Pàmias : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 78 :
Lo Papa Bonifaci VIIIen recompensèt la fiselitat de la vila en fasent de Pàmias un evescat en 1295. Alavetz, l'abat de Sant Antonin, [[Bernard Saisset]], foguèt fait evesque. Aqueste foguèt lo principal intermediari al costat de [[Felip IV de França|Felip lo Bèl]] per lo conflicte de 1296 e l'abadiá foguèt enauçada al reng de catedrala.
 
A partir d'aquí, la vila s'enriquiguèt mercès a la religion. Nombroses òrdesòrdres (fins a quinze desparièrs) s'implantèron a Pàmias. Aquestes òrdesòrdres religioses en mai de sa mission evangelica, desvolopèron tanben l'ensenhament, en particular, los dominicans, mès tanben los franciscans e los carmelitas.
De per lo nombre de convents, Pàmias èra al meteis reng que que [[Tolosa]], [[Bordèu]] o [[París]] medeis. Vaquí los pus significatius:
 
Linha 113 :
Pendent lo sègle XVIen la vila de Pàmias a d'encarar las malautiás e las guèrras.
 
En 1521 una epidemia de [[pèsta]] s'abat sus la vila e i demorarà tres ans. Dos terçes dels abitants daissèron Pàmias e la populacion que demorèt s'i embarrèt tancant las barrièras de cada barri. Los empestats seràn abandonats dins las glèisas, plaçadas alavetz fòra de la vila, e la economia arriba a un pont mort. En 1527 e 1528 las pluèjas continúas destruiran las recòltas de blat e una epidemia tornará atornarà atacar la vila. Una novanòva epidemia de pestapèsta farà mèsmai de 3000 mòrts en 1563.
 
Mès lo flagèl mès grangrand siguetfoguèt sens cap dobte las guerrasguèrras de religion. SiguerenFoguèron planfòrça destructorasdestuctrises e la vila ne patiguèt plan. En junijunh de 1576 las desparièras glèisas foguerenfoguèron roinadasarroinadas (levat de los campanièrs que eranqu'èran utilizats coma torstorres de defensa) e l'abadiá tanben. Las reliquias de San Antonin que demoravan en Pàmias foguerenfoguèron cremadas. En mars de 1628 lo Prince de [[Condé]] ajudat perpels paisans del País de Pàmias prengueronprenguèron e devastarondevastèron la vila, après la presa en armas de losdels protestants, qu'avian sonat Enric III de Rohan en ajuda. Los 200 principals huguenòtsuganòts sigueronfoguèron penjats o enviats a las galèras (4). Los abitants avianavián sauvatsalvat la vida mès los sieus bens siguerenbensfoguèron raubats per lo Prince de Condé (5).
 
Pr'aquó las clarors de la [[Renaissença]] arribaran pas a Pàmias dinc l'ajuda de los sieus evescats. Bernard de Lordat (1453-1547) imprimiguèt un libre en Pàmias en 1522 reünint dos tèxtex de Baptista de Mantua. De mai, en 1526, Pàmias se ganhará la [[Universitat]] creada per [[Enric II de Navarra]].