Roergue : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 44 :
Vesins e aliats dels [[Arvèrnes]], los Rutèns los seguiguèron dins lors expedicions al delà dels [[Alps]] e combatèron dins lors rengs. Betultich o [[Bituitos]], cap dels Arvèrnes, comptava dins son armada vint dos mila arquièrs rutèns, quand, jonch als [[Allobròges]], caminèt contra lo cònsol [[Quintus Fabius Maximus]] e li liurèt batalha al confluent de [[Ròse]] e d'[[Isèra (riu)|Isèra]], l'an 121 abans l'èra crestiana. Se sap que l'armada confederada foguèt vençuda e qu'una partida del país dels Rutèns se trobèt compresa, jol nom de ''Rutèns provincials'', dins la [[Província romana]], que s'espandiguèt fins a [[Tarn (riu)|Tarn]].
S'apelèt ''Rutèns independents'' los qu'abitavan sus la riba esquèrra d'aqueste riu ; mas aquestes darrièrs tardèron pas de subir lo sòrt dels seus fraires. Aguent pres part a la revòlta de [[Vercingetorix]] contra [[Juli Cesar|Cesar]], foguèron vençuts e someses. Tre alara, coma la rèsta de las [[Gàllia]]s, tot lo país dels Rutèns
Aqueste foguèt, se ditz, [[Sant Marcial]] que, lo primièr, venguèt predicar l'[[Evangèli]] als Rutèns, en l'an 250. Al [[sègle IV]], los crestians èran ja nombroses dins Roergue. Çaquelà, al sègle V, Ruth, la divinitat celtica, i èra encara adorada. [[Sant Amanç]] entreprenguèt de convertir aqueste pòble. « ''Un jorn qu'aqueste sacrificava a Ruth'', ditz un istorian, ''Amans apareguèt e li reprochèt son impietat e sos excèsses ; mas, vesent qu'al luòc de se rendre als esfòrces de son zèl entrava en furor contra ala, invoquèt lo Sénher, e tot d'un còp de nivoladas espessas s'amontèron, lo tròn grondèt, esclatèt, e l'odiós simulacre tombèt en pèças.'' » A aquesta vista, los Rutèns se getèron als pès del sant e demandèron lo bateg. Çaquelà, en rendent als Galleses lors dreches politics, l'emperaire [[Honorius]] lor aviá impausat de contribucions exorbitantas. Amans rescatèt los Rutèns d'aqueste tribut. Aquesta sollicitud acabèt de li ganhar los còrs.
Linha 60 :
==Guèrras de Religions==
Ja durant la [[Crosada dels Albigeses]], Roergue aviá vist la màger part de las sieunas vilas, entre autras [[Milhau]], [[Sant Antonin Nòble Val|Sant Antonin]], [[Lo Mur de Barrés]], [[La Guiòla (Roergue)|La Guiòla]] e [[Severac del Castèl|Severac]], arroïnadas per [[Simon de Montfòrt]] (1208-1214). Aquelas vilas meteissas foguèron las primièiras de se declarar per la [[Reforma]] dins Roergue. I aguèt lèu de glèisas reformadas a [[
{{RegOc}}
|