Montreal : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 62 :
 
Lo [[pelissariá|comèrci de las pelissas]] venguèt a partir de [[1665]], gràcia a d'intervencions militaras francesas, una part principala de l'economia de Montreal<ref>{{harvsp|Linteau|2007|p=32}}</ref>. Las pelissariás venentas de la [[Ottawa (riu)|ribièira dels Outaouais]] transitavan a Montreal que comptava mai de 600 abitants a aquesta epòca<ref>{{harvsp|Linteau|1992|p=32}}</ref>{{,}}<ref>{{harvsp|Linteau|1992|p=35}}</ref>{{,}}<ref>{{harvsp|Linteau|1992|p=41}}</ref>. Los sulpicians faguèron bornar las carrièras de çò qu'es uèi lo [[Montreal Vièlh]] en [[1672]]. La vila foguèt fortificada en [[1687]]<ref>{{harvsp|Linteau|1992|p=44}}</ref>.
Pendent que Montreal se desvolopava, d'autres sectors de poblament apareissián sus l'isla de Montreal. En amont dels [[rabeges de Lachine|rabeges del Sault-Saint-Louis]] sul Sant Laurenç, un fieu foguèt daissat a l'explorador [[René Robert Cavelier de Lala Salle]] que fondèt [[Lachine]] en [[1669]]. Al Sault-au-Récollet, al nòrd de l'isla, sus la [[ribièira de las Pradas]], una mission foguèt fondada pels sulpicians en [[1696]].
 
[[Fichièr:Capitulation Montreal.jpg|thumb|Capitulacion dels franceses de cara a l’armada [[Grand Bretanha|britanica]] a Montreal le [[8 de setembre]] de [[1760]].]]
 
Malgrat qualques passas de tranquilitat, las [[Guèrras francoiroquesas|hostilités franco-iroquoises]] fasián de mai en mai de degalhs dins la colonia a la fin del sègle XVIIen. Òm compta entre los eveniments sagants que survenguèron prèp de Montreal lo [[chaple de Lachine]] lo [[5 d'agost]] de [[1689]].
 
===Referéncias===