Pàmias : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 78 :
Lo Papa Bonifaci VIIIen recompensèt la fiselitat de la vila en fasent de Pàmias un evescat en 1295. Alavetz, l'abat de Sant Antonin, [[Bernard Saisset]], foguèt fait evesque. Aqueste foguèt lo principal intermediari al costat de [[Felip IV de França|Felip lo Bèl]] per lo conflicte de 1296 e l'abadiá foguèt enauçada al reng de catedrala.
A partir d'aquí, la vila s'enriquiguèt mercès a la religion. Nombroses
De per lo nombre de convents, Pàmias èra al meteis reng que que [[Tolosa]], [[Bordèu]] o [[París]] medeis. Vaquí los pus significatius:
Linha 113 :
Pendent lo sègle XVIen la vila de Pàmias a d'encarar las malautiás e las guèrras.
En 1521 una epidemia de [[pèsta]] s'abat sus la vila e i demorarà tres ans. Dos terçes dels abitants daissèron Pàmias e la populacion que demorèt s'i embarrèt tancant las barrièras de cada barri. Los empestats seràn abandonats dins las glèisas, plaçadas alavetz fòra de la vila, e la economia arriba a un pont mort. En 1527 e 1528 las pluèjas continúas destruiran las recòltas de blat e una epidemia
Mès lo flagèl mès
Pr'aquó las clarors de la [[Renaissença]] arribaran pas a Pàmias dinc l'ajuda de los sieus evescats. Bernard de Lordat (1453-1547) imprimiguèt un libre en Pàmias en 1522 reünint dos tèxtex de Baptista de Mantua. De mai, en 1526, Pàmias se ganhará la [[Universitat]] creada per [[Enric II de Navarra]].
|