Crosada dels albigeses : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Correccions ortografia
Cedric31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 58 :
*[[Fichièr:Blason desconegut 2.png|20px]] [[Senhoriá de Cabaret]]
[[Fichièr:Aragon Arms.svg|20px]] [[Corona d'Aragon]]<br />
[[Fichièr:Armoiries Comminges Ancien.svg|20px]] [[Comtat de Comenge]]<ref>Lo còmte de Comenge èra un vassau d'Aragon e un aliat de Tolosa. Après la desfacha aragonesa de Murèth (1213), lo Comtat de Comenge contuniètcontunhèt de participar au combat e d'ajudar lei princes occitans en causa dei ligams familiaus entre aquelei familhas.</ref> <br />
[[Fichièr:Blason du Béarn.svg|20px]] [[Vescomtat de Bearn]]<ref>Lo vescòmte de Bearn èra un vassau d'Aragon e un aliat de Tolosa. Après la desfacha aragonesa de Murèth (1213), lo Comtat de Comenge contunièt de participar au combat e d'ajudar lei princes occitans en causa dei ligams familiaus entre aquelei familhas.</ref><br />
[[Fichièr:Royal Arms of England (1198-1340).svg|20px]] [[Reialme Unit|Reiaume d'Anglatèrra]]<ref>La participacion anglesa foguèt limitada a de conflictes locaus entre Crosats e soudats anglés dins lei fèus tolosencs que lo senhor superior èra lo rèi d'Anglatèrra.</ref><br/>
[[Fichièr:Blason comte fr Valentinois.svg|20px]] [[Comtat de Valentinés]]<ref>Lo Comtat de Valentinés èra vassau dau Comtat de Tolosa. Pasmens, en causa de sa posicion alunchada de Tolosa, Valentinés èra fòrça menaçada per lei Crosats. Ansin, son senhor, [[Ademar de Peitieus]], preferiguèt generalament negociar sa neutralitat en fàcia de l'armada crosada. Pasmens, quand lei concentracions de tropas occitanas èran pron importantas dins son sector per equilibrar la menaça crosada, participèt au combat dins lo camp tolosenc coma en [[1216]].</ref><br/>
[[Fichièr:Blason famille fr deodat de caylus.svg|20px]] [[Senhoriá de Severac]]<br/>
[[Faidiment|Chivaliers faidits]]<ref>L'apelacionapellacion de chivaliers faidits pertoca lei nobles occitans expulsats de sei fèus par d'accions o de decisions dei caps crosats, especialament Simon de Montfòrt, o dei legats. Segon lo debanament de la guèrra, aqueleis expulsions foguèron permanentas o provisòrias.</ref><br />
|combatents3 =
|fòrças1 =
Linha 109 :
Lo [[catarisme]] èra aparegut en [[Lengadòc]] au sègle XII. Rapidament, una organizacion ierarquizada ambé la formacion d'evescats catars se creèt. Se difusèt dins totei lei classas socialas, compres la noblesa e lo rèsta dei classas dirigentas coma la borgesiá au servici de l'administracion tolosenca. Au nivèu teologic, lei catars destriavan doas creacions e lo [[catarisme]] èra donc una forma de crestianisme quasi dualista. D'efèct per lei catars, la creacion vertadiera èra aquela de Dieu e gropava lei causas que « son realament » coma lo sauvament de l'arma. La segonda èra aquela dei causas qu'avián pas d'existéncia vertadiera, coma lo monde vesedor, e èran liadas au Mau. Aital, l'arma dau cresent èra considerada presoniera de son còrs, dins una mena de « preson de carn », e d'un monde materiau corromput. Un batejament unic, dich [[consolament]], per imposicion dei mans èra lo mejan de la desliurar. De mai, totjorn au nivèu teologic, lo principi dau Mau foguèt pas complètament definit. Sa natura èra similara a aquela de Dieu entraïnant l'aspèct quasi dualista dau catarisme<ref>Per la seguida, lo catarisme estudièt aquela question e de definicions pus precisas foguèron adoptadas per lo principi malefic. Dins certanei cas, venguèt un rivau vertadier de Dieu e un nombre significatiu de cresents catars finiguèron per adoptar un ponch de vista dualista.</ref>. Ansin, lei Catars creèron una Glèisa rivala e parralèla a aquela de Roma. La rompedura entre lei Catars e Roma èra donc totala. Òr, la Glèisa Catolica foguèt totjorn sevèra ambé lei fraccions de la crestiantat qu'èran consideradas ereticas.
 
