Sistèma immunitari : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
mCap resum de modificació
Cekli829 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
{{1000 fondamentals}}
 
[[File:Neutrophils.jpg|thumb|right|Cellulas immunitàrias dins una mòstra de [[sang]].]]
 
Lo '''sistèma immunitari''' d'un [[organisme]] es un sistèma [[biologia|biologica]] format d'un ensems coordenat d'elements de reconeissença e de defensa que pòu identificar e discriminar lei [[cellula (biologia)|cellulas]] e lei substàncias de l'organismes deis elements que li son estrangiers. Totei lei còrs reconeguts coma estrangiers ([[virus|virüs]], [[bactèri]], [[parasite]]s, particulas ò moleculas estrangieras coma certanei [[toxina]]s...) son destruchas.
 
Unei sistèmas immunitaris fòrça diferents existisson dins lei diferenteis espècias vertebradas ò invertebradas. Pasmens, se pòu destriar dos tipes principaus de mecanismes que son dichs :
* lei sistèmas non esfecifics ò innats que s'atacan a totei leis elements considerats coma estrangiers.
* lei sistèmas especifics ò adaptatius que son fòrça eficaç mai dirigidas còntra un element estrangier unic.
Linha 11 ⟶ 9:
 
== Aparicion de l'immunologia ==
 
{{veire|Immunologia}}
 
L'[[immunologia]] es la [[sciéncia]] qu'estudia l'estructura e lo foncionament dau sistèma immunitari. Apareguèt tre l'[[Antiquitat]] dins lo corrent dei premiereis estudis sus lo tractament dei [[malautiá]]s. La referéncia pus vièlha coneguda regardant lo subjècte aguèt luòc pendent l'episòdi de [[pèsta]] [[Atenas (ciutat-estat)|atenenca]] de [[-430|430]]-[[-425|425 avC]] quand [[Tucidides]] (vèrs [[-460|460]] - [[-400|400]] avC) i observèt la resisténcia dei subrevivents de l'epidemia que podián s'ocupar dei victimas sensa contractar la [[malautiá]] un segond còp<ref>'''[[anglés|(en)]]''' L. Cilliers, ''The epidemic of Athens, 430–426 BC'' (1998), South African Medical Journal '''88''' (1): 50–3.</ref>. Puei, au [[sègle XVIII]], lo mètge [[França|francés]] [[Pierre Louis Maupertuis]] ([[1698]]-[[1759]]) menèt d'[[experiéncia]]s sus lo [[verin]] d'[[escorpion]] e observèt l'immunitat de certanei [[chin]]s e [[Mus musculus|ratas]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' P. Ostoya, ''Maupertuis et la biologie'' (1954), Revue d'histoire des sciences et de leurs applications '''7''' (1): 60–78.</ref>. Completats per d'estudis ulteriors, aquò foguèt esplechat per [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) per desvolopar sa teoria de la [[vaccin]]acion que foguèt demostrada per [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]]) en [[1891]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' SA. Plotkin, ''Vaccines: past, present and future'' (2005), Nature Medicine '''11''' (4 Suppl): S5–11.</ref>. L'[[immunologia]] faguèt de progrès rapides a la fin dau [[sègle XIX]] ambé la descubèrta dei [[virus]] entre [[1900]] e [[1902]], la prepausicion d'una teoria per explicar lei reaccions entre leis [[antigèn]]s e leis [[anticòrs]] per [[Paul Ehrlich]] ([[1854]]-[[1915]]) e la descubèrta de l'immunologia [[Cellula (biologia)|cellulara]] per [[Elie Metchnikoff]] ([[1845]]-[[1916]]).
 
== Principis de basa ==
 
Lo sistèma immunitari d'un [[organisme]] pòu se devesir entre un sistèma de defensa non especifica (ò innat) e un sistèma de defensa especifica (ò adaptativa ò aquistada). Aquelei sistèmas son liats entre elei e permeton de luchar còntra lei microrganismes ([[bactèri]]s, [[virus|virüs]], [[Mycota|campairòl]], parasitas) ò lei macromoleculas estrangieras que son dichs [[antigèn]]s.
 
