Mongolia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 170 :
Après l'anientament dei [[Jungars]], la politica [[Dinastia Qing|Qing]] en Mongolia foguèt basat sus un respèct estricte de l'organizacion e dau mòde de vida mongòls. Ansin, lei limits dau territòri de cada khan foguèron clarament definits, lo desvolopament dau [[clergat]] [[bodisme|bodista]] (40% de la populacion adulta masculina a la fin dau sègle XIX) foguèt encoratjat e un governador [[Manchoria|manchó]] foguèt nomat per susvelhar lo país. L'accès au país èra defendut ais estrangiers e ai Chinés. Aquò favorizèt la formacion d'una societat fòrça [[conservatisme|conservatritz]] dominada per lei khans e lei [[monastèri]]s qu'èran proprietaris dei tèrras.
 
Pasmens, conjugatConjugat ambé la politica [[isolacionisme|isolacionista]] de [[Republica Populara de China|China]], aqueu [[conservatisme]] bloquèt tota evolucion de la societat mongòla. Ansin, a la fin dau sègle XIX, la màger part de la populacion èra reducha a un estatut similar ai sèrvs [[Euròpa|europèus]]. De mai, la manca de sòus e la fin dei pilhatges que permetián aperavans d'obtenir lei bens necessaris ai Mongòls donèt un ròtle preponderant ais usuriers chinés. EnfinPasmens, dins lo corrent dau sègle XIX, la sarradura de Mongolia foguèt mens fèrma. L'immigracion [[Republica Populara de China|chinesa]] se desvolopèt ansin en Mongolia Interiora e lei [[Russia|Rus]] poguèron durbir un consulat a [[Ulan Bator|Urga]] en [[1860]]. De mai, la manca de sòus e la fin dei pilhatges, que permetián aperavans d'obtenir lei bens necessaris ai Mongòls, donèt un ròtle preponderant ais usuriers chinés.
 
=== La Mongòlia modèrna ===