Pasmens, avans lo sègle XII, leis eresias eliminadas per Roma èran solament de predicadors individuaus o de sèctas pichonas e localizadas. Fàcia a una situacion occitana qu'èra fòrça pus grèva qu'un afaire pertocant un predicator solet, la Glèisa podiá pas demorar sensa reaccion. Tre [[1163]] lo [[Concili de Tors]] preconizèt donc l'escomenge per lei protectors d'erètges e demandèt ai senhors concernits d'arrestar leis eretics e de confiscar sei bens. En [[1177]], [[Ramon V de Tolosa]] mandèt una letra a l'abat de l'Òrdre de Cistèl per li expausar lo nivèu preocupant de l'eresia dins son comtat. Aital foguèron mandats en mission en [[Lengadòc]] dos legats papals successivament, [[Pèire de Pavia]] en [[1178]] e [[Enric de Marcy]] en [[1181]] mai sens gaire de resultats<ref>Una expedicion militara limitada ataquèt La Vaur en [[1181]]. De negociacions permetèron la rediccionreddicion de la ciutat e lei Catars acceptèron de reconóisser lor error. Lei venceires partiguèron sensa verificar la sinceritat d'aqueu jurament e lo catarisme poguèt contunhar son desvolopament.</ref>. Quand [[Ramon VI de Tolosa]] succediguèt a son paire en [[1194]], lo catarisme èra donc talament ben implantat qu'auriá pas poscut far quicòm còntra leis eretics sensa provocar de revòutas importantas dins son comtat.
 
La preparacion diplomatica de la Crosada e sa predicacion venguèt donc una deis òbras principalas dau pontificat dau papa [[Innocenci III]] ([[1199]]-[[1216]]). Pasmens, en fàcia de l'indiferéncia o de la tolerància dei senhors occitans e d'un clergat locau largament corromput, foguèt un procès lòng. D'efèct, lo rèi francés Felip August ja en lucha còntra Anglatèrra refusèt d'ajudar una intervencion papala dins leis afaires intèrns. Avans de reünir lo sostèn e lei fòrças militaras sufisentas, deguèt donc mandar solament fòrça prèires coma [[Domenge de Guzmán]] e Guy des Vaux de Cernay, per fins de predicar lo retorn au catolicisme. Mai, lei conversions èran raras. La creacion de l'[[Òrdre dels Presicaires]] sus lo modèl de la predicacion itinerenta de JésusJèsus capitèt de melhorar lei resultats mai l'eresia èra encara pron presenta per fàciarfaciar lei representants de la Glèisa Catolica durant de reünions tengudas en preséncia de divèrsei senhors occitans. Lo trabalh diplomatic e religiós dei legats papaus venguèt donc fòrça malaisat. Après l'excomunicacion d'unei senhors occitans coma lo còmte [[Ramon VI de Tolosa]], lei relacions venguèron fòrça marridas. En [[1208]], lo murtre dau legat [[Pèire de Castelnòu]] foguèt l'eveniment qu'entraïnèt la formacion d'una expedicion militara importanta desirosa dempuei d'annadas per [[Innocenci III]].
 
