La Ciutat de Dieu : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Crèa en tradusissent la pagina « La ciutat de Déu »
 
Ricou31 (discussion | contribucions)
Linha 3 :
 
== Presentacion ==
Lo libre es estructuraestructurat a l'entorn de l'oposicion entre la Vila de Dieu (que representa lo Cristianisme, e doncas la veritat esperitala) e la vila pagana (que representa la decadéncia e lo pecat). Dins la quita prefàcia expausa aquela dicotomia:
 
::''{{cita|La gloriosissima ciutat de Dieu, que dins aqueles temps se trobava peregrinar entre los impius vivent de la fe, e esperava lo moment amb paciéncia la patria definitiva e eternela fins a que se realize un procés amb un justícia autentica, capitant alara la victòria finala maximala e una patz completa. Alara, mon car filh Marcellin, dins la presenta òbra, emtrepresa jos ton insténcia, e que te deu per la meuna promesa, me prepausèt de defendre aquela ciutat contra d'aqueles que privilègian los quita dieus al seu creator.}}''
L'autor èra trucat per la casuda de [[Roma]] als mans d'[[Alaric Ièr|Alaric I]]. La confusion que provoquèt l'intrada dels barbars dins la Ciutat ont demorava lo [[Papa]], e que venguèt lo referent del Cristianisme dempuèi [[Constantin I lo Grand|Constantin I]] e subretot dempuèi [[Teodòsi I]] , s'interroga sus la desapareison d'una [[civilizacion]] entièra. La responsa a aquela question es que l'edifici al que se cal ligar e que conven de trabalhar es pas amb la Ciutat dels Òmes, mas amb la Ciutat de Dieu. L'objectiu d'aquela òbra es, doncas, d'examinar l'oposicion entre ambedoas vilas, las seunas originas, lo seu desvolopament e la seuna fin:
 
L'autor èra trucat per la casuda de [[Roma]] als mans d'[[Alaric Ièr|Alaric I]]. La confusion que provoquèt l'intrada dels barbars dins la Ciutat ont demorava lo [[Papa]], e que venguèt lo referent del Cristianisme dempuèi [[Constantin I lo Grand|Constantin I]] e subretot dempuèi [[Teodòsi I]] , s'interroga sus la desapareison d'una [[civilizacion]] entièra. La responsa a aquela question es que l'edifici al que se cal ligar e que conven de trabalhar es pas amb la Ciutat dels Òmes, mas amb la Ciutat de Dieu. L'objectiu d'aquela òbra es, doncas, d'examinar l'oposicion entre ambedoas vilasciutas, las seunas originas, lo seu desvolopament e la seuna fin:
 
::''{{cita|Las doas ciutats, en efècte, se tròban mescladas e confondudas dins aquela vida terrèstra, fins a que serán separadas pel procés final. Expausar sa naissença , son desvolopament e sa fin, es al mens çò que me vau ensejar de fer, amb l'ajuda del cèl e per la glòria de la Ciutat de Dieu, que potará a la lutz d'aquela oposicion.}}''
 
Dempuèi lo primièr temps (libres 1 a 10), Agustin tracta la religion de l'[[Antiquitat]] coma una [[Cresenças popularas|supersticion]]: d'un costat, refuta que s'adore de [[Dieu|dieus]] pel simple motiu que tornan d'avantatges (libres 1 a 5), e d'un autre costat, s'opausa a aqueles que cercan d'aquel biais la felicitat eternela (libres 6 a 10). Los libres 11 a 22 se consacran a l'origina e a l'oposicion entre ambedoas ciutats.