La Ciutat de Dieu : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
'''La ciutat de Dieu''' (títol original en [[latin]]: ''De Civitate Dei contra paganos'', es a dire ''la ciutat de Dieu contra los pagans'') es una òbra en 22 libres d'[[Agustin d'Ipòna]] que foguèt escricha pendent sa [[vielhesa]] e dins un periòde de quinze ans, entre [[412]] e [[426]]. Es una apologia del [[cristianisme]], que confronta la Ciutat Celesta a la VilaCiutat ''[[Paganisme|Pagana.]]'' Las nombrosas digressions permeton a l'autor tractar de tèmas de natura fòrça divèrsa, coma la natura de [[Dieu]], lo martiri o lo [[Judaïsme|judaisme]], l'origina e la substancialitat del ben e del mal, lo pecat e la fauta, la [[mòrt]], lo [[drech]] e la lei, la contingéncia e lo besonh, lo [[temps]] e l'espaci, la Providéncia, lo destin e l'istòria, entre fòrça autres tèmas.
[[Fichièr:Saint_Augustine_of_Hippo.jpg|thumb|339x339px|[[Agustin d'Ipòna|Agustin d'ipòna]], autor de ''De Civitate Dei'']]
 
== Presentacion ==
Lo libre es estructurat a l'entorn de l'oposicion entre la VilaCiutat de Dieu (que representa lo Cristianisme, e doncas la veritat esperitala) e la vilaCiutat pagana (que representa la decadéncia e lo pecat). Dins la quita prefàcia expausa aquela dicotomia:
 
::''{{cita|La gloriosissima ciutat de Dieu, que dins aqueles temps se trobava peregrinar entre los impius vivent de la fe, e esperava lo moment amb paciéncia la patria definitiva e eternela fins a que se realize un procés amb un justícia autentica, capitant alara la victòria finala maximala e una patz completa. Alara, mon car filh Marcellin, dins la presenta òbra, emtrepresa jos ton insténcia, e que te deu per la meuna promesa, me prepausèt de defendre aquela ciutat contra d'aqueles que privilègian los quita dieus al seu creator.}}''
Linha 14 :
 
== Lo sacatge de Roma pels gòts (libre primièr) ==
[[Fichièr:City_of_God_Manuscript.jpg|thumb|Manuscrit de la VilaCiutat de Dieu, de 1470.]]
Los romans interpretèron lo sacatge coma un castig divin, e l'atribuiguèron a la [[Religions|religion]] [[Cristianisme|crestiana]] e, subretot, a la proïbicion del culte als dieus. Agustin s'auça contra aquela opinion. D'una costat, los [[Mitologia romana|dieus romans]] son incapables d'apagar los pagans, e es lo nom de Crist, dins l'orror generala, qu'es capabla de salvar fòrça personas, quitament las non crestianas. E precisament serán aqueles qu'an mostrat una fòrça granda ingratitud al repècte de lor quite salvador que serán salvats. D'autre costat, los crudèls e bondolièrs patisson lo mal dins aquela vida. Per justificar lo [[Mau|mal]], Agustin expausa que los mechants sofrisson d'èsser corrigits, e los bons per contunhar dins la vertut e alunhar las fautas pel futur. Soslinha que se cal pas far cas al sofrença del còs: sonque la [[consciéncia]] es per nosaltres de testimònis de la nòstra pureta. Per exemple, las maires e las verges que foguèron violadas pels barbars pendent lo sacatge devon pas aver un sentiment de fauta se gardan interiorament la vertut de la castetat. Alara devon pas se [[Suicidi|suicidiar]], que la dignitat de las femnas demòra intacta.
 
Linha 24 :
== Importança e valor de l'òbra ==
[[Fichièr:Augustinus_-_De_civitate_Dei,_circa_1483_-_434232_a1r.jpg|thumb|''De civitate Dei'', 1483]]
A partir de l'oficializacion del cristianisme coma religion de l'Empèri, Agustin expausèt que son messatge es mai esperital que politic. Lo cristianisme, segon el, cal far reféncia a la ciutat mistica e divina de [[Jerusalèm]] (la nòva Jerusalèm) e non pas dins la vilaciutat terrestra. Sa [[teologia]] contribuguèt a definir la separacion entre Glèisa e Estat, al biais que serán definida las relacions politicas en Euròpa occidental, al contrari de l'[[Empèri Bizantin|Èst bizantin]], ont l'esperital e lo politic realizèron pas una separacion tan evidenta.
 
Dempuèi lo punt de vista de la construccion e l'argumentacion, la Ciutat de Dieu foguèt severament criticada (subretot los libres sieisen a decen). Es reprochat a l'òbra d'aver de seccions confusas, de digressions e d'argumentacions sofisticas, e foguèt criticat tanben los contrasens que revèla dels seus adversaris.