La Crosada acomencèt en [[1209]]. Se debanèt en tres etapas principalas. D'en premier, la papautat capitèt de devesir seis advèrsaris menaçant solament [[Ramon Rogièr Trencavèl]] e lei Crosats prenguèron aisament lo contraròtle de sei possessions après la capitulacion de Carcassona. Lei territòris Trencavèl foguèron confiscats e donats a [[Simon IV de Montfòrt|Simon de Montfòrt]]. Aquò va cambiar prefondament la Crosada qu'evolucionèt d'un conflicte religiós vèrs un conflicte feodau entre lo senhor novèu e lei vassaus totjorn fidèus a la familha Trencavèl. Aqueu conflicte va entraïnar l'intervencion dirècta dau còmte de Tolosa que son territòri foguèt rapidàment menaçat. En fàcia de sei dificultats, Raimon VI acceptèt de venir lo vassau dau reiaume d'Aragon en [[1213]]. Pasmens, l'ofensiva aragonesa foguèt anientada a [[Batalha de Murèth|Murèth]] e Raimon VI perdiguèt la màger part de sei fèus au profiech de Montfòrt a la seguida d'una decision papala en [[1216]].
Linha 141 :
{{veire|Comtat de Fois}}
 
Lo Comtat de Fois èra dirigit dempuei [[1188]] per [[Ramon Rogièr de Fois]] que reinèt sus lo bacin d'Arièja e teniá quauquei fèus au sud de la cadena pirenenca. En [[1191]], participèt a la Crosada dau rèi [[Felip August]] e se distinguèt ai [[sètge d'Ascalon (1189-1191)|sètges d'Ascalon]] e de [[sètge de Sant Joan d'Acre (1191)|Sant Joan d'Acre]]. En [[1209]], lo rèi [[Pèire II d'Aragon]] li donèt quauquei fèus vèrs [[Capcir]] e un maridatge permetèt d'aumentar la talha dau Comtat ambé quauquei vaus de la region d'[[AndorraAndòrra]].
 
Au nivèu politic, lo principat èra un fèu dau [[Reiaume d'Aragon]] e l'influéncia d'aqueu darrier i èra importanta. Au nivèu religiós, lo catarisme i èra fòrça present. Mai d'un membre de la noblesa e de la familha dau còmte Ramon Rogièr foguèron de cresents catars. Certanei familhas noblasnòblas de la region, coma lei Mirapeis, anavan donc logicament venir d'advèrsaris acarnats de la Crosada puei de l'Inquisicion catolica<ref>Per exemple, [[Pèire Rogièr de Mirapeis]] foguèt lo cap militar de la garnison de Montsegur durant lo sètge de 1243-1244, siá quinze ans après la fin oficiala de la Crosada.</ref>. En fòra de sei ligams grands ambé l'eresia, lo còmte Ramon Rogièr èra tanben un advèrsari determinat de la ierarquia catolica persecutant regularament leis establiments religiós locaus. Durant la Crosada, lo Comtat de Fois foguèt donc un deis enemics principaus dei Crosats e sei tropas participèron a la màger part dei campanhas.
 
=== Lei possessions Trencavèl ===
Linha 159 :
{{veire|Reiaume d'Aragon}}
 
Lo Reiaume d'Aragon foguèt dirigit per Anfós II d'Aragon fins a [[1196]] puei per son fiu [[Pèire II d'Aragon]]. Dempuei [[1068]], aqueu reiaume èra vengut lo vassau volontari de la Papautat. Pasmens, aqueu ligam èra solament teoric e aviá subretot un ròtle politic per leis afaires estrangiers dau reiaume que son pensament principau èra la Reconquista còntra leis estats musulmans dau sud de la peninsula espanhòulaespanhòla. Ansin, de legislacions fòrça duras èran regularament adoptadas per lei sobeirans aragonés còntra leis eretics mai demorèron sensa aplicacion vertadiera.
 
