Republica d'Irlanda : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 156 :
 
Dins aquò, leis autoritats de [[Londres]] acomencèron de se maufisar dei populacions [[Protestantisme|protestantas]] qu'èran tanben ostilas a l'esplecha [[colonialisme|coloniala]] de l'[[illa]] per leis [[Anglatèrra|Anglés]]. Durant la guèrra d'independéncia estatsunidenca, demandèron e obtenguèron divèrsei [[drech]]s e una autonòmia marcada per la restauracion dau [[poder legislatiu]] dau Parlament de [[Dublin]] abolit en [[1494]]. Pasmens, aquò durèt gaire e leis [[Anglatèrra|Anglés]] aprofichèron la revòuta mancada de [[Wolfe Tone]], un [[Protestantisme|protestant]] esperant unificar la totalitat deis Irlandés per restaurar l'[[independéncia]] de l'[[illa]], en [[1798]] per impausar l'union d'Irlanda ambé lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]]. Aquò entraïnèt la supression dau Parlament de Dublin que foguèt remplaçat per una representacion [[Protestantisme|protestanta]] au Parlament de [[Londres]].
 
=== Lo nacionalisme irlandés ===
 
==== La lucha còntra l'Union e la Granda Famina ====
 
La premiera mitat dau sègle XIX foguèt marcada per l'emergéncia d'un [[nacionalisme]] irlandés que participèt a la vida politica [[Reialme Unit|britanica]] per assaiar de dessarrar l'estòc de la legislacion anticatolica. L'actor principau d'aqueu movement foguèt [[Daniel O'Connell]] ([[1775]]-[[1847]]) que fondèt l'Associacion Catolica per menar una campanha electorala. En [[1828]], foguèt elegit au Parlament de Londres mai refusèt de jurar fidelitat au rèi, cap de la [[Anglicanisme|Glèisa Anglicana]]. La situacion menaçant de degenerar tornarmai dins l'[[illa]], lo [[Arthur Wellesley|duc de Wellington]], Premier Ministre, e son ministre [[Robert Peel]] acceptèron d'abrogar lei lèis anticatolicas en [[1829]]. Vengut fòrça popular dins l'illa, O'Connell fondèt dins lo corrent deis annadas 1840 un partit nacionalista, catolic e popular fòrça ostil ai protestants.
 
Pasmens, aqueu premier movement nacionalista dispareguèt ambé la crisi de la [[Granda Famina]] de [[1845]]-[[1849]]. Causada per lo [[mildió]] que destruguèt lei recòltas de [[tartifla|tartiflas]], entraïnèt la mòrt d'aperaquí 1,6 milion d'Irlandés (20% de la populacion) e l'emigracion de 1,3 milion d'abitants, subretot en direccion deis [[USA|Estats Units]]. Lo [[govèrn]] de [[Londres]] prenguèt ges de mesura eficaça per ajudar la populacion e la segonda generacion [[nacionalisme|nacionalista]] irlandesa adoptèt de concepcions e de metòdes pus radicaus. Lausant d'ara endavant una rompedura totala ambé lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]], organizèt d'atemptats còntra lo poder britanic, compres en [[Anglatèrra]].
 
== Politica ==