Miralh : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
CubeOcci (discussion | contribucions)
m Anullacion de las modificacions 1927536 de CubeOcci (discutir | contribucions)
Erunberri (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 12 :
 
==Istòria==
Los miralhs coma utisses de tocador e objècte manual foguèron fòrça emplegats dins las civilizacions egipciana, grèga, etrusca e [[romana]]. S'elaboravan totjorn amb metal brunit, generalament "[[crubatz]]", [[argent]] o [[bronze]], a aquel procès lo se coneis pel nom de plateig. Avián forma de placa redonda o ovala, ornada ordinàriament amb grabadurasgravaduras o relèus mitologics al revèrs (los demòras avián pas grabats, mas òc de relèus). D'aqueles miralhs se ne consèrva encara fòrça exemplars dins qualques musèus arqueologics.
Pendent la nauta [[Edat Mejana]] l'usatge del miralh èra estranha, fins qu'al sègle XIII s'inventèt la fabricacion dels de [[veire]] e de cristal de [[ròca]] sus lama metallica, sens ne quitar de bastir los de solament metal fins al sègle XVIII.
Lo miralh, coma mòble d'abitacion o cambra, comença al sègle XVI, doncas que malgrat que pendent los dos sègles anteriors se citen qualques exemplars istorics èra pas fòrça coneguts e lo sieu usatge èra pauc corrent. Dins aquel sègle se presenta coma marca d'elegància e gost artistic e ocupa una plaça de tria al salon coma objècte mobil e de dimensions redusidas. Cap al sègle XVII las fabricas venecianas arriban a bastir de miralhs de granda mesura e ne servisson ençà coma objèctes singularament decoratius en salons, qu'ocupan un luòc destacat.