En [[1137]], lei còmtes de Barcelona venguèron rèi d'Aragon per maridatge formant un estat poderós dins lo nòrd-èst d'Espanha. De mai, aquel estat teniá un nombre important de fèus au nòrd dei Pirenèus en [[Provença]], en [[Gavaudan|Gevaudan]] e en Gasconha. Lei Comtats de Comenge e de Fois èran sei vassaus e l'influéncia dau senhor dins sei regions èra pas solament nominala. En [[1204]], lo maridatge de Pèire II ambé l'eiretiera dau principat de Montpelhièr li permetèt de prendre possession d'un dei fèus pus ric de Lengadòc. L'aliança concluda ambé lo Comtat de Tolosa permetèt a Pèire II de se concentrar sus sei frontieras sud. Enfin, en [[1212]], sa victòria a [[Batalha de Las Navas de Tolosa|Las Navas de Tolosa]] que marquèt lo començament de la fin per la preséncia musulmana en Espanha li donèt un prestigi immens dins tota la Crestianitat.
Linha 167 :
[[Fichièr:França-Aragon-Principats occitans 1180.png|thumb|right|Extension dau domeni reiau francés (blau), dei possessions dirèctas e indirèctas d'Aragon (jaune) e dei territòris dei senhors occitans pertocats per la Crosada (verd) vèrs la fin dau sègle XII.]]
 
A la fin dau sègle XII e au començament dau sègle XIII, l'influéncia francesa dins lei principats occitans èra venguda fòrça limitada en causa de l'alunchament de la capitala e de l'afebliment dau poder reiau après l'afondrament de l'[[Empèri Carolingian]]. Se lo domeni reiau aviá aumentat dins lo corrent dei rèinesrègnes precedents, lei possessions dirèctas de Felip August èran encara limitadas e lei senhors tolosencs èran entre lei vassaus pus poderós dau Reiaume de França. Ansin, lei còmtes de Tolosa prestavan plus l'omatge per sei fèus e lo rèi de França i gardava donc solament un drech de senhoriá qu'èra teoric.
 
D'autra part, la politica de Felip August regardava lei frontieras nòrd dau reiaume e la lucha còntra l'influéncia anglesa que son rèi teniá divèrsei fèus sus lo continent. Ansin, lo rèi francés èra gaire desirós d'entraïnar una reaccion ostila dau rèi aragonés en causa d'un desplaçament de tropas vèrs lo sud dins de fèus teoricament francés mai independents ''de facto'' coma aquelei dau còmte de Tolosa e dins de fèus dependent de la corona aragonesa coma aqueu de la [[Vescomtat de Carcassona]]. De mai, lei relacions diplomaticas entre França e Roma èran marridas en causa de l'afaire dau divòrci mancat de Felip e de pretencions d'aqueu darrier a prepaus de son autoritat sus la Glèisa Francesa. Una intervencion papala dins leis afaires de fèus teoricament francés èra donc pas desirabla. Fins a la fin de son rèine en [[1223]], [[Felip August]] demorèt donc un opausant, au mens passiu, a la Crosada e l'obtencion de son autorizacion per lo mandadís de noblesnòbles francés dins lo sud foguèt un pretzfach malaisat per la diplomàcia papala.
 
=== L'influéncia dau Reiaume d'Anglatèrra ===
Linha 205 :
==== Lo bogomilisme e sa difusion dins lo rèsta d'Euròpa ====
 
[[Fichièr:Eresia dualista en Euròpa vèrs lo sègle XII.png|thumb|right|EsquemaEsquèma possible per la difusion dau bogomilisme vèrs lei Balcans e lo rèsta d'Euròpa.]]
 
Lo bogomilisme èra una eresia apareguda vèrs la mitat dau sègle X dins lei regions bulgaras a l'entorn de la vila de Preslav. Èra una doctrina crestiana dualista considerant lo mond materiau coma l'òbra de Satan, condamnant lo batejament deis enfants e lei sacraments catolics. Lei fidèus devián seguir una regla inspirada deis Escrituras Santas defendent especialament de manjar de carn. Divèrseis obratges presentèron lo bogomilisme e sei rites qu'èran fòrça similars ai rites catars. La possibilitat d'una origina bogomila au catarisme es donc relativament seriosa.
 
