Hippie : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Dexbot (discussion | contribucions)
m Bot: Parsoid bug phab:T107675
Linha 50 :
=== <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Summer of Love''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> ===
[[Fichièr:Be-In_poster.jpg|alt=Affiche de l'assemblée hippie Human Be-In par Michael Bowen|left|thumb|L’aficha de l’[[Human Be-In]] per Michael Bowen.]]
En [[1967]], de grandas reünions o <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''love-in''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> (o tanben <span class="lang-en" lang="en">''be-in''</span><span class="lang-en" lang="en"></span>) e de concèrts gratuits foguèron organizats al Golden Gate Park, près d'Haight-Ashbury, un quartièr de [[San Francisco]]. Al mes de genièr d'aquel an, la performança giganta de l'[[Human Be-In]]<span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''<nowiki/>''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> foguèt considerada coma l'instant de gràcia del movement, amassant centenats de personas, eissidas de las diferentas « tribús » de la contracultura de l'epòca, vengudas legir de [[poesia]], èsser ensems e ecotar la [[musica]] de grops coma los [[Grateful Dead]], [[Jefferson Airplane]] o [[Country Joe and the Fish]]<ref name="Rolling Stone HS 2009"><span class="ouvrage" id="Cuesta" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Stan_Cuesta">Stan Cuesta, « <cite style="font-style:normal;">Los festenals davancièrs</cite> », ''Rolling Stone'', <abbr class="abbr" title="numéro">n<sup>o</sup></abbr>&nbsp;hors-série spécial Woodstock,&#x200E; julhet agost de 2009</span></span><span class="ouvrage" id="Cuesta" contenteditable="false"></span>.</ref>. Al solelh colcar, la fola camina cap a la plaja per i passar la serada. Al metais temps, la [[polícia]] profiècha de l'abséncia dels abitants de Haight-Ashbury per arrestar cinquanta personas, ço qu'inogurèt un periòde de percaç dels dealers de drògas doças<ref>Barry Miles.</ref>.
 
Los estudiants dels <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''colleges''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> (las universitats) e <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''high schools''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> (los licèus) comencèron a arribar sul site pendent lors vacanças de prima de 1967. Pasmens se los dirigents de la municipalitat avián estat determinats a arrestar l'afluéncia dels joves daissats liures per lors escolas per l'estiu, atirèron sens lo voler l’atencion sus l'eveniment. Una seriá d'articles d'actualitat dins los jornals locals alertèt los medias nacionals sul movement hippie que s'espandissá<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.pbs.org/wgbh/amex/love/sfeature/timeline_council.html « <cite style="font-style: normal">Council for the Summer of Love</cite> »], ''PBS.org'' <small style="line-height:1em;">(consulté le <span class="nowrap">14 septembre 2010</span>)</small></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span>.</ref>. De membres de la comunautat d'Haight Ashbury i respondèron formant lo <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Council of the Summer of Love''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span>, donant atal un nom oficial a un movement creat pels çò diches<ref name="PBS timeline"><span class="ouvrage" contenteditable="false"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.pbs.org/wgbh/amex/love/sfeature/timeline.html « <cite style="font-style: normal">The Year of the Hippie: Timeline</cite> »], ''PBS.org'' <small style="line-height:1em;">(consulté le <span class="nowrap">24 avril 2007</span>)</small></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span>.</ref>.
Linha 128 :
<span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Peace and love''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span>, « patz e amor », es l'expression del [[pacifisme]] hippie dels ans 1960. Un autre eslogan, eissit de la [[Guèrra de Vietnam|guèrra del Vietam]], <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Make Love, not War''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span><ref>George Alexander Legman serait le créateur de la formule, lors d'une conférence à l'Université de l'Ohio. </ref>, « fasètz l'amor, pas la guèrra » foguèt utilizat pels hippies per las meteissas rasons; l'expression aparéis en 1974 dins la cançon ''Mind Games'' de [[John Lennon]].