Linha 25 ⟶ 20:
 
== Sistèma immunitari non especific ==
 
Lei microrganismes ò lei [[toxina]]s que capitan d'intrar dins l'[[organisme]] son premier tractats per lei mecanismes e lei [[cellula (biologia)|cellulas]] dau sistèma immunitari non especific (ò sistèma immunitari innat). Aqueu sistèma es lo sistèma immunitari principau dins la màger part deis [[espècia (biologia)|espècias]] conegudas<ref>'''[[anglés|(en)]]''' GW. Litman, JP. Cannon, LJ. Dishaw, ''Reconstructing immune phylogeny: new perspectives'' (2005), Nature Reviews Immunology '''5''' (11): 866–79.</ref>. Aquelei defensas son dichas non especificas car luchan còntra totei leis agents patogèns detectats dins l'[[organisme]]. Son generalament entraïnadas quand de còrs estrangiers son identificats per de receptors de reconoissença que pòdon destriar de compausats caracteristics espandits au sen de la màger part dei microrganismes<ref>'''[[anglés|(en)]]''' R. Medzhitov, ''Recognition of microorganisms and activation of the immune response'' (2007), Nature '''449''' (7164): 819–26.</ref> ò que pòdon detectar lei sinhaus d'alarma emes per lei [[cellula (biologia)|cellulas]] endomatjadas, bleçadas ò menaçadas. Lei receptors utilizats per lei dos mòdes d'entraïnament son sovent lei meteis mai i a d'excepcions<ref>'''[[anglés|(en)]]''' P. Matzinger, ''The danger model: a renewed sense of self'' (2002), Science '''296''' (5566): 301–5.</ref>.
 
=== Barriera fisica ===
 
[[File:Sistèma immunitari - Esquèma simplificat dau foncionament d'una barriera fisica (exemple de l'intestin uman)..png|thumb|Esquèma simplificat dau foncionament d'una barriera fisica renfòrçada per de cellulas dendriticas (exemple de l'intestin uman).]]
 
Linha 39 ⟶ 32:
 
=== Inflamacion ===
 
L'[[inflamacion]] fa partida dei premierei respònsas dau sistèma immunitari après la deteccion d'una [[infeccion]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' T. Kawai, S. Akira, ''Innate immune recognition of viral infection'' (2006), Nature Immunology '''7''' (2): 131–7.</ref>. Es caracterizat per una rojor, una aumentacion de la [[temperatura]], una dolor e una dilatacion entraïnadas per l'aumentacion dau [[volum]] [[sang|sanguin]] en circulacion dins lei teissuts tocats. Aquò es entraïnat per de [[icosanoide]]s e de [[citocina]]s secretats per lei [[cellula (biologia)|cellulas]] bleçadas ò [[infeccion|infectadas]]. Leis [[icosanoide]]s son formats de [[prostaglandina]]s que son a l'origina de l'aparicion de la [[fèbre]] e de la dilatacion dei conduchs [[sang|sanguin]]s e de [[leucotrièn]]s que permeton d'atraire certanei cellulas sanguinas coma lei [[leucocit]]s<ref>'''[[anglés|(en)]]''' SB. Miller, ''Prostaglandins in health and disease: an overview'' (2006), Seminars in Arthritis and Rheumatism '''36''' (1): 37–49.</ref>. Lei [[citocina]]s son fòrça variadas e permeton de mobilizar de cellulas immunitaris sus lo luòc de l'[[infeccion]]. Lei [[citocina]]s principalas son leis [[interleucina]]s que permeton la comunicacion entre lei diferentei [[cellula (biologia)|cellulas]] [[sang]]uinas, lei [[quimiocina]]s que favorizan lo desplaçament cellular e leis [[interferon]]s que son de [[molecula]]s ambé de proprietats anti-viralas. Dins certaneis [[espècia (biologia)|espècias]], de factors de creissença e de factors citoxics son tanben secretats.
 
=== Reaccion de complement ===
 
[[File:Sistèma immunitari - Sistèma immunitari innat uman (esquèma generau).png|thumb|Esquèma generau dau sistèma immunitari innat renfòrçat per d'anticòrs dins l'òme.]]
 