D'efèct, la predicacion bogomilista permetèt d'espandre aquela religion dins lo rèsta dei Balcans e dins una partida de l'[[Empèri Bizantin]] ai sègles XI-XII. Pasmens, après aqueu succès, lei traças d'una òbra de predicacion importanta existisson pas. En revènge, es possible de seguir lei procès eclesiastics còntra d'eretics dualistas durant aqueu periòde :
* vèrs [[1022]], d'eretics foguèron cremats a [[Orleans]] e a [[Tolosa]]<ref name="Roquebert I p.49">'''[[francés|(fr)]]''' [[Michel Roquebert]], ''L'épopée cathare - I. L'Invasion 1198-1212'', Editions Perrin (2006), p. 49.</ref> per « [[maniqueïsme]] »<ref>Lo [[maniqueïsme]] èra una religion dualista aperegudaapareguda au sègle III. Activament combatuda per lo crestianisme fins a sa disparicion, son nom demorèt a l'Edat Mejana per qualificar — e condamnar — d'eretics dualistas. Pasmens, en causa dei limits de la formacion dau clergat e, sovent de l'absènciaabséncia d'estudi de la fe eretica, la religion vertadiera de l'eretic èra pas lo [[maniqueïsme]].</ref>.
* vèrs [[1028]], un concili foguèt reünit per lo [[Ducat d'Aquitània|duc d'Aquitània]] per luchar còntra lo « maniqueïsme »<ref name="Roquebert I p.49"/>.
* vèrs [[1052]], l'emperaire germanic ordonèt de pendre d'eretics dualistas en Saxònia.
Linha 227 :
Avans la Crosada, l'organizacion de la Glèisa Catara èra publica. L'unitat de basa èra lo pareu de perfècts car, coma leis Apòstols, lei perfècts devián jamai èstre solets. Cada perfèct aviá donc un sòci e cada perfècta aviá una sòcia. Aquelei pareus se gropan per formar de comunautats pichonas vivent segon la règla catara basada sus la Bibliá. Generalament, aquelei comunautats trabalhan dins un obrador comunautari e un nombre important de catars practican l'artesanat. Aqueleis obradors èran tanben un luòc de socializacion per lei catars e venguèron un otís de predicacion important en fàcia de l'opuléncia dau clergat aut de la Glèisa Catolica. Leis obradors son dirigits per un ancian e uneis obradors son gropas sota l'autoritat d'un diacre. Lo ròtle dau diacre es d'assegurar lo contraròtle de sei fidèus, la liason ambé la ierarquia auta de la Glèisa Catara e lo debanament cada mes de la ceremonia de l'[[aparelhament]]. Aquela darriera èra una ceremonia de confession mutuala. Enfin, au dessús dei diacres, se troba l'evesque catar de la region que teniá dos assistents dichs [[fiu major]] e [[fiu menor]]. A la mòrt de l'evesque, lo premier lo remplaçava, lo segond veniá fiu major e un fiu menor novèu èra chausit entre lei diacres.
 
Aquela organizacion èra relativament pròcha de la populacion e permet d'explicar lo succès dau catarisme en Occitània. En [[1209]], existiá quatre evescats catars e un cinquen foguèt creat en [[1226]]. Ansin, lei princes occitans de la region podián pas luchar — a condicion de supausar una volontat de lo faire — contrecontra lo catarisme sensa considerar lo risc d'una revòuta majora de l'aristocràcia e de la populacion convertidas a l'eresia. Un sentiment de tolerància, ja existent en causa de la preséncia d'unei minoritats jusievas dins la region, se desvolopèt donc per lo catarisme que mai d'un exemple permet d'illustrar. Ansin, a la prima de [[1165]], un collòqui foguèt organizat a [[Collòqui de Lombèrs|Lombèrs]] entre de caps catolics e una delegacion catara en preséncia de Ramon Trencavèl, de la comtessa de Tolosa e dau vescòmte de Lautrec. Se lei conclusions dau collòqui condamnèron — per lo principi — lo catarisme, la delagacion de perfècts poguèt venir e partir liurament sensa dificultat de la part deis autoritats.
 
