Republica d'Irlanda : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 176 :
 
Pasmens, una minoritat de nacionalistas irlandés decidèt d'aprofichar lei dificultats [[Reialme Unit|britanicas]] per entraïnar la guèrra d'independéncia. Per lei Pascas de [[1916]], una fòrça nacionalista ocupèt plusors bastiments de [[Dublin]] e proclamèt la [[Republica]]. La repression britanica transformèt lei combatents republicans en martirs. [[Eamon de Valera]] prenguèt alora la direccion dau movement que ganhèt de partisans nombrós. Leis eleccions de decembre de 1918 donèron una majoritat importanta au [[Sinn Fein]] dins tota l'illa franc dei quatre comtats d'[[Ulster]]. Fòrts d'aqueu succès, leis elegits dau Sinn Fein se reüniguèron entre elei per formar una Assemblada d'Irlanda (Dail Eireann) e un [[govèrn]]. La guèrra acomencèt alora entre l'armada britanica e leis ''Irish Volunteers'' qu'anavan venir l'[[Irish Republican Army]] (IRA). Après doas [[annada]]s de [[guerilha]], d'eleccions novèlas en [[1920]] confirmèron lei resultats de [[1918]] e [[Londres]] acceptèt de negociar.
 
=== La Republica d'Irlanda ===
 
Lei negociacions entre la delegacion nacionalista d'[[Arthur Griffith]] e lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]] s'acabèron en [[1921]] amb un tractat que donava una [[independéncia]] quasi totala a 26 comtats sota lo nom d'Estat libre Irlandés. Pasmens, aquel [[estat]] aviá l'estatut de [[dominion]] e demorava nominalament unit ambé lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]] per un jurament de fidelitat dei deputats au rèi. En revènge, lei quatre comtats protestants d'Ulster demoravan au sen dau [[Reialme Unit|Reiaume Unit]].
 
La màger part de l'IRA refusèt aqueu compromés, especialament lo partiment de l'[[illa]]. Menada per [[Eamon de Valera|de Valera]], contunièt la lucha entraïnant la [[Guèrra Civila Irlandesa]] ([[1921]]-[[1923]]). Relativament [[sang|saunós]], aqueu conflicte s'acabèt per la victòria dei partisans dau tractat mai aquela rompedura entre lei doas faccions nacionalistas aguèt una influéncia importanta sus la vida politica irlandesa. [[Eamon de Valera]] acceptèt pasmens de participar a la vida politica dau país e venguèt cap dau govèrn en [[1932]]. Aguèt una influéncia politica majora fins a [[1973]]. En [[1937]], aprofichèt sa posicion per far acceptar una [[constitucion]] novèla fondant un estat republican totalament [[independéncia|independent]] de [[Londres]]. Capitèt tanben de mantenir la neutralitat de son país durant la [[Segonda Guèrra Mondiala]].
 
En [[1973]], la Republica integrèt la [[Union Europèa|Comunautat Economica Europèa]] e separèt sa [[moneda]] de la liura britanica sièis ans pus tard. Fins au començament dau sègle XXI, adoptèt una politica neoliberala que favorizèt lo desvolopament economic dau país, especialament gràcias a d'investiments importants dei companhiás [[USA|estatsunidencas]]. Pasmens, l'economia irlandesa es desenant alinhada sus aquela deis Estats Units e es ansin venguda vulnerabla a sei variacions economicas. En particular, lo país foguèt durament tocat per la crisi economica de [[2008]] ambé l'afondrament de son sector immobilier e deguèt acceptar un plan d'austeritat economica impausat per lo FMI e la Comission Europèa en [[2010]].
 
== Politica ==