Fondacion de Roma : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Ricou31 (discussion | contribucions)
Linha 14 :
* [[Tit Livi]] (57 AbC.-17) escriguèt una istòria de Roma: ''Ab urbe condita'' (''Auc''), qu'en [[latin]] significa «dempuèi la fondacion de la vila».
* Dionís D'Alicarnàs (vèrs 50 AbC)
Segon la legenda que referís [[Tit Livi]], [[Romul e Rème]] èran los filhs del dieu [[Mart (mitologia)|Mart]] e de la [[vestala]] [[Rea SílviaSilvia]], filha de Numitor e falena del rei Proca.<ref>[[Tit Livi|Titus Livi]] ''Història Romana'', I, 4 </ref> Lo sèu oncle Amulius prenguèt lo tròn, tua totes los descendents mascles de lo sièu fraire Numitor e faguèt vestala Rea per evitar qu'aja pas de descendents.
 
Malgrat aiçò, Mart s'enamorèt de la gojata que faguèt naisser los bessons: Romul e Rème. Amulius faguèt enfermar la Vestala e condemnèt los recent nascuts a èsser lançats al Tibre. Los mainats foguèron abandonats dins un redent, sus las ribas del [[Tibre|riu]], pels servicials encargats d'executar la senténcia. Los recents nascuts foguèron reculhits per una [[Canis lupus|loba]] que los alletèt dins la tuta del Lupercal, al pè del Palatin. Lo pastre Faustulus, foguèt lo testimòni d'aquel prodigi, e reculhiguèt los bessons e los elevèt, en companhiá de la seuna esposa Acca Laurentia. Aquela darrièra, seriá estat una prostituida que los pastres a l'entorn l'aurián escaissada ''lupa'' ("la loba"). La legenda de la loba alletant los bessons poiriá aver per origina en aquel chafre.