Lugdunum : Diferéncia entre versions

pas cap de resumit de modificacion
(començament traduccion article catalan)
{{deletetraduccion}}
[[File:Amphitheater von Lyon.jpg|thumb|right|250px|Teatre antic de [[Lion]]]]
'''Lugdunum''' (Λούγδουνον) es lo nom latin de la vila de [[Lion]] en [[França]], pus precisament en [[ArpitaniaArpitània]], a la confluéncia entre ''Arar'' ([[Sòna]]) e ''Rhodanus'' ([[Ròse]]). La ciutat romana èra situada al territòri dels [[segusians]], vesins dels edus (aedui), sus un puèg anomenat Fourvière (possible ''Forum Vetus''). La ciutatvila modernamodèrna de LióLion éses entre el Saona ie el Roine[[Ròse]], ie nosorgiguèt va sorgirpas abans del tempsl'epòca de [[LluísLoís X de França]].
 
L. Munatius Plancus, governador de la [[Gàl·liaGàllia Transalpina]], hi vai establirestabliguèt elen [[43 aC]] una colòniacolonia romana amb gent portada de ''Vienna'' (Vienne = [[Viena del Delfinat]]) que havia estat expulsada d'aquesta pels [[al·lòbroges]]. En temps d'[[Estrabó]] era la ciutat més gran de la Gàl·lia després de [[Narbona]], centre comercial i de comunicacions i residència dels governadors romans. En temps de [[Plini ello joveJove]] hi havia fins i tot llibreters. En temps de [[Sèneca]] fou destruïda pel foc, però Neró la va fer reconstruir.
'''Lugdunum''' (Λούγδουνον) es lo nom latin de la vila de [[Lion]] en [[França]], pus precisament en [[Arpitania]], a la confluéncia entre ''Arar'' ([[Sòna]]) e ''Rhodanus'' ([[Ròse]]). La ciutat romana èra situada al territòri dels [[segusians]], vesins dels edus (aedui), sus un puèg anomenat Fourvière (possible ''Forum Vetus''). La ciutat moderna de Lió és entre el Saona i el Roine, i no va sorgir abans del temps de [[Lluís X de França]].
 
L. Munatius Plancus, governador de la [[Gàl·lia Transalpina]], hi va establir el [[43 aC]] una colònia romana amb gent portada de ''Vienna'' (Vienne = [[Viena del Delfinat]]) que havia estat expulsada d'aquesta pels [[al·lòbroges]]. En temps d'[[Estrabó]] era la ciutat més gran de la Gàl·lia després de [[Narbona]], centre comercial i de comunicacions i residència dels governadors romans. En temps de [[Plini el jove]] hi havia fins i tot llibreters. En temps de [[Sèneca]] fou destruïda pel foc, però Neró la va fer reconstruir.
 
Fou saquejada el [[197 aC]] pels soldats de [[Septimi Sever]] després de la derrota de [[Clodi Albí]] en la [[Batalla de Lugdunum]]. Encara al final de l'Imperi era un centre important. Essent Julià governador de la Gàl·lia fou atacada per un grup d'[[alamans]]. A la ciutat hi havia l'altar d'August (''Ara Augusti'' a l'angle entre l'Arar i el Roine) construït el [[12 aC]] i dedicat a [[August]] el [[10 aC]]; el primer sacerdot en fou C. Julius Vercundaridubius, un edu.
62 819

cambiaments