Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana : Diferéncia entre versions

pas cap de resumit de modificacion
(Creacion de la pagina amb « Er '''Institut d’Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana''' ei ua institucion damb autoritat sus era lengua occitana en encastre de [[Catalonha]... »)
 
Cap resum de modificació
Er '''Institut d’Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana''' ei ua institucion damb autoritat sus era lengua occitana en encastre de [[Catalonha]].<ref>Jusèp CreadaLoís josSans eraSocasau, legitimitat"Er deraInstitut defensad’Estudis eAranesi dera- promocion dera variantaAcadèmia aranesa dera lengua occitana", ena''Llengua suai creacionÚs'' s’a agut en compde qu’ua varietat dialectau non se pòt descríuer ne protegir sense era referéncia clara e continua ara lengua estandard57, e2nd araSemèstre suade unitat2015.</ref>
==Istòria==
Entà dar compliment ara [[Lei d'Aran (2010)|Lei 35/2010, de 1 d’octobre, der occitan, aranés en Aran]], que desvolope era oficialitat der occitan declarada per [[Estatut d'autonomia de Catalonha (2006)|Estatut d’autonomia]], era Generalitat publiquèc eth Decrèt 12/2014, de 21 de gèr, peth quau s’autrege ar Institut d’Estudis Aranesi eth caractèr d’acadèmia e d’autoritat lingüistica der [[occitan]], lengua pròpia ena [[Val d'Aran|Val d’Aran]] e oficiau en [[Catalonha]]. Ei era Seccion de Lingüistica der Institut d’Estudis Aranesi qui se convertiguèc en Acadèmia, damb ua ampliacion de membres, procedents de tota [[Occitània]], entà assegurar eth compliment dera atencion ara unitat dera lengua occitana.
 
==Finalitats==
Entà dar compliment ara Lei 35/2010, de 1 d’octobre, der occitan, aranés en Aran, que desvolope era oficialitat der occitan declarada per Estatut d’autonomia, era
objectius. Es finalitats dera Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi son, fondamentaument, exercir era autoritat sus era varianta aranesa dera lengua occitana e realizar er aconselhament sus era unitat dera lengua occitana e eth tronc comun.
Generalitat publiquèc eth Decrèt 12/2014, de 21 de gèr, peth quau s’autrege ar Institut d’Estudis Aranesi eth caractèr d’acadèmia e d’autoritat lingüistica der occitan, lengua pròpia ena Val d’Aran e oficiau en Catalonha. Ei era Seccion de Lingüistica der Institut d’Estudis Aranesi qui se convertiguèc en Acadèmia, damb ua ampliacion de membres, procedents de tota Occitània, entà assegurar eth compliment dera atencion ara unitat dera lengua occitana.
 
==Realizacions==
Era Acadèmia aranesa dera lengua occitana ei organizada en dues seccions damb eth nòm de seccion aranesa e seccion estandard. Es sòns nòms orienten sus es sòns
Eth Plen der Institut d’Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana aprovèc eth passat 10 de juriòl de 2015 ua normativa ortografica der occitan estandard. Ei un document, era basa deth quau a estat elaborada per [[Jacme Taupiac]], damb eth títol de ''Per escriure l’occitan'', damb es aportacions deth
objectius. Es finalitats dera Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi son, fondamentaument, exercir era autoritat sus era varianta aranesa dera lengua occitana e realizar er aconselhament sus era unitat dera lengua occitana e eth tronc comun.
 
Eth Plen der Institut d’Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana aprovèc eth passat 10 de juriòl de 2015 ua normativa ortografica der occitan estandard. Ei un document, era basa deth quau a estat elaborada per Jacme Taupiac, damb eth títol de Per escriure l’occitan, damb es aportacions deth
Plen der IEA-AALO. Recuelh aqueres formes d’escritura que basades enes propòstes d’Alibèrt son assomides e emplegades pera majoria des usatgèrs dera lengua
occitana. Son ues normes que servissen perfectament entara varianta aranesa, que complementen es Normes ortografiques der aranés, e que materializen era forma de
comunicacion mès ampla e d’unitat dera lengua occitana. Aguestes normes aprovades de forma provisionau, entà facilitar era participacion dera poblacion interessada, ei previst de que siguen aprovades de forma definitiva en mes de juriòl de 2016.
 
==Organizacion==
Era Acadèmia ei actuauments composada per dotze membres numeraris. Es estatuts preven que i posque auer enquia vint-e-un membres, onze ena seccion aranesa e
Era Acadèmia aranesa dera lengua occitana ei organizada en dues seccions damb eth nòm de seccion aranesa e seccion estandard. Es sòns nòms orienten sus es sòns
dètz ena seccion estandard. Tanben contemplen que i posque auer setze membres corresponents e un numèro indeterminat de membres onorifics. Era diferéncia entre
objectius. Era Acadèmia ei actuauments composada per dotze membres numeraris. Es estatuts preven que i posque auer enquia vint-e-un membres, onze ena seccion aranesa e dètz ena seccion estandard. Tanben contemplen que i posque auer setze membres corresponents e un numèro indeterminat de membres onorifics. Era diferéncia entre cada un des membres ei qu’es corresponents an dret a participar ena vida scientifica dera institucion, mès sense dret a vòt, e non pòden participar enes organs de govèrn. Er onorific non participe ena vida scientifica ne enes organs de govèrn dera Acadèmia. Es numeraris an toti es drets.
===Composicion===
 
Eth Conselh de Politica Lingüistica der Occitan Aranés nomentèc a setze persones entà començar eth procés. D’entre eri Pèire Bèc, difunt abans dera constitucion, e tres membres mès que non an liejut, encara, eth sòn discors d’entrada. Era lectura deth discors d’entrada ei eth requisit imprescindible entà assumir era condicion de membre numerari. Eth passat 9 de juriòl de 2015 ueit membres dera seccion aranesa e quate dera estandard liegeren eth sòn discors.
 
Es membres dera seccion estandard son persones reconeishudes der encastre der estudi der occitan. Son:
* [[Joan Salas Lostau]], Inspector Generau des Lengües de França deth Ministeri d’Educacion de França,
* [[Patrici Pojada]], professor d’Istòria ena Universitat de Perpinhan,
* [[Florian Vernet]], escritor e professor universitari jubilat,
* Jacme Taupiac, lingüista e professor universitari jubilat.
 
Es membres dera seccion aranesa son antics components dera seccion de lingüistica deth qu’auie estat Institut d’Estudis Aranesi, conselh assessor deth Conselh
Generau d’Aran. Son:
* Angelina Cases, professora jubilada,
* Ròsa Salgueiro, responsabla deth Centre de Recorsi Pedagogics dera Val d’Aran,
* Maria Elvira Riu, mèstra jubilada,
* Lordes España, professora d’occitan,
* Miquèu Segalàs, professor d’occitan,
* [[Jèp de Montoya]], escritor,
* [[Bernat Arrous]] professor d’occitan en [[Tarba]],
* [[Jusèp Loís Sans Socasau]], professor de matematiques.
 
==Referéncies==
<references />
 
[[Categoria:Politica linguistica]]
41 691

cambiaments