Patrimòni Mondial en Azerbaitjan : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Creacion de la pagina amb « {| align="right" |border|200 px |border|260 px |} '''Azerbaitjan''' compta a l'ora d'ara am... »
 
Cap resum de modificació
Linha 17 :
| '''Zòna de proteccion''': 22 [[ectara|ha]]. '''Zòna de respècte''': 12 [[ectara|ha]].
|-
|''Bastida en un territòri abitat dempuèi lo Paleolític, la vila emmurallada de Bakó mòstra las emprentas de la preséncia successiva de las culturas zoroástrica, sassànida, araba, persa, shirvani, otomana e russa. La part intramurs (Icheri Shesher) a conservat intacta una granda part de las siás muralles del sègle XII. La Tor de la Vèrge (Giz Galasy) se va erigir dins aquel meteis sègle sus bastiments ancians que datan dels sègles VII a VI aC. Lo Palai dels xahs de Xirvan (sègle XV) es considerat coma una de las jòias de l'arquitectura azerbaitjanèsa. (UNESCO/BPI)''<ref>{{Ligam web|títol=Vila fortificada de Bakó amb lo Palai dels Xirvanxàs e la Tor de la Domaisèla|url=http://whc.unesco.org/en/list/958|editor=UNESCO Culture Sector |consultat lo=29 de decembre de 2012|lenga=anglés}}</ref>
|}
{| class="wikitable"
Linha 29 :
| '''Zòna de proteccion''': 537 [[ectara|ha]]. '''Zòna de respècte''': 3096 [[ectara|ha]].
|-
|''Aquel luòc compren tres zònas d'un altiplà rocós plaçada a la region semidesèrtica qu'ocupa lo centre de l'Azerbaitjan. Dispausa d'un ensems excepcional de mai de sièis mil petroglifos executats al cors d'un periòde de 40.000 ans d'art rupestre. Possedís tanben de vestigis de poblaments, caunas abitadas e luòcs funeraris, que constituisson una pròva de la siá aucupacion intensiva per l'èsser uman en lo periòde humit subsegüent a la darrièra èra glacial, dempuèi lo Paleolític Superior fins a l'Edat Mejana. Lo luòc abasta una superfícia totala de 537 ectaras, que fan partida del territòri protegit, fòrça mai vast, de la Resèrva de Qobustan. (UNESCO/BPI)''<ref>{{Ligam web|títol=Païsatge cultural d'art rupestre de Qobustan|url=http://whc.unesco.org/en/list/1076|editor=UNESCO Culture Sector |consultat lo=29 de decembre de 2012|lenga=anglés}}</ref>
|}