Roergue : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Bucadèl (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Cedric31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 44 :
Vesins e aliats dels [[Arvèrnes]], los Rutèns los seguiguèron dins lors expedicions al delà dels [[Alps]] e combatèron dins lors rengs. Betultich o [[Bituitos]], cap dels Arvèrnes, comptava dins son armada vint dos mila arquièrs rutèns, quand, jonch als [[Allobròges]], caminèt contra lo cònsol [[Quintus Fabius Maximus]] e li liurèt batalha al confluent de [[Ròse]] e d'[[Isèra (riu)|Isèra]], l'an 121 abans l'èra crestiana. Se sap que l'armada confederada foguèt vençuda e qu'una partida del país dels Rutèns se trobèt compresa, jol nom de ''Rutèns provincials'', dins la [[Província romana]], que s'espandiguèt fins a [[Tarn (riu)|Tarn]].
 
S'apelèt ''Rutèns independents'' los qu'abitavan sus la riba esquèrra d'aqueste riu ; mas aquestes darrièrs tardèron pas de subir lo sòrt dels seus fraires. Aguent pres part a la revòlta de [[Vercingetorix]] contra [[Juli Cesar|Cesar]], foguèron vençuts e someses. Tre alara, coma la rèsta de las [[Gàllia]]s, tot lo país dels Rutèns àrentrètrentrèt jos la dominacion romana. Dins la division de las Gàllias per [[August]], foguèt comprés dins [[Aquitània]], e dins Aquitània primièra jos [[Valentinian]]. Roma i establiguèt de colonias, i bastiguèt de temples, de cirques, d'aqüaductes ; de vias publicas percorreguèron lo país dins totes los sens. Al [[sègle V]], s'i parlava la lenga latina.
 
Aqueste foguèt, se ditz, [[Sant Marcial]] que, lo primièr, venguèt predicar l'[[Evangèli]] als Rutèns, en l'an 250. Al [[sègle IV]], los crestians èran ja nombroses dins Roergue. Çaquelà, al sègle V, Ruth, la divinitat celtica, i èra encara adorada. [[Sant Amanç]] entreprenguèt de convertir aqueste pòble. « ''Un jorn qu'aqueste sacrificava a Ruth'', ditz un istorian, ''Amans apareguèt e li reprochèt son impietat e sos excèsses ; mas, vesent qu'al luòc de se rendre als esfòrces de son zèl entrava en furor contra ala, invoquèt lo Sénher, e tot d'un còp de nivoladas espessas s'amontèron, lo tròn grondèt, esclatèt, e l'odiós simulacre tombèt en pèças.'' » A aquesta vista, los Rutèns se getèron als pès del sant e demandèron lo bateg. Çaquelà, en rendent als Galleses lors dreches politics, l'emperaire [[Honorius]] lor aviá impausat de contribucions exorbitantas. Amans rescatèt los Rutèns d'aqueste tribut. Aquesta sollicitud acabèt de li ganhar los còrs.
Linha 60 :
==Guèrras de Religions==
 
Ja durant la [[Crosada dels Albigeses]], Roergue aviá vist la màger part de las sieunas vilas, entre autras [[Milhau]], [[Sant Antonin Nòble Val|Sant Antonin]], [[Lo Mur de Barrés]], [[La Guiòla (Roergue)|La Guiòla]] e [[Severac del Castèl|Severac]], arroïnadas per [[Simon de Montfòrt]] (1208-1214). Aquelas vilas meteissas foguèron las primièiras de se declarar per la [[Reforma]] dins Roergue. I aguèt lèu de glèisas reformadas a [[EspalionEspaliu]], a [[Vilafranca de Roergue|Vilafranca]], a [[Sant Africa]], a [[Vilanòva]], a Peirussa, a [[Compèire]], a [[Sant Liòns]], etc. Puèi, la persecucion se'n trajant, los [[protestant]]s prenguèron las armas. D'aquí una guèrra longa e sanguinosa que las ferors de la Liga amenaçavan de perpetuar dins aqueste país, e dins la quala moriguèron mai de dètz-e-uèch mila protestants o catolics, sens comptar las glèisas que foguèron pilhadas e devastadas, las vilas e los vilatges saquejats o destrusits. A l'aveniment de [[Enric IV de França|Enric IV]], aqueste país tornèt trobar enfin la tranquillitat.
 
{{RegOc}}