La [[reaccion de complement]] es un ensems de compausats bioquimics que foncionan coma una cascada proteolitica e qu'atacan la superficia dei [[cellula (biologia)|cellulas]] estrangieras. Es formada d'un vintenau ò d'un trentenau de [[proteïna]]s que son dichas en foncion de sa capacitat de completar l'eliminacion deis agents patogèns per leis [[anticòrs]]. Lei sistèmas de complement son una partida majora de la respònsa immunitària innada d'uneis [[espècia (biologia)|espècias]], compres dins d'[[organisme]]s non [[Mammalia|mamifèr]]s coma lei [[planta]]s, lei [[peis]] e divèrseis [[Invertebrata|invertebrats]].
 
Linha 55 ⟶ 45:
 
=== Barriera cellulara ===
 
Lei cellulas dau sistèma immunitari son dichas [[leucocit]]s ò globuls blancs. Lei [[leucocit]]s dau sistèma immunitari non especific incluson lei [[fagocit]]s ([[macrofag]]s, [[granulocit]]s [[neutrofil]]s e lei [[cellula dendritica|cellulas dendriticas]]), lei [[mastòcit]]s, lei [[granulocit]]s [[eosinofil]]s, lei [[granulocit]]s [[basofil]]s e lei [[Limfocit NK|cellulas tuaitritz naturalas]]. Dins l'[[organisme]], se comportan coma d'[[organisme]]s unicellulars independents que pòdon se desplaçar per identificar e eliminar leis agents patogèns e que permeton l'activacion dei mecanismes immunitaris especifics.
 
==== Fagocits ====
 
[[File:Sistèma immunitari - Esquèma de la fagocitosi.png|thumb|Esquèma de la fagocitosi.]]
 
La [[fagocitosi]] es un mecanisme [[cellula (biologia)|cellular]] essenciau dau sistèma immunitari innat que permet ai [[fagocit]]s d'ingerir e de còps de digerir leis agents patogèns e lei còrs estrangiers. En temps normau, lei fagocits patrolhan dins l'organisme a la recèrca de patogèns. Pasmens, pòdon èsser cridats dins un endrech donat per la secrecion de [[citosina]]s. Quand troban un patogèn, lei fagocits pòdon l'absorbir dins una vesicula intracellulara. I es generalament tuat e digerit gràcias a d'[[enzim]]s digestius ò gràcias a de mecanismes basats sus una reaccion d'oxidacion rapida. Enfin, après la [[fagocitosi]], pòu se debanar la presentacion deis antigèns a la superficia dau fagocit (cellulas presentatritz d'antigèns) per activar d'autrei cellulas immunitàrias ò la liberacion de substàncias oxidantas capablas d'atacar certanei còrs estrangiers ò capablas d'influenciar la reaccion d'inflamacion. La secrecion de compausats oxidants pòu tanben aver luòc per destrurre de particulas tròp gròssas per èsser absorbidas. La [[fagocitosi]] es probablament lo mecanisme immunitari pus ancian car s'observa tant per d'espècias vertebradas qu'invertebradas.
 
Linha 71 ⟶ 58:
 
==== Mastòcits ====
 
Lei [[mastòcit]]s residisson dins lei [[teissut conjonctiu|teissuts conjonctius]] e lei [[mucosas]]. Permeton de regular la respònsa inflamatòria de l'organisme gràcias a sa capacitat de secretar una gama larga de compausats ([[istamina]], [[eparina]], [[serotonina]], [[leucotrièn]]...) susceptibles de l'activar e de mobilizar d'autrei cellulas immunitàrias. An donc un ròtle important dins lei reaccions d'[[allergia]].
 
==== Granulocits basofils e eosinofils ====
 
Lei [[granulocit]]s [[basofil]]s e eosinofils an un ròtle dins lo mecanisme d'inflamacion. Lei basofils son lei [[granulocit]]s pus rars de l'organisme (dins l'òme, entre 0,5 e 1% e de còps 0%). Son capables de detectar d'[[allergèn]] e de secretar de compausats ([[histamina]], [[heparina]]) que van entraïnar l'inflamacion. Pòdon tanben secretar un sinhau capable d'atraire leis [[granulocit]]s [[eosinofil]]s. Aquelei [[granulocit]]s permeton principalament de luchar còntra lei [[parasitisme|parasites]] sensa lei fagocitar. D'efèct, se fixan dessús per i versar d'[[enzim]]s capables de lei destrurre. An tanben un ròtle dins la regulacion de la reaccion inflamatòria. En l'òme, representan entre 2,5 e 5% dei [[granulocit]]s.
 
