Lugdunum : Diferéncia entre versions

2 497 octets aponduts ,  fa 4 anys
començament traduccion article catalan
(començament traduccion article catalan)
{{delete}}
 
'''Lugdunum''' (Λούγδουνον) es lo nom latin de la vila de [[Lion]] en [[França]], pus precisament en [[Arpitania]], a la confluéncia entre ''Arar'' ([[Sòna]]) e ''Rhodanus'' ([[Ròse]]). La ciutat romana èra situada al territòri dels [[segusians]], vesins dels edus (aedui), sus un puèg anomenat Fourvière (possible ''Forum Vetus''). La ciutat moderna de Lió és entre el Saona i el Roine, i no va sorgir abans del temps de [[Lluís X de França]].
 
L. Munatius Plancus, governador de la [[Gàl·lia Transalpina]], hi va establir el [[43 aC]] una colònia romana amb gent portada de ''Vienna'' (Vienne = [[Viena del Delfinat]]) que havia estat expulsada d'aquesta pels [[al·lòbroges]]. En temps d'[[Estrabó]] era la ciutat més gran de la Gàl·lia després de [[Narbona]], centre comercial i de comunicacions i residència dels governadors romans. En temps de [[Plini el jove]] hi havia fins i tot llibreters. En temps de [[Sèneca]] fou destruïda pel foc, però Neró la va fer reconstruir.
 
Fou saquejada el [[197 aC]] pels soldats de [[Septimi Sever]] després de la derrota de [[Clodi Albí]] en la [[Batalla de Lugdunum]]. Encara al final de l'Imperi era un centre important. Essent Julià governador de la Gàl·lia fou atacada per un grup d'[[alamans]]. A la ciutat hi havia l'altar d'August (''Ara Augusti'' a l'angle entre l'Arar i el Roine) construït el [[12 aC]] i dedicat a [[August]] el [[10 aC]]; el primer sacerdot en fou C. Julius Vercundaridubius, un edu.
 
A la ciutat hi va néixer l'emperador [[Claudi]]. A algunes inscripcions apareix com a '''Colonia Copia Claudia Augusta Lugdunum''', nom que probablement li fou donat en temps de l'emperador.
 
El cristianisme hi va entrar molt aviat. En temps de [[Marc Aureli]] hi hagué un avalot anti-cristià, que comportà la mort d'una quarantena de cristians; el seu bisbe, Pothinus, morí a l'arena del circ ([[172]] o [[177]]). Tot i això, la comunitat es restablí sota el govern del bisbe [[Sant Ireneu|Ireneu]], un dels [[Pare de l'Església|pares de l'església]], i cresqué en mida i influència.
 
La ciutat tenia cases, temples, teatres, palaus i aqüeductes però en queden poques restes, ja que els materials es van reutilitzar. Hom pot veure unes mínimes restes del teatre, d'un camp militar. Hi havia tres aqüeductes (Sant Didier, Mont d'Or i Mont Pilat) dels que només en queden vestigis.
 
Lugdunum donèt son nom a la província de la [[Gàl·lia Lugdunense]] (''Gallia Lugdunensis'').
19 988

cambiaments