Madagascar : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 120 :
=== De l'insureccion de 1947 a l'independéncia ===
 
Lei causas de l'insureccion malgasha de 1947 son totjorn mau conegudas a l'ora d'ara. Relativament organizada, la revòuta troba seis originas dins l'agitacion politica de la fin de la [[Segonda GUèrraGuèrra Mondiala]]. D'efèct, dos partits politics s'opausèron ais eleccions de 1946. Lo Movement democratic de la revolucion malgasha (MDRM), que revendicava una autonòmia fòrça importanta, ganhèt leis eleccions mai se turtèt a l'oposicion dau Partit dei deseritats de Madagascar (Padesm) pus moderat e fòrça influent dins lei regions maritimas. Aquela oposicion entraïnèt un clima de tensions importantas e favorizèt lei violéncias. D'autra part, lei condicions de vida marridas dei païsans avián entraïnat un maucontentament prefond au sen dei zònas ruralas. A la fin de març, après lei premiers succès de l'insureccion, lo movement prenguèt donc rapidament una gròssa amplor, magerament dins lei regions orientalas. De combats durs se debanèron còntra lei tropas francesas e un nombre important d'atrocitats marquèron lo conflicte que s'acabèt en decembre en 1948. Environ {{formatnum:2000}} soudats, principalament originaris de l'illa, foguèron tuats. Lo nombre d'insurgents mòrts es oficialament de {{formatnum:80000}} sser pus important.
 
Designat responsable de la revòta, lo MDRM foguèt dissòus e sei caps arrestats per leis autoritats [[França|francesas]]. Puei, lo Padesm foguèt sistematicament favorizat. En 1956, aqueu partit se transformèt per venir lo Partit sociau democrata (PSD). En 1958, se prononcièt per lo mantenement de l'illa dins l'Union Francesa (environ 70% d'òc). Pasmens, maugrat aqueu vòte, Madagascar venguèt oficialament independenta en 1960 dins l'encastre dau movement d'independéncia generau au sen de l'Empèri Coloniau Francés. [[Philibert Tsiranana]], cap dau PSD, venguèt lo premier president de Madagascar.