Bulgaria : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 80 :
 
Militarament, la revòuta foguèt aisament vencuda per leis [[Empèri Otoman|Otomans]]. Pasmens, la repression foguèt fòrça [[sang|saunosa]] e seis atrocitats indignèron totei lei [[capitala]]s [[Euròpa|europèas]]. Tre l'annada seguenta, [[Russia]] decidèt d'intervenir per protegir lei populacions eslavas de Bulgaria e declarèt la [[guèrra]] ais [[Empèri Otoman|Otomans]]. En genier de [[1878]], lei tropas [[Russia|russas]] èran dins la region de [[Constantinòple]] e leis Otomans deguèron acceptar lo [[tractat de San Stefano]] que formèt un [[estat]] bulgar independent ambé de [[frontiera]]s inspiradas dei dos Empèris de l'[[Edat Mejana]]. Dins aquò, aqueu tractat se turtèt a l'oposicion deis autrei poissanças europèas que refusavan una extension tròp importanta de l'influéncia [[Russia|russa]] dins la region. Au contrari, en junh e julhet de [[1878]], lo [[Congrès de Berlin]] adoptèt de disposicions fòrça diferentas per mantenir la preséncia otomana dins lei Balcans. Un principat bulgar reduch, teoricament [[tribut]]ari dau [[sultan]] mai ''[[de facto]]'' [[independéncia|independent]], foguèt creat ambé [[Sofia]] coma [[capitala]]. Au sud, un segond principat semi-autonòm (dich Romelia Orientala) foguèt tanben creat.
 
=== La Bulgaria independenta ===
 
==== Dau principat au reiaume de Bulgaria ====
 
En [[1879]], una assemblada de captaus reünida a [[Tarnovo]] adoptèt una [[constitucion]] e elegiguèt [[Alexandre Ièr de Bulgaria|Alexandre de Battenberg]], nebòt de l'emperaire rus e militar [[Prússia|prussian]], coma prince. En parralèl, dins lo principat de Romelia Orientala, lei poissanças adoptèron un estatut organic organizant un poder devesit entre un governador [[cristianisme|crestian]] designat per lo [[sultan]] [[Empèri Otoman|otoman]] e una assemblada en partida elegida.
 
Tre [[1881]], Alexandre suspendèt la [[constitucion]] e decidèt de dirigir lo país d'un biais autoritari. En mai d'aquò, sei relacions ambé [[Russia]] se desgradèron. Pasmens, entre [[1885]] e [[1886]], capitèt d'organizar un complòt per annexar la Romelia Orientala. D'efèct, un grop de nacionalistas bulgars i prenguèt lo poder en setembre de [[1885]] e i formèt un [[govèrn]] provisòri que demandèt son union au principat de Bulgaria. Aquò foguèt acceptat en [[1886]] per lei poissanças mai lo succès d'Alexandre foguèt brèu car deguèt abdicar dins lo corrent de l'annada après un [[còp d'estat]] organizat per lei [[Russia|Rus]].
 
Una [[regéncia]] foguèt alora fisada au Premier Ministre [[Stefan Stanbolov]] que venguèt tanben rapidament ostil ai [[Russia|Rus]] e gardèt la forma autoritària dau regime. En [[1887]], ambé lo sostèn dau [[Reialme Unit|Reiaume Unit]] e d'[[Àustria]]-[[Ongria]], Stanbolov obtenguèt l'eleccion d'un prince novèu, [[Ferrand Ièr de Bulgaria|Ferrand de Saxònia-Coborg]], per l'assemblada bulgara. Pasmens, Ferrand s'opausèt au regime dictatoriau dau cap dau [[govèrn]] que perdiguèt lo poder en [[1894]] e foguèt assassinat tre l'annada seguenta. Lo regime se liberalizèt un pauc mai demorèt autoritari e Ferrand capitèt de restaurar de relacions bònas ambé l'[[Russia|Empèri Rus]]. Ansin, en [[1908]], poguèt aprofichar la revolucion dei Turcs Joves per rompre, ambé l'acòrd de [[Russia]] e d'[[Àustria]]-[[Ongria]], lei darriers liames de dependéncia ambé l'[[Empèri Otoman]] e proclamar oficialament l'independéncia de Bulgaria.
 
