos òmes traversant los [[Alps]].]]
 
L’itinerari utilizat per Annibal en octobre de [[-218|218]]<ref>"Carthage Lives"</ref> fa totjorn controvèrsia<ref>"Britannica"</ref>. Totas las ipotèsis avançadas, sovent per de specialistasd'especialistas mas tanben per d'auteurs mai imaginatius, son basada sus l’interpretacion dels tèxtes de Titus Livi e de Polib, prèp de mila òbras son ja escrichas sul subjècte. Pasmens, lislos detalhs donats per [[Polib]]<ref> "Polybe, III, 11">{{fr}} [http://remacle.org/bloodwolf/historiens/polybe/trois.htm#XI Polib, ''Istòria generala'', Libre III, 11]</ref> e [[TitusTit Livi]]<ref>{{fr}} [http://bcs.fltr.ucl.ac.be/LIV/XXI.html#31 Titus Livi, ''Istòria romana'', Libre XΧI, 31] e [http://bcs.fltr.ucl.ac.be/LIV/XXI.html#35 35]</ref> son fòrça imprecisimprecises e cap de traça arqueologica ne balha pas de pròbas irrefutablas de l'itinerari.
 
Sens contar l'itinerari causit, la traversada dels Alps es un de las causidas tacticas mai marcntas de l’Antiquitat. Annibal arribèt a traversar los monts levat los obstacles del [[clima]], lodel terren, de las atacassatacas de las populacions localas e la dificultat de dirigir dels soldats d’originas etnica e linguistica divèrsas. Las fonts indican qu’Annibal perdèt entre {{unitat|3000}}<ref>{{en}} [http://www.mainlesson.com/display.php?author=macgregor&book=rome&story=alps&PHPSESSID=eb1cde7138b9994d0c97c7a7c1005a85 Mary Macgregor, « Hannibal crosses the Alps », ''The Story of Rome'', p. 182]</ref> e {{unitat|20000|òmes}} pendent de la traversada<ref>"Richard Bedser"</ref>. Los subrevivents arribèron en Itàlia, {{unitat|20000|òmes}} segon Polib, èran atalentats e ont patiguèron del freg<ref>"Richard Bedser"</ref>.
 
Aprèp que passèt los [[Alps]] e arribèt dins la plana de [[Pò]], Annibal deguèt combattre los [[Taurins]] que refusava l'aliànça amb aquelas troupestropas fòrça reduchasredusidas. Puèi vinquètvenquèt en seguida las primièras tropas romanas que s'opposèronoposèron al el dins lo [[Tecino]] e a la [[Trebbia]]<ref>"Encarta"</ref>. La [[batalha del Tecino]] mòstra las qualitats militaras d’Annibal. Utilizèt pel melhor sa cavalariá numida, profèitant del mendre avantatge topografic e capitant un moviment d’encerclament. La [[Batalha de la Trebbia (segonda guèrra punica)|batalha de la Trebbia]], en decembre de [[-218|218]], obliguèt los Galleses a se ligar a Annibal contra los romans<ref> "Columbia"</ref>.
 
=== Batalha de la Trebbia ===
Linha 82 :
{{Article detalhat|Batalha du Tecino|Batalha de la Trebbia (segonda guèrra punica){{!}}Batalha de la Trebbia}}
 
La dificila marcha d’Annibal lo conduguèt en territòri roman e empachèt las tentativas dels enemidsenemics de resòlvre lo conflicte en territòri estrangièr<ref>"Mary Macgregor, p. 183">{{en}} [http://www.mainlesson.com/display.php?author=macgregor&book=rome&story=trebia&PHPSESSID=eb1cde7138b9994d0c97c7a7c1005a85 Mary Macgregor, « The Battle of Trebbia », ''The Story of Rome'', p. 183]</ref>. Son apareisson subte aprèp la traversada de [[Gàllia]] e de la [[val de Pò]] li permetèt de trencar l’aligançal’aliança novèla de las tribús localas a Roma abans qu'aquela darrièra pòsca reagir contra la revòlta<ref>"Britannica"</ref>.
 
