Montreal : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 56 :
los [[Pòbles indigènas d'America|pòbles natius]], lo 17 de mai de 1642<ref>{{harvsp|Linteau|1992|p=22}}</ref>. La societat es dirigida per [[Jérôme Le Royer, sieur de La Dauversière]], [[Jean-Jacques Olier]], [[Paul Chomedey de Maisonneuve]] e [[Jeanne Mance]], una missionària que fondèt l’espital [[Hôtel-Dieu de Montréal]]<ref>[http://encyclo.bibliomontreal.com/?p=11187 Bibliothèques Montréal : ''Jeanne Mance, cofondatrice de Montréal'']</ref>.
Montreal coneguèt de debuts precaris. La cinquantena de colons se paravan sovent dins lo [[fòrt Ville-Marie]] ; d'unes foguèron tuats o capturays pels iroqueses. Aquesta sistuacion fasiá l'agricultura de mal practicar. En mai, la ''Société Notre-Dame de Montreal'' arribava pas a convertir sufisentamment d'amerindians per assegurar la creissença demografica<ref>{{harvsp|Linteau|1992|p=23}}</ref>. Maisonneuve foguèt obligat de tornar en França per tal de recrutar d'autres colons en [[1653]] e en [[1659]] ; aquestes esfòrces faguèron venir 200 colons entre los quals [[Marguerite Bourgeoys|sœur Marguerite Bourgeoys]], la fondatritz de la ''Congrégation de Notre-Dame de Montréal'' en 1659<ref name="linteau-24"/>. Aqueles novèls arribants permetèron lo desvolopament de l'agricultura qu'assegurèt la subrevida e lo desvolopament de Ville-Marie.
 
En [[1663]], la Nòva França venguèt una província reiala. Foguèt plaçada jol comandament del [[Conselh sobeiran de la Nòva França]] qui relevava de l'autoritat dirècte de [[Loís XIV de França|Loís XIV]]. La societat de Notre-Dame foguèt dissoute lo meteis an. Maisonneuve foguèt remandat en França pel governador [[Alexandre de Prouville de Tracy]]<ref name="linteau-24"/>. La senhoriá de Montreal foguèt daissada al [[Séminaire Saint-Sulpice|Seminari Sant Sulpici de París]] en [[1665]]. Los [[Compagnie des prêtres de Saint-Sulpice|sulpicians]] influencièron d'un biais significatiu lo desvolopament de Montreal<ref name="linteau-24"/>.
 
Lo [[comèrci de las pelissas]] venguèt a partir de [[1665]], gràcia a d'intervencions militaras francesas, una part principala de l'economia de Montreal<ref>{{harvsp|Linteau|2007|p=32}}</ref>. Les pelleteries en provenance de la [[Ottawa (riu)|ribièira dels Outaouais]] transitavan a Montreal que comptava mai de 600 abitants a aquesta epòca<ref>{{harvsp|Linteau|1992|p=32}}</ref>{{,}}<ref>{{harvsp|Linteau|1992|p=35}}</ref>{{,}}<ref>{{harvsp|Linteau|1992|p=41}}</ref>. Los sulpicians faguèron bornar las carrièras de çò qu'es uèi lo [[Montreal Vièlh]] en [[1672]]. La vila foguèt fortificada en [[1687]]<ref>{{harvsp|Linteau|1992|p=44}}</ref>.
 
===Referéncias===