==== Cellulas tuaitritz naturalas ====
 
Lei [[limfocit NK|cellulas tuaitritz naturalas]] ò [[limfocit NK|limfocits NK]] (''Natural Killers'' en [[anglés]]) son de [[limfocit]]s qu'atacan lei cellulas dei [[tumor]]s e lei cellulas contaminadas per un [[virus|virüs]]. En revènge, s'atacan normalament pas dirèctament ais agents patogèns. Aquelei limfocits son caracterizats per l'abséncia dei marcaires T ò B (en l'òme, presentan lei marcaires CD16, CD56 e NK) e per lo fach d'èsser espontaneament liticas envèrs totei lei [[cellula (biologia)|cellulas]].
 
Linha 87 ⟶ 71:
 
=== Sistèma immunitari especific cellular ===
 
[[File:Sistèma immunitari - Activacion dei linfocits T dins l'òme.png|thumb|Esquèma generau de l'activacion dei [[limfocit T|limfocits T]] dins l'[[Homo sapiens|òme]].]]
 
L'activacion de la defensa immunitària especifica cellulara per lei [[limfocit T|limfocits T]] es un mecanisme lent que necessita la presentacion deis antigèns ai [[limfocit T|limfocits T]] ninòis de passatge per lei [[cellula (biologia)|cellulas]] presentatritz d'antigèns ([[neutrofil]]s, [[macrofag]]s ò [[cellula dendritica|cellulas dendriticas]] e pereu lei [[limfocit B|limfocits B]] dins l'òme e certaneis [[espècia (biologia)|espècias]]). Lei [[cellula dendritica|cellulas dendriticas]] migrant vèrs lei centres dau sistèma linfatics representan la màger part d'aquelei cellulas. L'antigèn es alora incorporat a un site [[molecula]]r de la cellula presentatritz permetent de lei presentar ai sites de reconoissença dau limfocit. Quand un [[limfocit T]] reconoisse son antigèn especific, la liason entre l'antigèn e lo limfocit es estabilizada entraïnant son activacion e son expansion [[clòne|clonala]].
 
Linha 101 ⟶ 83:
 
=== Sistèma immunitari especific umorau ===
 
[[File:Sistèma immunitari - Activacion dei linfocits B dins l'òme.png|thumb|Esquèma generau de l'activacion dei limfocits B dins l'òme.]]
 
Lo sistèma immunitari especific umorau es basat sus lei [[limfocit B|limfocits B]] e sus la secrecion d'[[anticòrs]] permetent de detectar e de neutralizar un agent patogèn donat. Sa mesa en foncionament necessita l'activacion dei [[limfocit B|limfocits B]] ninòis. Aquò necessita dos sinhaus. Lo premier es caracterizat per la reconoissença dirècta de l'antigèn especific dau limfocit ninòi e son absorpcion. Lo segond despend de l'antigèn. Certanei entraïnan dirèctament lo segond sinhau, especialament lei [[bactèri]]s. D'autrei necessitan un cambi d'informacion amb un [[limfocit T auxiliar]] que dèu venir presentar l'antigèn sus un site dedicat de la superficia dau [[limfocit B]].
 
Dins l'òme, lo segond mecanisme se pòu devesir entre diferenteis etapas. Premier, lo limfocit B presenta l'antigèn sus un site molecular (dich HLA-II) de sa membrana moleculara. Puei, quand un limfocit auxiliar T<sub>H2</sub> reconoisse aquel antigèn, forma a sa superficia de ligands CD40 que van se liar ambé lei receptors CD40 situats a la superfica dau [[limfocit B]]. La formacion d'aquelei liasons entraïnan alora la seleccion clonala e la diferenciacion dei [[limfocit B|limfocits B]].
 