 
<span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Flower Power''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span>, « lo poder de la flor », es una autra expression pacifica que son origina ven de'' l'estiu de l'amor<span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span>'' de 1967 a [[San Francisco]]. La consigna èra alara donada de « portar de flors dins lo pèl », coma l'illustra la cançon d'[[Scott McKenzie]] ''<nowiki/>''[[San Francisco (Be Sure to Wear Flowers in Your Hair)]]. Los hippies foguèron alara chafrats <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''flower children''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span>, los « enfants flors ». L'ensems d'aquelas expressions cercavan a traduire una oposicion a la guèrra e a la violéncia en general, pasmens sens que las revendicacions sián pas mai elaboradas o vertadierament teorizadas.
 
=== Comunautats ===
Linha 146 :
La libertat sexuala fa partida integranta de l'« utopia hippie ». Foguèt pendent aqueles ''annadas hippies'' que progressa la legalizacion de la pilula contraceptiva e que l'accés a l'[[avortament]] se generaliza<ref><span class="ouvrage" id="Bassett_McCleary2002" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="John_Bassett_McCleary2002">John Bassett McCleary, <cite class="italique">The hippie dictionary: a cultural encyclopedia (and phraseicon) of the 1960s</cite>, Ten Speed Press,&#x200E; <time>2002</time> <small style="line-height:1em;">([http://books.google.fr/books?id=vYvL4yFI2AQC&pg=PA53&lpg=PA53&dq=hippy+pill+sex&source=bl&ots=5gJjiNemF8&sig=0TfWZBSXwWuK97o-YJlarWlVzmw&hl=fr&ei=q8q2TIiLBIW64QbkwuDKCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CB0Q6AEwAQ#v=onepage&q&f=false présentation en ligne])</small>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;53 « Pendent l'èra hippie, lo planning parental e las clinicas gratuïtas permetavan a aquelas opcions d'èsser mai accessibles al grand public »</span></span><span class="ouvrage" id="Bassett_McCleary2002" contenteditable="false"></span>
</ref>, alara que la « libertat de causida » es una idèa fòrta de la contracultura<ref><span class="ouvrage" id="Miller1991" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Timothy_Miller1991">Timothy Miller, <cite class="italique">The hippies and American values</cite>, University of Tennessee,&#x200E; <time>1991</time> <small style="line-height:1em;">([http://books.google.fr/books?id=e7F31yYxOMAC&pg=PA64&dq=hippy+birth+control&hl=fr&ei=98-2TJ7iMMq6jAfb8cXrCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CEAQ6AEwAw#v=onepage&q&f=false présentation en ligne])</small>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;64 « Es la defensa de la libertat de causida que dominava<span> </span>: a partir de devcembre de 1968, una femna de la contracultura comencèt a escriure çò qu'anava venir la posicion del movement de las femnas naissent »</span></span><span class="ouvrage" id="Miller1991" contenteditable="false"></span>
</ref>, çò que s'opposava, als [[Estats Units d'America|EUA]], a l'ideologia conservatritz d'unes corrents religioses eissits del [[cristianisme]], combattant entre autre l'« imoralitat » e l'« obscenitat » dempuèi la fin del [[Sègle XIX]]<ref><span class="ouvrage" id="of_South_California" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="University_of_South_California">University of South California, [http://www-scf.usc.edu/~nicoleg/history.htm « <cite style="font-style: normal">The birth of the pill</cite> »], sur ''scf.usc.edu'' <small style="line-height:1em;">(consulté le <span class="nowrap">14 octobre 2010</span>)</small></span></span><span class="ouvrage" id="of_South_California" contenteditable="false"></span><span