Pàmias : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 81 :
De per lo nombre de convents, Pàmias èra al meteis reng que que [[Tolosa]], [[Bordèu]] o [[París]] medeis. Vaquí los pus significatius:
 
'''losLos dominicans'''
 
La primièra mencion dels Dominicans o Fraires Pescadors data del 16 de decembre de 1269. Lo sieu convent èra plaçat sus l'actual ostal de las òbras del diocesi, per la carrièra dels Jacobins, abans apelada dels predicadors (carrièra dels Pescadors), senhal de la sieuna preséncia.
 
'''losLos franciscans'''
 
Los franciscans (tanben apelats Fraires Menors o Cordelièrs) s'instalèron en 1269 al barri de L'estanh. La Torre dels cordelièrs aital o confirma.
 
'''ordeÒrdre del Carmel'''
 
Los carmelitas s'establiguèron en 1311 per la riba del canal, carrièra dels Escossièrs, e los carmelitas fondèron un convent en 1648. Aqueste e la capèla que ne depend son encara present uèi mas las sòrres carmelitas, pauc nombrosas, daissèron Pàmias en 2008. Foguèt lo darrièr òrdre religiós present a Pàmias.
Linha 97 :
Los agustins son present ja en 1315 al barri de L'Olmet. Sonque ne demòra uèi la torre dels agustins, arroinada, traça benlèu, del mur de clausura del convent.
 
'''lasLas clarissas'''
 
Las clarissas (menors) plaçadas sos l'obediencia de Sant Francesc demorèron dempuèi 1328 a la carrièra Majora (uèi carrièra de Gabriel -Pèri) prèp de la carrièra de Santa Clara.
Linha 103 :
'''Autres òrdres religioses'''
 
EnA Pàmias se trapa tanben la preséncia d'autres òrdres religioses coma los BéguinsBeguins (1358) e las Beguinas( 1327), los espitalièrs, los jesuitas, etc
 
'''La radiacion de Pàmias pendent lo sègle XVen'''
 
Pendent lo sègle XVen e maugrat lo relatiu alunhament de la zona de produccion, es en Pàmias on s'estima cada an la dosidòsi de [[pastèl]] necessarianecessària per tintar correctament los lençòls. La vila es un pauc lo centre d'ensag del pastelpastèl meridional.
 
'''Las tormentas del sègle XVIen'''
 
Pendent lo sègle XVIen la vila de Pàmias a d'encarar las malautiasmalautiás e las guerrasguèrras.
 
En 1521 una epidemia de pesta s'abat sus la vila e i demorarà tres ans. Dos terçes de los abitants deisharan Pàmias e la populacion que i restarà se barra tancant las barrièras de cada barri. Los empestats seran deishats abandonats en las glèisas, plaçadas alavetz fora de la vila, e la economia arriba a un pont mort. En 1527 e 1528 las plojas continúas destruiran las colhitas de blat e una epidemia tornará a atacar la vila. Una nova epidemia de pesta farà mès de 3000 mòrts en 1563.