Rubió : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Martí8888 (discussion | contribucions)
Dexbot (discussion | contribucions)
m Bot: Parsoid bug phab:T107675
Linha 43 :
 
Rubió es una municipalitat rurala caracterizat per aver una populacion fòrça disseminada
<nowiki> </nowiki>en masias. La municipalitat a de pichons nuclèus de populacion a
l'entorn del Castèl de Rubió, al Plan de Rubió e a Sant Martí de Maçana, en mai d'un grand nombre de masias dispersadas arreu del tèrme.
 
Linha 58 :
Lo conflicte rabassaire
foguèt una de las causas de l'afrontament civil pendent la guèrra civila
<nowiki> </nowiki>e s'alonga dempuèi lo [[1930]] fins al [[1934]]. Aquel conflicte arribèt tanben
<nowiki> </nowiki>lo tèrme municipal de Rubió en produsint un grand romango entre los amos e los rabassaires. Los rabassaires
<nowiki> </nowiki>èran agropats amassa amb l'Union Republicana de Catalonha e defendián
que las tèrras lor caliá èsser proprietat de qui las trabalha. Fruch de
la radicalizacion generala del país, venguèt un conflicte intèrne notori dins lo pòble. Pendent los ans que portarà la Republica, qualques amos a causa de la repression d'aqueles lor calguèt s'amagar e fugir, perque foguèron perseguits.
Linha 74 :
 
Qualques abitants de Rubió o d'autres endrechs de la zòna, s'amaguèron en caunas o ostals de la zòna per paur a èsser enxampats pel partit opausat. Segon testimònis, pel pòble viravan de personas encaputxades qu'ensajavan enxampar fugitius per estonament. Lo partit roge cremèt de documents de la Rectoria
<nowiki> </nowiki>e de la comuna del pòble. Cap de las quatre glèisas que dispausava lo
pòble, coma tanben d'autres simbòls religioses del pòble subrevisquèron a
<nowiki> </nowiki>la cremason en mans del partit republican, e de las paucas causas que
se salvèron foguèt retaule de Santa Maria de Rubió mercés a un grop
d'excursionistas republicans de l'Atenèu igualadí
<nowiki> </nowiki>qu'uèch jorns après l'estrosseja pugèron a Rubió a ensajar recuperar
los objèctes d'art de la zòna per ensajar los daissar al marge de la
guèrra.[8] Pendent un cuert espaci de temps, lo sector roge utilizèt
Linha 86 :
 
Segon lo Libre d'Actes de la rectoria
<nowiki> </nowiki>de Rubió, i aguèron doas mòrts reconegudas a causa de la guèrra civila.
<nowiki> </nowiki>Lo [[9 d'agost]] de [[1936]], gaireben tres meses après l'inici de la guèrra,
lo partit republican s'emportèt de cò sieu a Pablo Vivas Casanoves,
<nowiki> </nowiki>l'abans-darrièr cònsol nacional que i aviá agut dins lo pòble abans de
la guèrra, en justificant que lor caliá reparar d'afars. Jorns après, se
<nowiki> </nowiki>trobèt lo sieu còrs sens vida a un bòsc del tèrme d’[[Òdena]]. José Vila e Mosella,
<nowiki> </nowiki>de 14 ans, moriguèt lo [[18 de junh]] de [[1939]] per l'explosion d'una pompa
dins lo pòble, quand la guèrra èra ja arribada a la siá fin.
 
Linha 106 :
[[Fichièr:Castell de Rubió.jpg|thumb|Rèstas del Castèl de Rubió]]
Nasquèt coma un castèl termenat, erigit
<nowiki> </nowiki>a fins del [[sègle X]]. Lo primièr document lo que apareguèt lo castèl
foguèt escrich l'an 1069 malgrat que l'origina es fòrça anteriora. Lo
[[sègle XII]] n'èran castlans la familha dels Rubió, que donèron luòc a un linhatge que s'estendèt per desparièrs endrechs del país.
Linha 113 :
 
L'estructura
<nowiki> </nowiki>del castèl medieval es força a l'ora d'ara destruit se manten encara la
<nowiki> </nowiki>part inferiora de la tor circular, bastida amb aparelh de carreus vèrs lo sègle XI, aital coma las rèstas d'unes murs perimetrals de bona factura, aquel son probablament fruchs d'un ampliament fach entre lo sègle XII-XVIII.[9] A l'entorn del castèl termenat se formèt un nuclèu de populacion, a l'ora d'ara fòrça redusit.
=== Glèisa de Santa Maria de Rubió===
[[Fichièr:Església de Santa Maria.jpg|thumb|Glèisa de Santa Maria de Rubió]]
La Glèisa de Santa Maria de Rubió es situat al nuclèu urban de Rubió. La
<nowiki> </nowiki>glèisa a exercit las foncions parroquialas dempuèi las siás originas dins lo sègle XI fins a l'actualitat.
 