[[Imatge:Battle Trebia-fr.svg|left|thumb|Estrategias pendent la [[Batalha de la Trebbia (segonda guèrra punica)|batalha de la Trebbia]]]]
 
Publius Cornelius Scipio, cònsol dirigent las fòrças romanas destinadas a interceptar Annibal<ref>"Mary Macgregor, p. 183"</ref>, esperava pas a çò qu’Annibal enseguètensaguèt de traversar los Alps, los Romans èrnaèran preparats a l’afrontar dins la [[Peninsula Iberica]]. Dispausant d’una armada flaca posicionada en Gàllia, Scipio ensagèt d’interceptar Annibal. De decisions subte e de movements rapids li permetèron, en transportant son armada pel mar, d’arribar a temps per aténher Annibal<ref>{{fr}} [http://bcs.fltr.ucl.ac.be/LIV/XXI.html#39 Titus Livi, ''Istòria romana'', Livre XXI, 39]</ref>.
 
Las fòrças d’Annibal traversèron quant a elas la val de Pò e se trobèron engatjadas dins una confrontacion secondària: la [[batalha del Tessin]]<ref> "TL,21,46"{{fr}} [http://bcs.fltr.ucl.ac.be/LIV/XXI.html#46 Tite-Live, ''Istòria romana'', Libe XXI, 46]</ref>. Alara, Annibal obliguèt los Romans a rendre la plana de [[Lombardia]] a causa de la superioritat de sa cavalariá<ref>"Dodge"</ref><ref>"TL,21,46"</ref>. Pasmens qu'una victòria minora, obliguèt los Galleses e los [[Ligurs]] a se jònher als Cartagineses<ref>{{fr}} [http://bcs.fltr.ucl.ac.be/LIV/XXI.html#48 Titus Livi, ''Istòria romana'', Libre XXI, 48]</ref>, çò qu'aumenta la talha de l’armada de {{unitat|40000|òmes}} que {{unitat|14000}} Galleses<ref> "livius.org"</ref>. [[Publius Cornelius Scipio]] foguèt grèvamentgrevament ferit e se retirèt aldelàal dedelà ladel riu Trebia per establir un camp a [[Plasença (Itàlia)|Plasença]], en [[Emília-Romanha]], salvant atal son armada<ref>{{fr}} [http://bcs.fltr.ucl.ac.be/LIV/XXI.html#47 Tite-Live, ''Istòria romana'', Libre XXI, 47]</ref>. L’autra armada consulara foguèt enviada en emergéncia dins la val de Pò. Abans que la novèla de la desfacha del Tecino arribaarribe a Roma, lo [[senat roman]] ordonètaviá ordonat al cònsol [[Tiberius Sempronius Longus]] de tornar menar son armada de [[Sicília]] per se jònher a Scipio e afrontar Annibal<ref>{{fr}} [http://bcs.fltr.ucl.ac.be/LIV/XXI.html#51 Titus Livi, ''Istòria romana'', Libre XXI, 51]</ref>.
 
Aquel darrièr, amb de manòbras abilas, èra en posicion de lo contrar perque aviá lo contraròtle la rota ligant Plasença a Arminum que Sempronius deguèt utilizar per ajudar Scipio. Prenguèt enseguida Clastidium ([[Casteggio]] en [[Lombardia]]) ont encontrèt fòrça provesiments pels òmes. Mas lo succés foguèt pas complèt perque Sempronius, profeitant delude la manca de vigiléncia d’Annibal, se placèt al flanc e se tornèt al camp de Scipio pel costat del riu Trebia prèp de Plasencia<ref>{{en}} [http://www.mainlesson.com/display.php?author=macgregor&book=rome&story=trebia&PHPSESSID=eb1cde7138b9994d0c97c7a7c1005a85 Mary Macgregor, « The Battle of Trebbia », ''The Story of Rome'', p. 186]</ref>. En decembre de [[-218|218]], Annibal per mòntrar un autre còp sossas capacitats militaras superioras pendent la batalha de la Trebbia<ref> "livius.org"</ref>. Aprèp aver agotat la resisténcia de l’[[infantariá]] romana, s'escampilhèt per una ataca perde surpresa que comencèt per una [[emboscade]] suls flancs<ref>"Britannica"</ref><ref>{{fr}} [http://bcs.fltr.ucl.ac.be/LIV/XXI.html#54 Titus Livi, ''Istòria romana'', Libre XXI, 54-56]</ref>.
 
