Guèrra d'Aceh : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Creacion de la pagina amb « La '''Guèrra d'Aceh''' se debanèt de 1873 a 1904 durant la colonizacion d'Indonesia per lei País Bas. Foguèt la... »
 
Linha 7 :
== Debanament de la guèrra ==
 
Après l'agradament dau [[Reialme Unit|Reiaume Unit]], lo pretèxte de l'invasion foguèt trobat en [[1873]] ambé l'acomençament de discussions entre lo sultan e de diplomatas [[USA|estatsunidenc]]s. LoDins aquò, lo sultanat s'èra preparat a una guèrra dempuei leis annadas 1860. Aviá crompat d'armaments modèrnes e assaiat sensa succès d'obtenir una ajuda militara de l'[[Empèri Otoman]], dau [[Reialme Unit|Reiaume Unit]] ò de [[França]]. Aumentèt tanben rapidament sei fòrças de {{formatnum:10000}} a {{formatnum:100000}} òmes. Aquò li permetèt d'arrestar una premiera expedicion, mau preparada, de l'armada reiala neerlandesa.
 
En novembre de [[1873]], lei Neerlandés organizèron una segonda ofensiva ambé {{formatnum:13000}} òmes ben organizats que prenguèron rapidament la [[capitala]]. Pasmens, lei combats coïncidiguèron amb una epidemia de [[colerà]] que causèt la mòrt de milièrs d'abitants e de soudats. Lo 28 de genier de [[1874]], lo sultan [[Alauddin Mahmud Syah II]] moriguèt a son torn de la [[malautiá]] e lei Neerlandés pensavan aver ganhar la guèrra. Faguèron signar un tractat au sultan novèu, [[Alauddin Muhammad Da'ud Syah II]], acceptant oficialament l'annexion. Pasmens, lo pòble e l'aristocracia refusèron de capitular e obliguèron lo sultan de perseguir la resisténcia. Lei soudats neerlandés deguèron alora faciar una lònga guerilha sostenguda per lo [[clergat]] [[islam|musulman]] que declarèt la guèrra santa e de princes dau sultanat, oficialament aliats mai finançant discretament l'insureccion.