Allegoria : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Pagina novèla: <!--Article redigit en lengadocian--> L''''allegoria''' es un recors literari consistent dins una metafòra continuada. Dins un tèxt se remplaça un referent per son equivalent meta...
 
Cap resum de modificació
Linha 1 :
<!--Article redigit en lengadocian-->
L''''allegoria''' es un recors literari consistent dins una metafòra continuada. Dins un tèxt se remplaça un referent per son equivalent metaforic e totes los tèrmes estacats al referent an una metafora equivalenta, de manièra que se genèra un tèxt amb de diuèrses nivèls de lectura. Atanben se nomena allegoria un recors fòrça restacat, ont alluòc d'un referent s'utiliza un concèpte abstracte coma simbèl. A l'[[Edat Mejana]] èra fòrça corrent usar allegorias dins las òbras literàrias, subretot dins los tèxtes religioses. L'exemple maxime de roman allegòric es ''La Divina Comèdia'' de Dante Alighieri. Dins aqueste sens se parla de lectura allegorica, en afirmant d'un tèxt qu'a una significacion criptica (amagada), pus que la literala o la simpla connotacion. Los cercaires trapan 4 nivèls de lectura dins la [[Bíblia]]: literal, tipologic, moral e anagogic, en èssent los darrièrs los allegorics. Dins l'art plastic pòdon aparéisser d'allegorias quand las figuras corporalas suplantan d'idèas, coma per exemple una [[divessa]]] que fa de primauera, recors fòrça usat dins lo [[Barròc]].
 
[[Categoria:Literatura]]