==== Lei guèrras balcanicas ====
 
En octòbre de [[1912]], Bulgaria participèt a una coalicion dirigida còntra l'[[Empèri Otoman]] ambé [[Serbia]] e [[Grècia]]. Dich [[Premiera guèrra balcanica]], lo conflicte s'acabèt per una desfacha turca ambé la conquista d'[[Andrinòple]] per lei Bulgars en març de [[1913]]. Lo [[tractat de Londres (1913)|tractat de Londres]] assaièt d'organizar lo partiment dei darriers territòris otomans [[Euròpa|europèus]]. Pasmens, apareguèt un desacòrdi grèu entre lei tres venceires : Bulgaria se considerava coma lo venceire principau de la guèrra e voliá donc la possession de son objectiu principau, [[Macedònia]], ocupat per seis aliats. En fàcia dau blocatge de la situacion, Ferrand ordonèt en junh de [[1913]] d'atacar per suspresa lei tropas [[Serbia|serbas]] e [[Grècia|grègas]] entraïnant la [[Segonda guèrra balcanica]]. Dins aquò, [[Grècia]] e [[Serbia]] foguèron militarament ajudadas per [[Romania]], desirosa de participar au partiment dei conquistas, e per l'[[Empèri Otoman]], desirós de limitar sei pèrdas. L'armada bulgara foguèt ansin rapidament vencuda e lo [[tractat de Bucarèst (1913)|tractat de Bucarèst]] (aost de 1913) limitèt sei conquistas. I obtenguèt la [[Tràcia]] Occidentala (e un accès a la [[Mar Egèa]]) mai deguèt laissar [[Macedònia]] a [[Serbia]] e a [[Grècia]], cedir la Dobrodja dau Sud a [[Romania]] e restituir [[Andrinòple]] e sa region a l'[[Empèri Otoman]].
 
==== La Premiera Guèrra Mondiala ====
 
Après la crisi dei doas guèrras balcanicas, Bulgaria proclamèt sa neutralitat au començament de la [[Premiera Guèrra Mondiala]]. Pasmens, après la declaracion de guèrra de l'[[Empèri Otoman]] e d'esitacions lòngas, chausiguèt de jonher lo camp deis Empèris Centraus en setembre de [[1915]]. L'armada bulgara participèt a la conquista de [[Serbia]], que son armada èra menaçada d'enceuclament après la declaracion de guèrra bulgara, a la fin de [[1915]] e a la conquista de la màger part de [[Romania]] en [[1916]] permetent au Reiaume de reprendre lo contraròtle de la Dobrodja dau Sud. L'[[Empèri Otoman]] li cedèt tanben una zòna frontaliera situada a l'[[oèst]] d'Andrinòple en [[1915]]. Pasmens, a partir d'octòbre de [[1916]], Bulgaria deguèt faciar una armada aliada novèla desbarcada per lo [[pòrt]] [[Grècia|grèc]] de Salonica. Puei, [[Grècia]] jonhèt lo camp de l'Entenduda e una armada serba foguèt reconstituida per lei [[França|Francés]]. En setembre de [[1918]], lo front bulgar foguèt romput e Ferrand deguèt demandar un [[armistici]] avans d'abdicar au profiech de son fiu [[Boris III de Bulgaria|Boris III]]. En novembre de [[1919]], lo [[tractat de Neuilly]] impausèt divèrsei pèrdas territòrialas au reiaume bulgar que deguèt abandonar tornarmai la Dobrodja dau Sud a [[Romania]], cedir la [[Tràcia]] Occidentala a [[Grècia]] (entraïnant la pèrda de l'accès dau país a la [[Mar Egèa]]) e cedir quauquei regions lòng de sa [[frontiera]] occidentala a [[Iogoslavia]]. En [[1923]], aquelei clausas foguèron agravadas per l'expulsion de {{formatnum:250000}} Bulgars de [[Tràcia]] Occidentala per leis autoritats [[Grècia|grègas]].
 
== Ligams extèrnes ==