Barcelona : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Anullacion de las modificacions 198648 de 83.41.225.61 (pagina de discussion) |
Cap resum de modificació |
||
Linha 32 :
Lo territòri de la ciutat presenta tres zonas plan diferenciadas: la sèrra de [[Collserola]] (amb lo suc del [[Tibidabo]] coma ponch mai naut: 512 m), la plana e las bocas dels rius [[Besòs]] e [[Llobregat]], que amb lo litoral tancan los limits de la ciutat.
La partida de la plana de
==Istòria==
Los primièrs vestigis de pòblament uman a
Dels sègles VII a VI abans J.C. la preséncia de tribus laietanas (ibèras) es documentada. Sembla qu'a aquesta epòca tanben i aguèsse una colonia grèca ([[Kallipolis]]), malgrat que i aja descordança sus l'emplaçament exacte.
Los cartagineses l'ocuparàn pendent la segonda guèrra punica e apuèi los romans s'i establiguèron.
Al sens estricte doncas, sembla que la ciutat de
Al sègle II foguèt emmuralhada per òrdre de Claudi. A partir del sègle III la populacion de la [[Barcino]] romana èra estimada entre 4000 e 8000 estatjants.
Al sègle V
A partir del sègle XIV la ciutat comença una etapa de decadéncia que se perlongarà pendent los sègles seguents. L'union dels reialmes de [[Castelha]] e [[Aragon]], oficializada amb lo maridatge entre [[Ferran d'Aragon]] e [[Isabel de Castelha]] provoquèt entre castelhans e catalans de tensions qu'arribaràn a lor moment mai critic amb l'esclatament de la [[Guèrra dels segaires]] entre [[1640]] e [[1651]] e posteriorament amb la [[Guèrra de Succession]] de [[1706]] a [[1714]] que menèt a la capitulacion de la vila, l'abolicion de las institucions pròprias de [[Catalonha]], la destruccion d'una bona part del barri de la Ribera e fin finala a la construccion de la ciutadèla.
|