En totei leis espècias presentant aqueu mecanisme, la seleccion clonala permet d'amplificar rapidament lo nombre de limfocits B especifics a un antigèn. La diferenciacion permet de produrre de [[plasmocit]]s e de [[limfocit B de memòria|limfocits B de memòria]]. Lei [[plasmocit]]s son destinats a la secrecion d'un tipe donat d'immunoglobulines (ò anticòrs<ref>Lei dos tèrmes son sovent utilizats coma sinonims. Pasmens, en realitat, leis anticòrs son una categoria d'immunoglobulines.</ref>) que pòu se fixar sus un antigèn donat. Lei quantitats secretadas son fòrça importantas mai la durada de vida d'un [[plasmocit]] es limitada per defugir una reaccion excessiva. Leis immunoglobulines son capablas de se fixar sus un antigèn per lo neutralizar e per facilitar sa [[fagocitosi]]. Ne'n existís unei tipes diferents :
* leis [[immunoglobuline G|immunoglobulines G]] (IgG) son leis anticòrs pus frequents dins l'organisme en temps normau. Son produchas en reaccion a un antigèn donat e destinadas a la proteccion còntra lei [[bactèri]]s, lei [[virus|virüs]] e certanei [[toxina]]s. An un tanben un ròtle important dins la memòria immunitària ([[vaccin]]acion) e dins la proteccion dau [[fètus]].
* leis [[immunoglobuline A|immunoglobulines A]] (IgA) forman una barriera cargada d'aparar lei cellulas dei [[mucosa]]s e de la [[pèu]]. Son subretot presentas dins la saliva, lei lagremas, lo [[lach]] mairau, lei secrecions nasalas e lei secrecions dei [[sistèma digestiu|sistèmas digestiu]] e [[sistèma respiratòri|respiratòri]].
Linha 119 ⟶ 99:
 
==== Memòria passiva ====
 
La memòria immunitària passiva s'observa principalament dins lo novèu-nat. Es basat sus lei barrieras immunitàrias fornida per la maire au [[fètus]], especialament lo transferiment d'anticòrs IgG dau [[sang]] de la maire a travèrs lo [[placenta]]. Aquò permet au novèu-nat de tenir a sa naissença una gama larga d'[[anticòrs]] per luchar còntra lei premiereis infeccions de son existéncia. Lo [[lach]] mairau permet tanben de cumplir un ròtle similar arès la naissença. La proteccion fornida es dicha passiva car lo novèu-nat a pas lei capacitats necessàrias de produccion d'aqueleis immunoglobulines. Dura de quauquei [[jorn]]s a quauquei [[mes]].
 
Linha 125 ⟶ 104:
 
==== Memòria de tèrme lòng e immunizacion ====
 
[[File:Sistèma immunitari - Memòria immunitària de tèrme lòng.png|thumb|Diferéncia entre la premiera e la segonda respònsa immunitària còntra un meme [[virus|virüs]].]]
 
La memòria de tèrme lòng es basada sus lei limfocits T e B de memòria qu'an una durada de vida fòrça lònga (tota l'existéncia de l'[[organisme]] per certaneis antigèns). Sembla formada de [[cellula (biologia)|cellulas]] capablas de resistir ai sinhaus d'[[apoptòsi]] (mòrt programa dei cellulas) e que foguèron selecionnadas en foncion de son eficacitat còntra son antigèn especific. Una partida importanta dei mecanismes de seleccion e de subrevida d'aquelei cellulas son encara mau conegudas.
 
Linha 137 ⟶ 114:
 
== Autrei mecanismes ==
 
Leis invertebrats, compres lei [[bactèri]]s ò leis organismes unicellulars, presentan de sistèmas immunitaris pus primitius que lei vertebrats, especialament per s'aparar còntra lei [[virus|virüs]]. Lei mecanismes generalistas basats sus la [[fagocitosi]] i son frequents mai lei defensas especificas i son pus rars (sistèma CRISP dei [[procariòta]]s que permet de blocar la replicacion d'un [[virus|virüs]]). Lei vegetaus an de defensa immunitàrias basadas una respòsa locala fòrça rapida qn'entraïna la mòrt de totei lei cellulas de la zòna tocada per l'infeccion permetent de'n limitar lei consequéncias. An tanben de mecanismes especifics que li permeton de blocar la multiplicacion dei [[virus|virüs]].
 
== Liames intèrnes ==
 
* [[Immunologia]].
* [[Vaccin]].
Linha 151 ⟶ 126:
 
[[Categoria:Sistèma immunitari]]
 
{{Link GA|de}}
{{Link GA|es}}
{{Link FA|ca}}
{{Link FA|eu}}