Lugdunum : Diferéncia entre versions

178 octets aponduts ,  fa 4 anys
seguida traduccion
(seguida traduccion)
{{traduccion}}
[[File:Amphitheater von Lyon.jpg|thumb|right|250px|Teatre antic de [[Lion]]]]
'''Lugdunum''' (Λούγδουνον) es lo nom latin de la vila de [[Lion]] en [[França]], pus precisament en [[Arpitània]], a la confluéncia entre ''Arar'' ([[Sòna]]) e ''Rhodanus'' ([[Ròse]]). La ciutat romana èra situada al territòri dels [[segusians]], vesins dels edus (aedui), sus un puèg anomenatnomenat Fourvière (possible ''Forum Vetus''). La vila modèrna de Lion es entre Sòna e Ròse, e sorgiguèt pas abans l'epòca de [[Loís X de França]].
 
==Fondacion==
L. Munatius Plancus, governador de la [[Gàllia Transalpina]], i establiguèt en [[43 aC]] una colonia romana amb de gent venguts de [[Viana (Isèra)|Viana]] qu'eran estat forabandits d'aquesta pels [[allòbroges]]. Al temps d'[[Estrabon]] era la ciutat mai granda de la Gàllia après [[Narbona]], centre comercial e de comunicacions e residéncia dels governadors romans. Al temps de [[Plini lo Jove]] i aviá subretot de libraris. Al temps de [[Senèca lo Jove|Senèca]] foguèt destruïda pel fuòc, mas Neron la va far reconstruir.
L. Munatius Plancus, governador de la Gàllia Transalpina, i establiguèt en [[-43]] una colonia romana amb de gent venguts de [[Viana (Isèra)|Viana]] qu'eran estat forabandits d'aquesta pels [[allòbroges]].
 
==Istòria==
Fou saquejada el [[197 aC]] pels soldats de [[Septimi Sever]] després de la derrota de [[Clodi Albí]] en la [[Batalla de Lugdunum]]. Encara al final de l'Imperi era un centre important. Essent Julià governador de la Gàl·lia fou atacada per un grup d'[[alamans]]. A la ciutat hi havia l'altar d'August (''Ara Augusti'' a l'angle entre l'Arar i el Roine) construït el [[12 aC]] i dedicat a [[August]] el [[10 aC]]; el primer sacerdot en fou C. Julius Vercundaridubius, un edu.
L. Munatius Plancus, governador de la [[Gàllia Transalpina]], i establiguèt en [[43 aC]] una colonia romana amb de gent venguts de [[Viana (Isèra)|Viana]] qu'eran estat forabandits d'aquesta pels [[allòbroges]]. Al temps d'[[Estrabon]] era la ciutat mai granda de la Gàllia après [[Narbona]], centre comercial e de comunicacions e residéncia dels governadors romans. Al temps de [[Plini lo Jove]] i aviá subretot de libraris. Al temps de [[Senèca lo Jove|Senèca]] foguèt destruïda pel fuòc, mas Neron la va far reconstruir.
 
Fou saquejada elen [[197 aC]] pels soldats de [[Septimi Sever]] després de la derrota de [[Clodi Albí]]Albin ena la [[BatallaBatalha de Lugdunum]]. Encara al final de l'Imperi era un centre important. Essent Julià governador de la Gàl·lia fou atacada per un grup d'[[alamans]]. A la ciutat hi havia l'altar d'August (''Ara Augusti'' a l'angle entre l'Arar i el Roine) construït elen [[12 aC ]] i dedicat a [[August]] el [[10 aC]]; el primer sacerdot en fou C. Julius Vercundaridubius, un edu.
A la ciutat hi va néixer l'emperador [[Claudi]]. A algunes inscripcions apareix com a '''Colonia Copia Claudia Augusta Lugdunum''', nom que probablement li fou donat en temps de l'emperador.
 
A la ciutat hii va néixernasquèt l'emperadoremperaire [[Claudi (emperaire roman)]]. A algunesd'unas inscripcions apareix comapareis acoma '''Colonia Copia Claudia Augusta Lugdunum''', nom que probablementprobablament li foufoguèt donat endel temps de l'emperadoremperaire.
El cristianisme hi va entrar molt aviat. En temps de [[Marc Aureli]] hi hagué un avalot anti-cristià, que comportà la mort d'una quarantena de cristians; el seu bisbe, Pothinus, morí a l'arena del circ ([[172]] o [[177]]). Tot i això, la comunitat es restablí sota el govern del bisbe [[Sant Ireneu|Ireneu]], un dels [[Pare de l'Església|pares de l'església]], i cresqué en mida i influència.
 
Lugdunum donèt son nom a la província de la [[Gàl·lia Lugdunense]] (''Gallia Lugdunensis'').
La ciutat tenia cases, temples, teatres, palaus i aqüeductes però en queden poques restes, ja que els materials es van reutilitzar. Hom pot veure unes mínimes restes del teatre, d'un camp militar. Hi havia tres aqüeductes (Sant Didier, Mont d'Or i Mont Pilat) dels que només en queden vestigis.
 
==Cristianizacion==
Lugdunum donèt son nom a la província de la [[Gàl·lia Lugdunense]] (''Gallia Lugdunensis'').
ElLo cristianisme hi vai entrardintrèt moltplan aviatlèu. EnDel temps de [[Marc AureliAurèli]] hii haguéagèt un avalotsoslèvament anti-cristiàcristian, que comportàfoguèt causa de la mort d'una quarantena de cristians; ello seu bisbeavesque, Pothinus, morímoriguèt a l'arena del circ ([[172]] o [[177]]). Tot i aixòPr'aquò, la comunitat es restablírestabliguèt sotajol elgovèrn governde dell'avesque bisbe [[Sant Ireneu|Ireneu]]Irenèu, un dels [[ParePaires de l'Església|paresla de l'església]]Glèisa, ie cresquécresquèt en midanombre ie en influènciainfluéncia.
 
==Monuments antics==
La ciutat teniaaviá casesd'ostals, de temples, de teatres, palausde ipalais aqüeductese peròd'aquaductes, enmas quedenne poques restes,demòran japas que elspauques rèstes, perqué los materials esse vantornèron reutilitzarutilizar. HomSe potpòdon veureveire unes mínimesminimes restesrèstes del teatre, d'un camp militar. HiI haviaaviá tres aqüeductesaquaductes (Sant Didier, Mont d'Or i Mont Pilat) dels que nomésne demòran ensonque quedende vestigis.
 
==Influéncia lingüistica==
La palatalizacion de ''-ca'' e ''-ga'', d'origina celtica, s'espandiguèt dempuèi Lugdunum.
18 734

cambiaments