Heinrich Himmler : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Creacion de la pagina amb « thumb|right|[[Fotografia de Heinrich Himmler en 1942.]] '''Heinrich Luitpold Himmler''' (7 d'octò... »
 
Cap resum de modificació
Linha 5 :
Engatjat volontari dins l'armada [[Alemanha|alemanda]] per venir [[oficièr|oficier]] durant la [[Premiera Guèrra Mondiala]], foguèt demobilizat avans la fin dau conflicte sensa participar ai combats. Menèt alora d'estudis [[sciéncia|scientifics]] e venguèt [[engenhariá|engenhaire]] en [[1922]]. Amic d'[[Ernst Röhm]], venguèt sòci dau [[NSDAP]] en [[1923]] e participèt au [[putsch de la braçariá]]. En [[1926]], foguèt nomat au sen de la [[SS]], novèla unitat d'elèit dau partit, qu'èra cargada de la proteccion personala d'[[Adolf Hitler]]. Ne'n venguèt lo cap en [[1929]] e recebèt l'òrdre de la desvolopar. En [[1931]], faguèt lo rescòntre de [[Reinhard Heydrich]] que venguèt son [[luòctenent]].
 
En [[1933]], quand Hitler venguèt cancelier, Himmler foguèt cargat de la creacion dei [[camp de concentracion|camps de concentracion]] puei de la liquidacion de la [[SA]] durant la [[Nuech dei Lòngs Cotèus]] (29-30 de junh de [[1934]]). La meteissa [[annada]], obtenguèt lo contraròtle de la [[Gestapo]] e venguèt ansin lo cap de la quasi totalitat dei polícias d'[[Alemanha]]. De mai, coma Reichsführer-SS, èra alora lo mèstre absolut de la [[SS]] e un dei personatges pus poderós dau Reich ambé [[Hermann Göring]] e [[Joseph Goebbels]],. aguètAguèt ansin un ròtle primordiau dins lei crimes dau regime [[nazisme|nazi]], especialament l'[[Olocaust]] e leis atrocitats realizadas dins lei territòris de l'Èst. Capturat per lei [[Reialme Unit|Britanics]] lo 23 de mai de [[1945]], se suicidiguèt.
 
== Liames intèrnes ==