=== La revirada de la repression catolica de l'eresia ===
Linha 254 :
Après la revirada dei legats Pèire de Castelnòu e Raols Fòntfreja, lei monges [[Diego d'Osma]] e lo futur [[Domenge de Guzmán|Sant Domenge]] foguèron mandats per lo papa per crestianizar la region Osma. En camin, faguèron una pausa a Montpelhièr onte poguèron discutir ambé lei dos legats. Constatant l'error de l'opulància dei legats e de sei discors menaçants, prepausèron de donar una forma novèla a la predicacion còntra lo catarisme. Partiguèron donc coma de mendicants ambé lei legats dins lei vilatges de la region. Innocent III aprovèt aqueu metòde e un monastèri foguèt bastit a Pàmias en [[1207]]. Se desvolopèt pauc a pauc e la predicacion dominicana obtenguèt de resultats.
 
A la prima de [[1207]], la menaça èra venguda tant importanta que lei caps catars provoquèron un collòqui de doas [[setmana]]s a [[Montreal (Aude)|Montreal]]. Leis arbitrisarbitres refusèron de designar un venceire au debat mai lei membres de la predicacion s'enardiguèron. Aprofichant l'arribada de monges suplementaris, se devesiguèron en grops pus pichons per visitar un nombre pus important de vilatges. L'accion dei legats èran tanben pus malaisada de susvelhar. Ansin, en abriu de 1207, Pèire de Castelnòu arribèt en dessobte a Tolosa e prononcièt l'excomunicacion de Ramon VI de Tolosa e l'interdich sus sei territòris. Aquò èra liat a l'estrategia d'escalada chausida per lo papa Innocenci III. D'efèct, aqueu darrier confirmèt la senténcia lo 29 de mai. Lei repròches de la papautat còntra Ramon VI èran nombrós. Lei principaus èran :
* lo pilhatge d'una partida dau domeni de l'abadiá de [[La Becièira de Candelh|Candelh]].
* l'expulsion de l'evesque de Carpentras.
Linha 268 :
==== L'excomunicacion dei territòris tolosencs, sei consequéncias e lo refús d'intervenir de Felip August ====
 
L'excomunicacion dei territòris tolosencs melhorèron pas lei relacions entre Tolosa e lei legats de la papautat. Au contrari, serán a l'origina de l'assassinat dau legat Pèire de Castelnòu que va dirèctament entraïnar la Crosada l'annada seguenta. D'efèct, lo 14 de genier de 1208, Pèire de Castelnòu foguèt assassinat a [[Sant Geli (Gard)|Sant Geli]] dins de circonstàncias mau conegudas après una entrevista achavanida ambé Ramon VI : complòt dirigit per un cap catolic rivau o gèst de venjança d'un chivalier occitan còntra una personalitat aborrida ? Coma Sant Geli èra un territòri tengut per Ramon VI, lo legat [[Arnaud Amalric]] aprofichèt l'occasionocasion per accusaracusar lo còmte de Tolosa de l'assassinat e se precipitèt rapidàment a Roma per faire son rapòrt au papa e defendre un apèu a la Crosada còntra lo catarisme e sei protectors.
 
