Pàmias : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Occitanialibera (discussion | contribucions)
Occitanialibera (discussion | contribucions)
Linha 168 :
 
==Lo Carmel==
 
Lo Carmel foguèt fondat en 1648 per las sòrs de la òrdre de Santa Teresa d'Avila, que abans erán, en Aush e que s'intallèron en Pàmias en 1648 e los edificis claustrals son de la fin d'aquest sègle. Lo convent ès encarara propietat de las religiosas e pr'aquò normalment se poden pas veire los magnifics fustatges del sègle XVIII. Aquestas fustas fogueron acaminadas per flotacion mercès au marquès de Gudanas, la filla del qual erá religiosa en lo convent de Pàmias de 1707 a 1784.
 
La construccion de la capella comencèt en 1704 e demorarà mès d'un sègle per fauta de medis. Foguèt plan ben entretenguda per las sòrs carmelitas.
 
L'amainatjament ès original e reprén l'idea d'una ascension mistica, la dintrada au cèu, situat en naut d'un escalièr de marbre.
 
A l'exterior i a una tor aperada ''tor de l'evesque'' bastida en 1285 per òrdre del comte de [[Fois]] [[Rogièr-bernard III]] après que s'aguèt establit en la vila per fòrça. Voliá aital marcar lo sieu poder pr'amor que lo rei Felip IV de França e Bernard Saisset (alavetz evesque de Pàmias) erán familha.
 
Fin finala, Guy III de Lévis, senhor de [[Mirapeis]] atribuís aquesta tor a l'evesque e pr'aquò lo sieu nòm, decission confirmada per lo Papa Bonifaci VIII lo 17 de febrièr de 1299. A la fin del sègle XVII la tor será cedida a las carmelitas. D'aquesta tor sonque se pòt admirar tres finestras romanicas obstrusidas per una construccion facha en 1967. Los murs ancians tanben tombèron en tèrra.
 
L'edifici del Carmel foguèt utilizat com a preson jos l'inquisicion e pendent la revolucion.
 
Après 360 ans d'ocupacion (dememst 1901 e 1917 foguèt pas ocupada) los darrièrs carmelitas deissaron Pàmias per Luson en 2008. Des d'alavetz que i a pas cap òrdre religiós mès en la vila.
 
==La Tor dels Cordelièrs==
 
==Administracion==