contenteditable="false">, « Anthony Comstock was the early force behind restrictions on birth control. </span></ref>. Los hippies vivián alara en comunautat e avián de practicas sexualas diversas s'inspirant a vegada del ''<nowiki/>''[[Kamasutra]] indó<ref><span class="ouvrage" id="Rai2007" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Vinay_Rai2007">Vinay Rai, <cite class="italique">Think India</cite>, Penguin,&#x200E; <time>2007</time> <small style="line-height:1em;">([http://books.google.fr/books?id=Q8GaSqyZBE0C&pg=PT179&dq=hippie+kamasutra&hl=fr&ei=XwT0TPnKCYzl4gaLpYzIAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CFMQ6AEwCDgU#v=onepage&q&f=false présentation en ligne])</small></span></span><span class="ouvrage" id="Rai2007" contenteditable="false"></span> « Los hippies venguèron en Índia en massa, e de joves liberats, gojatas coma gojats, desplegavan lors exemplars del Kama Sutra, lo manual de l’amor illustrat, que lor ofrissián de discussions sul poton, los preliminaris, l’acte sexual, l’art de cortesar, lo maridatge, e sa famosa lista de 64 posicions per l’acte sexual »
</ref><sup class="reference cite_virgule" contenteditable="false">,</sup><ref><span class="ouvrage" id="Miller2003" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Scott_Miller2003">Scott Miller, <cite class="italique">Let the sun shine in</cite>, Heinemann,&#x200E; <time>2003</time> <small style="line-height:1em;">([http://books.google.fr/books?id=aW4IAQAAMAAJ&q=Let+the+sun+shine+in&dq=Let+the+sun+shine+in&hl=fr&ei=QYv0TJn7L86d4Qb8xuiDBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA présentation en ligne])</small></span></span><span class="ouvrage" id="Miller2003" contenteditable="false"></span>« Lo Kama Sutra connectava l’amor e l'espiritualitat d’un biais que l’Occident podava pas comprendre mas que los hippies trobavan revolucionari »<sup class="reference cite_virgule" contenteditable="false">,</sup></ref>
<ref><span class="ouvrage" id="Lewis2008" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Steven_Lewis2008">Steven Lewis, <cite class="italique">A Hippies Guide to the Second Sixties</cite>, Quill Driver Books,&#x200E; <time>2008</time> <small style="line-height:1em;">([http://books.google.fr/books?id=E5XLio8tr90C&pg=PA85&dq=hippies+kama+sutra&hl=fr&ei=n822TL3jOJSB4QaJ9JDACg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CEcQ6AEwBQ#v=onepage&q=hippies%20kama%20sutra&f=false en linha])</small>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;85 « La cultura sexuala que descriu lo Kama Sutra es fòrça pròche d'aquela dels ans 1960 e 80 »</span></span><span class="ouvrage" id="Lewis2008" contenteditable="false"></span>
Linha 193 :
Lo fenomèn hippie foguèt un periòde d'experimentacion musicala (l'estil de [[The Doors]], per exemple, emprunta a l'encòp al [[blues]], al [[jazz]] mas tanben al [[flamenco]] e a la musicas de banda) e de creativitat. Gaireben totes los corrents musicals eissits d'aquela generacion prospèran encara ara. La libertat d'aquelas creacions musicalas es considerada coma una revolucion dins l'istòria de la musica<ref name="Delanoy-Reuzeau"><span class="ouvrage" contenteditable="false">[http://www.lemonde.fr/culture/article/2009/08/14/pierre-delannoy-woodstock-marque-le-debut-de-la-recuperation-de-l-ideologie-hippie_1227139_3246.html#ens_id=1228073 « <cite style="font-style: normal">Woodstock marque le début de la récupération de l'idéologie hippie, interview de Pierre Delanoy et [[Jean-Yves Reuzeau&#x5D;&#x5D;</cite> »], sur ''lemonde.fr'',&#x200E; <time class="nowrap" datetime="2009-08-14">14 août 2009</time></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref>.
[[Fichièr:SteveHillage1974.jpg|thumb|[[Steve Hillage]] en 1974.]]
