Narmer : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Occitanialibera (discussion | contribucions)
a5
Occitanialibera (discussion | contribucions)
a7
Linha 2 :
'''Narmer''' ('''Men''', '''Meni''' o '''Menes''') foguèt un [[faraon]] d'[[Egipte antica|Egipte]], de la primièra dinastia. Regnèt en 3150 aC. Probablament, aguèt un long regnat de mai de 30 o 40 ans. (Maneton pensa que demorèt pendent 62 annadas e que moriguèt per un atac d'[[Hippopotamidae|ipopotam]]).<ref>No és segur que Narmer e Menes foguèsson lo meteis faraon, e poirian aver estat dos faraons desparièrs plan proches en lo temps.</ref>
 
Lo sieu paire poiriá aver estat lo rei [[Ka]] o lo rei [[Òrus Escorpion|Escorpion II]] (vegètz dinastia 0). Se pensa que foguèt lo paire de [[Her]]-[[Her-Aha|Aha]]. TradicionalmentTradicionalament se considera que foguèt l'unificador del Naut e lo [[Bais Egipte]] mas es probable que regnèsse abans de [[Meni|Menes]] e benlèu dinc après d'aqueste. En lo papir de [[Turin]] seguís los Shemsu Hor, "seguidors d'Òrus", encara considerats semidius o reis mitics. <ref> Kinnaer, Jacques. Turin Kinglist. (anglès)</ref> <ref>Lo nom de "Shemsu Hor" foguèt tanben aplicat mai tard als sacerdots que faián los ritus funeraris.</ref>
 
La sieuna capital poiriá aver estat [[Nekhen]], mas la necropoli[[necropòli]] es en [[Abidòs]]. Lo sieu diu principal èra Jetj-amentiu, un tipe de [[Canis lupus familiaris|can]], possible ancessor d'[[Osiris]]. [[Erodòt]] ditz que foguèt lo fundador de [[Memfis]], mas se pensa mai ben que foguèron òbras de rebastiment o de bastiment parcials.
 
Plan d'otís sieus an estat trobats en tot [[Egipte antica|Egipte]] (Nekhen, Wadi Qash, Djebel Tjawti, Coptos, Minshat Abu Omar, Tell Ibrahim Awad, Buto..., dinc a [[Palestina (istorica)|Palestina]], en Tel Erani, Arad, En Besor, Halif o Nahal Tillah... e tanben en [[Nubia]], en Kafr Hassan Dawood, prèp de Wadi Tumilat). Lo mai famos es la paleta de Narmer. En dos lòcs a lo nom '''Nar''', que divèrses egiptològs identifiquèron amb un autre sobiran. Foguèt enterrat en [[Abidòs]], tombèl B17-18, prèp de lo sieu probable filh e successor Aha.