La bastissa actuala foguèt
bastida entre [[1275]] e [[1300]], en substituissent una glèisa anteriora que se
<nowiki> </nowiki>menciona en documents medievales dempuèi lo 1082. Lo bastiment foguèt a
<nowiki> </nowiki>la demanda dels senhors de Castelloló, benlèu enterrats dins la zòna del presbiteri.
 
La Glèisa de Santa Maria de Rubió es un temple d'estil gotic. La planta rectangular a una unica nau cobèrta amb doble torn de creueria, e presenta als vèrtexs doas claus de vòuta esculpides amb l'Anhèl Pasqual e un pichon Pantocràtor. Los arcs arrancan de mènsules esculpides: Sant Joaquim e Santa Anna al presbiteri, escuts eraldics dels Castellolí a l'arc total central e lo àliga de Sant Joan amb un escut, dins la zòna del còr. La nau centrala a a banda e banda sengles capèlas lateralas de torn ogival e tampa de creueria.
 
Situadas
<nowiki> </nowiki>al cuic nòrd-èst i a la sacristia e una capèla, tanben d'estil gotic.
La rèsta de capèlas foguèron dobèrta entre los contrafòrts dins los
sègles XVI e XVII, en coincidint amb lo bastiment de la tresena estança,
<nowiki> </nowiki>lo campanal e lo còr. Al cors dels sègles XVI e XVIII, e dins lo sègle
XX, la glèisa sofriguèt de divèrsas restauracions. La darrièra foguèt
menada a tèrme entre 1985 e 1989 jos la direccion de J. Asarta.
Linha 161 :
mencionada pel primièr còp en un document del 1198.[12] Es una
edificacion religiosa d'una pichona nau rectangular, originàriament
<nowiki> </nowiki>d'estil romanic, e mai se es a l'ora d'ara fòrça transformada per
divèrsas reformas pendent l'epòca modèrna e contemporanèa; la darrièra
l'an 1954.[12] Aquela glèisa aguèt la advocació de Sant Tiberi. A l'ora d'ara aquela pichona glèisa pas se oficia messa abitualament dempuèi fa d'ans, e mai se un còp a l'an, pendent la Vòta del Plan de Rubió, se oficia messa.
Linha 167 :
=== Glèsia de Sant Pere d'Ardesa ===
La glèisa de Sant Pere es situat a l'ancian tèrme del Castèl de Ardesa,
<nowiki> </nowiki>gorgola per la cara sud-oèst del Puig de Sant Miquel. Foguèt bastit amb
<nowiki> </nowiki>anterioritat a l'an 1082 e exerciguèt las foncions de parròquia entre
lo sègle XI e lo sègle XII.[11] Aquela es una glèisa tanben d'estil
romanic e dispausa d'una pichona nau amb absida semicircular a l'entèsta, decòr amb arcuacions llombardes e lesenes e un fris de dents de sèrra. Es a l'ora d'ara dins un estat complet de semi-ruinàs.
Linha 177 :
 
Lo dolmen es format d'una cambra sepulcral
<nowiki> </nowiki>bastida amb grandas lòsas de pèira locala. La cambra a una forma
cairada, formada de cinc lòsas, una a l'entèsta, una autra al costat
esquèrre, doas al drech e una de barrament, mai pichona. Originàriament Deviá aver una granda lòsa de tampa que se conserva pas a l'ora d'ara.
 
Quand se faguèt la catacion, lo sepulcre èra ja estat saquejat mas lo sacatge vendiá ja d'ancian. Per la rason d'èsser estat saquejat
<nowiki> </nowiki>se poguèt pas concretar lo nombre exacte d'individus enterrats.
Gaireben amb seguretat se sap que l'estructura d'enterrament èra
multipla.
Linha 189 :
[[Fichièr:Dolmen de les Maioles, 28.8.10 (27).JPG|thumb|Cavòt Megàlitic de les Maioles]]
Lo Cavòt Megàlitic de las Maioles se tròba a l'inici de la [[Serra de Rubió]]. Aquel dolmen es de la tipologia nomenada "pichona galariá catalana" o "sepulcre
<nowiki> </nowiki>de corredor ample". L'espaci de la cambra, situat al fons de l'ensems,
restava precedit per un corredor que s'introdusissián a travèrs d'el los
<nowiki> </nowiki>enterraments fin finala depausats al fons de la cambra. Tota
l'estructura megalítica èra environada per un túmul de tèrra delimitada per pèiras. Aquel sepulcre foguèt utilizat pendent los primièrs sègles del segond mil·lenni aC.
 