Lo [[festenal de Woodstock]] en 1969 demora un dels moments mai grand de l'istòria de la musica populara e foguèt classat d'entre los « 50 Moments que cambièron l'istòria del rock and roll »<ref name="Rolling Stone 2004"><span class="ouvrage" contenteditable="false"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.rollingstone.com/news/story/6085488/woodstock_in_1969 « <cite style="font-style: normal">Woodstock in 1969</cite> »],&#x200E; <time class="nowrap" datetime="2004-06-24">24 juin 2004</time></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref>. Acampèt fòrça musicians celebres de l'epòca coma [[Jimi Hendrix]] e [[Janis Joplin]]. A [[Custrin]], en [[Polonha]], a la frontièra de l'[[Alemanha]], lo festenal Przystanek Woodstock es organizat cada an depuèi 1995. Amassèt un public tant important coma lo primièr del nom, siá <span>500 000</span>, en 2009<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false">[http://www.rue89.com/2009/08/07/quarante-ans-apres-500-000-personnes-a-woodstock-en-pologne « <cite style="font-style: normal">Quarante ans après, 500 000 personnes à Woodstock… en Pologne</cite> »], sur ''rue89.com'',&#x200E; <time class="nowrap" datetime="2009-08-07">7 août 2009</time></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref>. D'autres festenals foguèron tanben de vertadièrs eveniments<span></span>: Monterey en 1967, l'[[Festenal de l'illa de Wight|illa de Wight]] en 1970, acampant de centenas de milliers d'espectators cada còp. Una novèla generacion de cantaires aparéis a la seguida de [[Bob Dylan]], fasent lo novelum del genre musical de la ''protest song'' e creant una novèla musica populara cantant lors revòltas<ref name="Knabb">[http://infokiosques.net/spip.php?article250 ''De la misère en milieu hippie''], Ken Knabb, grop Contradiction, 1972</ref>, lor refús del racisme, lor refús de la guèrra al Vietnam, lor refús de la repression o lor desir d'un mond nòu. La represa jos la forma de mescladís de doas cançons d'[[Hair (comedia musicala)|Hair]]<span> </span>: ''Aquarius/Let the sunshine in'' per [[The 5th Dimension]] aguèt un succés considerable en 1969, las paraulas annonciant un edat nòu por venir. ''<nowiki/>''[[Blowin' in the Wind]] de [[Bob Dylan]], inspirat d'un [[negro spiritual]], lo cantèron los <span>250 000</span> manifestants de la [[marcha cap a Washington]] organizada pels menaires dels drechs civics; mai tard venguèron ''Ohio'' de [[Crosby]], Stills & Nash (and Young), o ''Alice's Restaurant'' d'[[Arlo Guthrie]].
 
Es dins las annadas hippies qu'apareguèron l'[[space rock]], l'[[hard rock]] e lo [[rock progressiu]]. Lo quita grop Gong, creat en França, modèl d'space rock e de free jazz,  es constituit en forma d'una comunautat hippie (dins l'[[Aude (departament)|Aude]] pendant un temps, après un refús de visá de Daevid Allen, cap del grop, per tornar en Anglatèrra). A la meteissa epòca, lo rock psiquedelic e mai especificament l'acid rock accompanha los <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''acid tests''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> organizats per las Merry Pranksters a partir de 1966; inspirat per l'usatge de [[Dròga|drògas]] allucinogènas e subretot de l'[[LSD]], ensaja de ne tornar los efièchs. Se caracteriza per una construccion [[ritmica]] pauc complèxa e ipnotica, de [[Melodia|melodias]] repetitivas e penetrantas, dels solós instrumentals longs e bestòrts, modelats d'efièch sonors conma la [[wah-wah]] e la distorsion, dins de longas improvizacions. Los hippies aprecian lo folk rock de [[Bob Dylan]] e [[Crosby]], Stills & Nash (and Young) o lo rock psiquedelic de [[Janis Joplin]], de [[Grateful Dead]] o [[Jefferson Airplane]]. S'aqueles darrièrs pòdon èsser considerats coma hippies, d'autres musicians popular a l'epòca s'alunhèron del corrent. [[Frank Zappa]], subretot, èra conegut per las seunas criticas causticas del movement hippie, a partie de 1968 amb ''Who Needs the Peace Corps ?''<ref><span class="ouvrage" id="Fisher2007" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Kelly_Fisher2007"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> Kelly Fisher, <cite class="italique" lang="en">The Words and Music of Frank Zappa</cite>, University of Nebraska Press,&#x200E; <time>2007</time> <small style="line-height:1em;">([http://books.google.fr/books?id=uAYfqgGf4yYC&dq=frank+zappa+criticism+hippie&source=gbs_navlinks_s lire en ligne])</small></span></span><span class="ouvrage" id="Fisher2007" contenteditable="false"></span></ref>.