Poesia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
BoulaurBot (discussion | contribucions)
m Wikipedia python library
Ricou31 (discussion | contribucions)
Linha 14 :
La poesia lírica va tenir d'expressions destacades dins la [[Grècia]] antica. Lo primièr poèta que causiguèt son inspiracion dins la vida vidanta, dins lo periòde posterior a la vida d'Omèr, foguèt [[Esiòde]], amb son òbra ''Los trabalhs e los jorns''. A uns 600 anys abans de Crist es remunta la poesia de [[Safo]], poetessa nascuda sus l'isla de [[Lesbos]], autora d'òdas celebradores e de cançons nupcialas (epitalamis), que ne son estadas servadas qualques fragments. [[Anacreont]], nascut un segle després, va escriure breus peces, en general dedicades a celebrar lo [[vin]] e la [[joventut]], de les que van sobreviure unes poques. [[Calli d'Efès]] e [[Arquiloc de Paros|Arquiloc]] de Paros varen crear el gènere [[elegia]]c, per cantar als difunts. Aquíloc va ser el primer a utilitzar el vers iàmbic (construït amb «pès» d'una sillaba corta e una autra longa). Escriguèt a mai de [[satira]]s. Al [[segle V AbC]] va assolir el seu cim la lirica corala, amb [[Pindar]]. Es tractava de cançons destinadas als vencedors dels [[Jòcs Olimpics]].
 
[[Roma]] creèt sa poesia en s'inspirar dels grècs. ''L'[[Virgili#Eneïda|Eneïda]] '', de [[Virgili]], es considerada coma la primièra òbra de pes de la literatura latina, e foguèt escricha qualques ans abans l'èra crestiana, a la manera dels cants epics grècs, per contar las peripecias d'Enees, sobrevivent de la [[guèrra de [[Tròia]], fins a son arribada en [[Itàlia]]. L'edat d'aur de la poesia latina foguèt la de [[Lucrèci]] e [[Gai Valeri Catul|Catul]], qu'èran nascuts en el [[segle I AbC]], e d'[[Oraci]] (mèstre de l'[[òda]] ), [[Sext Aureli Properci|Properci]] e [[Ovidi]]. Catul va dedicar tota sa poesia a una estimada a la qual deia Lesbian. Sos poèmas d'amor, dirèctes, simples e intenses, foguèron admirats pels poètas de totas las epòcas.
 
Durant l'Edat Mejana se dividiguèt en una tradicion populara, orala, que recitavan per vilas e castèls de gents coma los [[trobador]]s, e a l'encòp una poesia culta escricha qu'èra plan ligada a la religion, a mai se totas doas tradicions emplegavan de recorses retorics semblants. Foguèt aquesta segonda branca la que s'impausèt coma modèl e durant la Renaissença, l'epòca barròca e lo Neoclassicisme s'imitèron los modèls grecolatins amb los particularismes de las lengas d'estat europèas, que impausavan una [[metrica]] diferenciada.