=== Batalha del lac Trasimèn ===
Linha 96 :
{{Article detalhat|Bataille du lac Trasimèn}}
 
Aprèp las victòrias del Tecino e de la Trebia, los Cartagineses se repausèron a [[Bolonha]] puèi contunhèron lor davalada cap a Roma. Abans securizar sa posicion dins lo nòrd d’Itàlia per sa victòria, Annibal prenguèt sos quartièrs d’ivèrn amb los Galleses que lo sosten mermava<ref>{{fr}} [http://bcs.fltr.ucl.ac.be/LIV/XXII.html#1 Titus Livi, ''Istria romana'', Libre XXII, 1]</ref>. A la prima de [[-217|217]], decidiguèt d’establir una basa d’operacions mai segura al sud. Pensant qu’Annibal voliá avançar cap a Roma, [[Caius Servilius Geminus]] e [[Caius Flaminius Nepos]], los nòus cònsols, mobilizèron lors armadas per blocar los camins de l’èst e de l’oèst qu’Annibal poiriá utilizar per anar a Roma. L'unica carrièra cap a l'Itàlia centrala se tròba a la bòca d’[[Arno (flum)|Arno]]. Aquela rota passa per un grand [[palun]] qu'es submergit encara mai a aquel periòde de l’an. Annibal saviá qu'aquel camin plan dificil mas es tanben lalo mai segurasegur e plan segur lalo mai aviadarapid del centre de l’Itàliad’Itàlia. Coma l’istorian [[Polib]] l’indica, los òmes d’Annibal marchèron quatre jorns e tres nuèches sus {{cita|un camin qu'éraèra jos las aigas}} e patiguèt terriblament de lassièra encara renfortida pel manca de [[sòm]]<ref>"Po,3,16"</ref><ref> "TL,22,2"</ref>.
 
Lo general traversèt los [[Apenins]] e l’[[Arno (flum)|Arno]] reputats que se podava pas passar sens opposicion. Mas, dins las [[plana]]s paludencas, perdèt una granda partida de sas fòrças coma, benlèu, sos darrièrs elefants. En arribant en [[Etruria]] (actuala [[Toscana]]), Annibal decidiguèt d’atraire la principala armada romana, comandat per Flaminius, dins una batalha renjada en devastant jos sos pròpris uèlhs lo territòri qu’èra censat d'aparar. Coma Polib lo conta: ::''{{Cita|Annibal calculèt que se contornava lo camp e fasiá irrupcion dins lo territòri aldelà, Flaminius (en partida per paur de repròchis populars e en partida a causa de la seuna irritacion) seriá incapable de suportar passivament la devastacion del país, mas al contrari lo seguissèron espontanèament... li ofriguent atal d'occasions de l'atacar<ref>[[Liddell Hart]], ''Strategy'', ed Penguin Group, New York, 1967</ref>.}}''
 
[[Imatge:Battle of lake trasimene-fr.svg|thumb|Emboscade d’Annibal en [[-217|217]] sus las ribas du lac Trasimèn]]
 
Dins lo meteis temps, Annibal tentavatemptava de trencar l’aligançal’aliança dels aligatsaliats de Roma en lor mostrant que Flaminius èra incapable de los aparar. Malgrat tot aquò, Flaminius demorèt passivament abrigat a Arretium. Incapable d’entrainar Flaminius dins la batalha sonque a causa de la devastacion, Annibal decidiguèt de marchar en fòrça contra lo flanc esquèrra de son adversari, çò que faguèt que se copèt de Roma. Aquela manòbra es reconeguda coma essent lo primièr movement viradís de l’Istòria.
 
Pauc a pauc enseguida per las nautas tèrras d’Etruria, Annibal engatgèt lo percaç de Flaminius e, lo [[21 de junh]], lo susprenent dins una gòrja sus la riba del [[lac Trasimèn]], destruiguèt son armada dins las aigas o suls penjals vesins (los Romans perdèron prèp de {{unitat|15000|òmes}} sul terren<ref>"Carthage Lives"</ref>) e tuèt lo quita Flaminius. Alara aviá eliminat l'unica fòrça terrèstre qu'auriá podot metre en escac son avançada sus Roma mas, comprenent que sens maquinas de sètge poiriá pas prene la [[capitala]], preferiguèt expleitar sa victòria en se desplaçant al centre e al sud d’Itàlia e provocant una [[revòlta]] generala contra lo poder central. Aprèp Trasimèn, Annibal declarèt: ::{{cita|Soi pas vengut me batre contra los Italians mas al nom dels Italians contra Roma}}<ref>{{en}} {{pdf}} [http://www.iwar.org.uk/military/resources/hannibal/Parker_J_P_01.pdf James Parker, ''Comparing Strategies of the Second Punic War'', US Army War College, 10 avril 2001]</ref>.