Rubió : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
m Bot: Parsoid bug phab:T107675 |
|||
Linha 43 :
Rubió es una municipalitat rurala caracterizat per aver una populacion fòrça disseminada
l'entorn del Castèl de Rubió, al Plan de Rubió e a Sant Martí de Maçana, en mai d'un grand nombre de masias dispersadas arreu del tèrme.
Linha 58 :
Lo conflicte rabassaire
foguèt una de las causas de l'afrontament civil pendent la guèrra civila
que las tèrras lor caliá èsser proprietat de qui las trabalha. Fruch de
la radicalizacion generala del país, venguèt un conflicte intèrne notori dins lo pòble. Pendent los ans que portarà la Republica, qualques amos a causa de la repression d'aqueles lor calguèt s'amagar e fugir, perque foguèron perseguits.
Linha 74 :
Qualques abitants de Rubió o d'autres endrechs de la zòna, s'amaguèron en caunas o ostals de la zòna per paur a èsser enxampats pel partit opausat. Segon testimònis, pel pòble viravan de personas encaputxades qu'ensajavan enxampar fugitius per estonament. Lo partit roge cremèt de documents de la Rectoria
pòble, coma tanben d'autres simbòls religioses del pòble subrevisquèron a
se salvèron foguèt retaule de Santa Maria de Rubió mercés a un grop
d'excursionistas republicans de l'Atenèu igualadí
los objèctes d'art de la zòna per ensajar los daissar al marge de la
guèrra.[8] Pendent un cuert espaci de temps, lo sector roge utilizèt
Linha 86 :
Segon lo Libre d'Actes de la rectoria
lo partit republican s'emportèt de cò sieu a Pablo Vivas Casanoves,
la guèrra, en justificant que lor caliá reparar d'afars. Jorns après, se
dins lo pòble, quand la guèrra èra ja arribada a la siá fin.
Linha 106 :
[[Fichièr:Castell de Rubió.jpg|thumb|Rèstas del Castèl de Rubió]]
Nasquèt coma un castèl termenat, erigit
foguèt escrich l'an 1069 malgrat que l'origina es fòrça anteriora. Lo
[[sègle XII]] n'èran castlans la familha dels Rubió, que donèron luòc a un linhatge que s'estendèt per desparièrs endrechs del país.
Linha 113 :
L'estructura
=== Glèisa de Santa Maria de Rubió===
[[Fichièr:Església de Santa Maria.jpg|thumb|Glèisa de Santa Maria de Rubió]]
La Glèisa de Santa Maria de Rubió es situat al nuclèu urban de Rubió. La
La bastissa actuala foguèt
bastida entre [[1275]] e [[1300]], en substituissent una glèisa anteriora que se
La Glèisa de Santa Maria de Rubió es un temple d'estil gotic. La planta rectangular a una unica nau cobèrta amb doble torn de creueria, e presenta als vèrtexs doas claus de vòuta esculpides amb l'Anhèl Pasqual e un pichon Pantocràtor. Los arcs arrancan de mènsules esculpides: Sant Joaquim e Santa Anna al presbiteri, escuts eraldics dels Castellolí a l'arc total central e lo àliga de Sant Joan amb un escut, dins la zòna del còr. La nau centrala a a banda e banda sengles capèlas lateralas de torn ogival e tampa de creueria.
Situadas
La rèsta de capèlas foguèron dobèrta entre los contrafòrts dins los
sègles XVI e XVII, en coincidint amb lo bastiment de la tresena estança,
XX, la glèisa sofriguèt de divèrsas restauracions. La darrièra foguèt
menada a tèrme entre 1985 e 1989 jos la direccion de J. Asarta.
Linha 161 :
mencionada pel primièr còp en un document del 1198.[12] Es una
edificacion religiosa d'una pichona nau rectangular, originàriament
divèrsas reformas pendent l'epòca modèrna e contemporanèa; la darrièra
l'an 1954.[12] Aquela glèisa aguèt la advocació de Sant Tiberi. A l'ora d'ara aquela pichona glèisa pas se oficia messa abitualament dempuèi fa d'ans, e mai se un còp a l'an, pendent la Vòta del Plan de Rubió, se oficia messa.
