Crosada dels albigeses : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 165 :
Lo Reiaume d'Aragon foguèt dirigit per Anfós II d'Aragon fins a [[1196]] puei per son fiu [[Pèire II d'Aragon]]. Dempuei [[1068]], aqueu reiaume èra vengut lo vassau volontari de la Papautat. Pasmens, aqueu ligam èra solament teoric e aviá subretot un ròtle politic per leis afaires estrangiers dau reiaume que son pensament principau èra la Reconquista còntra leis estats musulmans dau sud de la peninsula espanhòla. Ansin, de legislacions fòrça duras èran regularament adoptadas per lei sobeirans aragonés còntra leis eretics mai demorèron sensa aplicacion vertadiera.
 
En [[1137]], lei còmtes de Barcelona venguèron rèi d'Aragon per maridatge formant un estat poderós dins lo nòrd-èst d'Espanha. De mai, aquel estat teniá un nombre important de fèus au nòrd dei Pirenèus en [[Provença]], en [[Gavaudan|Gevaudan]] e en Gasconha. Lei Comtats de Comenge e de Fois èran sei vassaus e l'influéncia dau senhor dins sei regions èra pas solament nominala. En [[1204]], lo maridatge de Pèire II ambé l'eiretiera dau principat de Montpelhièr li permetèt de prendre possession d'un dei fèus pus ricrics de Lengadòc. L'aliança concluda ambé lo Comtat de Tolosa permetèt a Pèire II de se concentrar sus sei frontieras[[frontiera]]s sud. EnfinAnsin, en [[1212]], sa victòria a [[Batalha de Las Navas de Tolosa|Las Navas de Tolosa]], que marquèt lo començament de la fin per la preséncia [[islam|musulmana]] en [[Espanha]], li donèt un prestigi immens dins tota la Crestianitat.
 
=== L'influéncia dau Reiaume de França ===