En consequéncia, lo 10 de març, Innocenci III publiquèt sa bula famosa cridant a la Crosada còntra lo còmte de Tolosa : ''« En avans ! Chivaliers dau Crist ! En avans recrus coratjós de l'armada crestiana ! Que lo crit universau de dolor de la Glèisa Santa vos entraïna !... »''. Pasmens maugrat la violéncia dau tèxte, un relambi foguèt acordat a Ramon VI per s'emendar. De mai, per s'aparar còntra lo refús de Felip August de sostenir la Crosada, la mesa en preda e la confiscacion dei bens dei protectors d'eretics foguèt confirmada sota resèrva de respectar lo drech de senhoriá superiora dau rèi de França. Pasmens, aquela clausa foguèt totjorn pas sufisenta per obtenir l'acòrd dau rèi. Aqueu darrier acceptèt solament d'intervenir sota doas condicions non acceptablas per Innocenci III :
* ordonar una trèva militara entre [[França]] e [[Anglatèrra]].
* annularanullar la mesa en preda dei territòris de Ramon VI car, segon lo rèi de França, lo papa, qu'èra pas lo senhor de Tolosa, aviá pas lo drech d'intervenir dins leis afaires francés sensa l'acòrd de Felip.
Felip August utilizava donc lo drech feodau per empachar una Crosada qu'èra autorizada per lo drech religiós. L'oposicion entre lei doas fònts juridicas permetèt de crear un debat sensa fin e la papautat deguèt donc adoptar una estrategia novèla : acceptar l'idèa d'una Crosada acampant l'aristocràcia francesa sensa la participacion reiala.
 
Linha 289 :
Au començament de la [[Crosada]], lei principats [[Occitània|occitans]] èran devesits e foguèron pas capables de formar una aliança comuna per s'aparar còntra l'invasion. La [[diplomacia]] [[papa]]la e lei rivalitats ancianas entre senhors [[Occitània|occitans]] aguèron un ròtle dins la formacion d'aquela situacion. D'efèct, de negociacions que se debanèron en [[1208]] entre [[Ramon VI de Tolosa|Ramon VI]] e [[Ramon Rogièr Trencavèl]] permetèron pas d'establir un aliança. Pasmens, la formacion d'aquela aliança èra pas la solucion unica de [[Ramon VI de Tolosa|Ramon VI]] car lo [[papa]] li aviá donat un relambi per acceptar sei demandas, annular l'[[excomunicacion]] e empachar la [[Crosada]] d'atacar sei territòris.
 
[[Ramon VI de Tolosa|Ramon VI]] acceptèt donc d'anar a [[Valença]] onte lei representants dau [[papa]] acceptèron de levar l'[[excomunicacion]] e leis accusasionsacusacions de protector d'eretics e d'assassinat de [[Pèire de Castèlnòu|Pèire de Castelnòu]]. En cambi, Ramon deviá obeïr ai demandas de la [[Glèisa Catolica Romana|Glèisa]] dins sa lucha còntra l'[[eretgia|eresia]], corregir lei tòrts causats per sa politica (per exemple lo pilhatge de l'abadiá de Candelh), acceptar l'ocupacion de sept [[castèl|castèus]] de la region de [[Ròse]] e realizar una ceremonia de peniténcia publica a [[Sant Geli]]. Aquela darriera se debanèt lo 18 de junh de [[1209]]. Se lo jurament èra romput, lei sept [[castèl|castèus]] ocupats e lo [[Comtat de Mauguiò]] serián confiscats per la [[papa]]utat enterin que la [[Crosada]] seriá autorizada d'atacar lei principats [[Tolosa|tolosencs]]. Lo 20, Ramon acceptèt donc d'ajudar de son poder la repression de l'[[eretgia|eresia]] sus son territòri e de jónher la [[Crosada]].
 