La descobèrta e la respectiva catacion comencèt lo 1996, e aquel sepulcre èra pas estat espoliat, mas que se manteniá intacte.
<nowiki> </nowiki>Per aquela rason se trobèron de rèstas umanas de dotze individus
adults, dos individus joves e un mainat de cuerta edat enterrats. Amb
los còrsses se trobèron d'objèctes d'usatge personal, objèctes de ornament o ligats a activitats productivas e domesticas. Se conserva encara un fragment possiblament de la lòsa de la tampa amb unas incisions, unes grauats a la pèira, unes petroglifs que permeton identificar clarament unes cercles concèntrics.
Linha 202 :
 
Aquela masia es situada a la rota de las Malloles, a la banda esquèrra, s'anam en direccion Los Prats de Rei. Recep lo nom de "Mas de Pedrafita" a causa d'èsser enclavada
<nowiki> </nowiki>en un ponch de particion de tèrmes.[15] Aquela masia foguèt bastida
entre los sègles XVI-XVII,coma transformacion de l'ancian espital,
qu'existissiá ja l'an 1295. A la cara de ponent, a adossada la capèla de Santa Anna, del sègle XV e que foguèt reformada dins lo sègle XVII.
Linha 209 :
=== Ostal Berenguer (La tor del Castèl) ===
La Tor del Castèl es un ostal que seguís lo modèl de la masia catalana mas intercalant d'elements d'estil modernista creada per l'arquitècte reusenc Francesc Berenguer e Mèstres, collaborador e man drecha d'Antoni Gaudí.
<nowiki> </nowiki>La tor foguèt iniciada l'an 1908 e foguèt finalizada per lo sieu filh, e
<nowiki> </nowiki>mai se en los plànols originales i apareissiá tanben un torratge qu'arribèt pas a èsser bastit e qu'aguès permés una vista panoràmica de tot lo tèrme.[16] Se pòt per aquò afirmar qu'es una òbra incompleta de l'idèa originala de l'arquitècte. L'ostal es situat en la cresta de la carena, al nòrd-èst del castèl.
 
== Politica e govèrn ==
En las eleccions municipalas de 2015 la participacion a Rubió foguèt de 137 vòts (70,26%), 2 que ne foguèron de vòts nuls (1,46%) e 4 en blanc (2,96%). S'escuelhèron un total de 5 conselhièrs,
lo meteis nombre que las del 2011. Lo cònsol convergent, Francesc Miquel
<nowiki> </nowiki>Archela, ratifiquèt de nòu l'alcaldia amb majoritat absoluta.
 
== Demografia ==
Linha 225 :
=== Parc eolian de Rubió ===
Lo parc eolian de Rubió es format d'un total de cinquanta aerogeneradors après lo darrièr ampliament (l'an 2007) amb dètz-e-sèt nòus aerogeneradors
<nowiki> </nowiki>que complètan los trenta tres qu'èran ja en foncionament. Fins a
l'actualitat, aquel parc eolian es considerat lo projècte eolian mai
important de Catalonha. Aqueles aerogeneradors
<nowiki> </nowiki>son capables de produsir energia per 30.000 larèrs. L'installacion del
parc eolian foguèt a la tardor de 2004, e mai se dintrèt en foncionament
<nowiki> </nowiki>pendent la prima de 2005. Lo parc eolian es dins dels tèrmes
municipales de Rubió (Anoia) e part dels de Castellfollit del Boix (Bages) e Òdena (Anoia).
 
Se calcula que lo parc evitarà l'emission annala de 110.000 tonas de CO2, efièch depuratiu equivalent al de gaireben 6 milions d'arbres en procès de fotosíntesi.
<nowiki> </nowiki>Totun, pel bastiment d'aquel grand parc li calguèt destruir de divèrsas
<nowiki> </nowiki>zònas de coitius e la vida vegetala d'una part del tèrme.
 
== Servicis ==
La manca de populacion sufisenta permet pas la mantenença de
<nowiki> </nowiki>bastissas de servicis, e la populacion se desplaça a Igualada o de
vilas prèpas per resòlvre los besonhs. Existís una anciana escòla en desús dempuèi fa d'ans, e dos restaurants. Recentament, s'es dobèrt lo local social del pòble plaçat al Plan de Rubió.