Pàmias : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 76 :
Pendent lo sègle XIIen la vila se desvolopèt plan maugrat la crisi del [[catarisme]]. Pàmias èra alavetz un nuclèu de l'ortodoxia. En 1207 al castèl de Pàmias (uèi destruch) se debanèt lo Colloqui de Pàmias, darrièr rescontre entre los catars e la glèisa catolica abans de la [[crosada dels albigeses]].
 
Lo Papa Bonifaci VIIIen recompensèt la fiselitat de la vila en fasent de Pàmias un evescat en 1295. Alavetz, l'abat de Sant Antonin, [[Bernard Saisset]], foguèt fait evesque. Aqueste foguèt lo principal intermediari al costat de [[Felip IVenIV de França|Felip lo BelBèl]] per lo conflicte de 1296 e l'abadiá foguèt enauçada al reng de catedrala.
 
A partir d'aquí, la vila s'enriquiguèt mercès a la religion. Nombroses òrdes (fins a quinze desparièrs) s'implantèron a Pàmias. Aquestes òrdes religioses en mai de sa mission evangelica, desvolopèron tanben l'ensenhament, en particular, los dominicans, mès tanben los franciscans e los carmelitas.