Civilizacion cartaginesa : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Ricou31 (discussion | contribucions)
Linha 462 :
 
=== Identitat cartaginesa ===
L’art punic, aquel desldels Fenicians d’Occident, mòstra de compausantas egipcianas coma lo trabalh del veire — amb de pichonas caras de veire de las tombas punicas especifics al ment fenician e que servisson a alunhar del mòrt los esperits marrits o demònis — e de motius coma lo nimfèa qu'es sus d'objèctes o la decoracion dels bastits. E mai, a partir del sègle IV AbC apareguèron de rèstes d’influéncia ellèn se superpausant a las influéncias egipcianas e s'apondent a la cultura feniciana primitiva.
[[Fichièr:TUNISIA_DOUGGA_MAUSOLEE_LYBICO_PUNIQUE_001.JPG|thumb|Mausolèu libiac punic de Dougga, sègle II AbC.]]
[[Fichièr:Mozia_1.jpg|left|thumb|Efèb de Motia, vèrs 450-440 AbC, marbre, Motia, musèu Whittaker]]
Linha 469 :
L'[[escultura]] evolua d’un estil ieratic, gaireben simbolic, cap a una estetica mai figurativa mas idealizant la perfeccion. L’efèb de Motia, un [[marbre]] del sègle V AbC. escavat en [[1979]], testimònia d'aquel contacte amb lo mond grèc de Sicília. Examinant aquela estatua sorgigèron diversas tèsis<span></span>: unes i vegèron una representacion de Melqart amb una neta influéncia grèga alara que d’autres cercaires considèran l'estatua coma una òbra grèga transportada a Motia coma presa de guèrra. D’autres encara l’identificant coma una comanda a un artista grèc de Sicília del sègle V AbC segon l'estil cartaginés, subretot sul plan vestimentari<ref>Vincenzo Tusa, « Le jeune homme de Motyé », ''Les Phéniciens’', <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;618-621''</ref>; tanben foguèt evocat un ròtle d’auriga veire un comanditari de jòcs<ref>Vincenzo Tusa cité par Serge Lancel, ''op. cit.'', p. 439</ref>. L’ambiguïtat d'estil de l'òbra provòca « una pèrda de las referéncias abitualas, font d’inconfòrt intellectual e estetic »<ref>Serge Lancel, ''op. cit.'', p. 440</ref>. Lo sarcofag dich « de la preiressa » de la necropòli dels Rabs mòstra tanben aquelas influéncias mescladas.
 
Los canons estetics dels protomés indica lo mèsme mestissatge a l’origina de las causidas dels artesans demoran malaisit de prenecomprene. Las estatuetas d’[[Eivissa|Ibiza]] mòstran elas una influéncia locala benlèu ligat a l'isularitat<ref>Serge Lancel, ''op. cit.'', p. 460</ref>. Métropòli situada entre Orient e Occident, Cartage globalament joguèt un ròtle de facilitataire d’escambis economics e culturals, mostrant une granda porositat al respècte de l'exterior<ref>Serge Lancel, ''op. cit.'', p. 462</ref>.
 
=== Persisténcias après la casuda ===