Linha 167 :
=== Glèsia de Sant Pere d'Ardesa ===
La glèisa de Sant Pere es situat a l'ancian tèrme del Castèl de Ardesa,
lo sègle XI e lo sègle XII.[11] Aquela es una glèisa tanben d'estil
romanic e dispausa d'una pichona nau amb absida semicircular a l'entèsta, decòr amb arcuacions llombardes e lesenes e un fris de dents de sèrra. Es a l'ora d'ara dins un estat complet de semi-ruinàs.
Linha 177 :
Lo dolmen es format d'una cambra sepulcral
cairada, formada de cinc lòsas, una a l'entèsta, una autra al costat
esquèrre, doas al drech e una de barrament, mai pichona. Originàriament Deviá aver una granda lòsa de tampa que se conserva pas a l'ora d'ara.
Quand se faguèt la catacion, lo sepulcre èra ja estat saquejat mas lo sacatge vendiá ja d'ancian. Per la rason d'èsser estat saquejat
Gaireben amb seguretat se sap que l'estructura d'enterrament èra
multipla.
Linha 189 :
[[Fichièr:Dolmen de les Maioles, 28.8.10 (27).JPG|thumb|Cavòt Megàlitic de les Maioles]]
Lo Cavòt Megàlitic de las Maioles se tròba a l'inici de la [[Serra de Rubió]]. Aquel dolmen es de la tipologia nomenada "pichona galariá catalana" o "sepulcre
restava precedit per un corredor que s'introdusissián a travèrs d'el los
l'estructura megalítica èra environada per un túmul de tèrra delimitada per pèiras. Aquel sepulcre foguèt utilizat pendent los primièrs sègles del segond mil·lenni aC.
La descobèrta e la respectiva catacion comencèt lo 1996, e aquel sepulcre èra pas estat espoliat, mas que se manteniá intacte.
adults, dos individus joves e un mainat de cuerta edat enterrats. Amb
los còrsses se trobèron d'objèctes d'usatge personal, objèctes de ornament o ligats a activitats productivas e domesticas. Se conserva encara un fragment possiblament de la lòsa de la tampa amb unas incisions, unes grauats a la pèira, unes petroglifs que permeton identificar clarament unes cercles concèntrics.
Linha 202 :
Aquela masia es situada a la rota de las Malloles, a la banda esquèrra, s'anam en direccion Los Prats de Rei. Recep lo nom de "Mas de Pedrafita" a causa d'èsser enclavada
entre los sègles XVI-XVII,coma transformacion de l'ancian espital,
qu'existissiá ja l'an 1295. A la cara de ponent, a adossada la capèla de Santa Anna, del sègle XV e que foguèt reformada dins lo sègle XVII.
Linha 209 :
=== Ostal Berenguer (La tor del Castèl) ===
La Tor del Castèl es un ostal que seguís lo modèl de la masia catalana mas intercalant d'elements d'estil modernista creada per l'arquitècte reusenc Francesc Berenguer e Mèstres, collaborador e man drecha d'Antoni Gaudí.
== Politica e govèrn ==
En las eleccions municipalas de 2015 la participacion a Rubió foguèt de 137 vòts (70,26%), 2 que ne foguèron de vòts nuls (1,46%) e 4 en blanc (2,96%). S'escuelhèron un total de 5 conselhièrs,
lo meteis nombre que las del 2011. Lo cònsol convergent, Francesc Miquel
== Demografia ==
Linha 225 :
=== Parc eolian de Rubió ===
Lo parc eolian de Rubió es format d'un total de cinquanta aerogeneradors après lo darrièr ampliament (l'an 2007) amb dètz-e-sèt nòus aerogeneradors
l'actualitat, aquel parc eolian es considerat lo projècte eolian mai
important de Catalonha. Aqueles aerogeneradors
parc eolian foguèt a la tardor de 2004, e mai se dintrèt en foncionament
municipales de Rubió (Anoia) e part dels de Castellfollit del Boix (Bages) e Òdena (Anoia).
Se calcula que lo parc evitarà l'emission annala de 110.000 tonas de CO2, efièch depuratiu equivalent al de gaireben 6 milions d'arbres en procès de fotosíntesi.
== Servicis ==
La manca de populacion sufisenta permet pas la mantenença de
vilas prèpas per resòlvre los besonhs. Existís una anciana escòla en desús dempuèi fa d'ans, e dos restaurants. Recentament, s'es dobèrt lo local social del pòble plaçat al Plan de Rubió.
|