En fach, lei dos camps assaièron de s'enganar a Sant Geli. Per [[Ramon VI de Tolosa|Ramon VI]], l'estatut de crosat li permetiá de protegir seis estats còntra la [[Crosada]] e pensava poder empachar la [[Glèisa Catolica Romana|Glèisa]] d'intervenir dins seis afaires intèrns per la seguida. Per la [[Glèisa Catolica Romana|Glèisa]], Ramon VI èra neutralizat, ço que permetiá de reglar pus aisament lo cas deis estats Trencavèl. Se Ramon VI èra pas fidèu a sei juraments, l'eliminacion de Trencavèl l'empachariá de trobar d'aliats dins la region. Ansin, fin finala, la Crosada se dirigiguèt còntra leis estats de [[Ramon Rogièr Trencavèl]] que deguèt faciar solet l'invasion crosada.
Linha 303 :
Son plan èra de concentrar sei fòrças a [[Carcassona]]. Per aquò, ordonèt a [[Besièrs]] de resistir en esperant son retorn rapid ambé de renfòrç. Lo 21 de julhèt de [[1209]], lei Crosats arribèron a l'entorn de Besièrs. La vila refusèt l'ultimatum d'Arnaud Amalric demandant lo deliurament de dos centenaus de catars que la lista èra l'òbra de l'evesque de la vila que s'èra escapat. Lei motivacions de la ciutat èran lo refús d'abandonar lei privilègis de seis institucions e lo respèct de sa fidelitat a Ramon Rogièr Trencavèl. D'efèct, Besièrs teniá de fortificacions e de resèrvas de manjar importantas per resistir a un sètge. Pasmens, tre lo 22 de julhèt, una temptativa de sortida còntra lei Crosats s'acabèt per un desastre e permetèt ai Crosats d'intrar dins la vila que sa populacion foguèt massacrada.
 
Aquela estrategia de terror capitèt. La presa aisada de Besièrs e son anientament permetèron ai Crosats d'obtenir la rediccionreddicion d'unei vilas dei domenis Trencavèl sensa combat. Tre lo 1{{èr}} d'aost, lei Crosats poguèron enceuclar e acomençar lo sètge de Carcassona. S'aquela vila teniá pas encara son sistèma de fortificacion contemporanèu, la ciutat de Ramon Rogièr Trencavèl demorèt una fortalesa malaisada d'atacar dirèctament. Lei Crosats preferiguèron donc ocupar la riba d'[[Aude (riu)|Aude]] per privar la vila e seis abitants d'[[aiga]]. En causa de la calor de l'[[estiu]], la situacion deis abitants venguèt rapidàment marrida e Ramon Rogièr Trencavèl acceptèt de negociar<ref name="Cathar Castles p. 42">Marcus Cowper, ''Cathar Castles: Fortresses of the Albigensian Crusade 1209-1300'', Edicions Osprey Publishing (2012), p. 42.</ref>. Lo debanament d'aquelei negociacions es mau coneguda (rediccion oficiala, captura sospresa de Trencavèl dins lo camp crosat ?). Dins totei lei cas, lo 15, lei Crosats poguèron intrar dins Carcassona e Trencavèl venguèt presonier. Una partida granda de la populacion carcassonesa foguèt fòrabandida e la vila venguèt la basa principala dei Crosats fins a sa reconquista per lei senhors occitans en [[1224]].
 
===== La confiscacion dei possessions Trencavèl e sei consequéncias =====
Linha 317 :
==== La Guèrra dei Castèus e la generalizacion de la guèrra au Comtat de Tolosa ====
 
Vengut vescòmte de Carcassona, Simon de Montfòrt deguèt faciar mai d'un problemaproblèma. Lo premier foguèt de conquistar sa senhoriá mentre que la màger part dei senhors avián quitat la Crosada e finit lor servici d'ost. Lo segond foguèt d'obtenir la reconoissança oficiala de sa posicion novèla. Enfin, lo tresen foguèt la degradacion dei relacions entre lo senhor de Tolosa e lei legats d'[[Innocenci III]] que va entraïnar la generalizacion dau conflicte.
 
===== La guèrra dei Castèus =====