Islàndia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Algovia (discussion | contribucions)
Algovia (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 48 :
| ISO 3166 =IS
}}
'''Islàndia''' (nom complèt : '''Republica d'Islàndia''') es un [[estat]] insulari de l'[[Ocean Atlantic|Ocean Atlantic Nòrd]] situat entre [[Groenlàndia]], [[Norvègia]] e [[Escòcia]]. Sa geografia es marcada per sa localizacion lòng de la Dorsala Medioatlantica e dau Ceucle Polar Artic. Aquò es a l'origina d'una activitat [[volcan|volcanica]] importanta e d'un [[clima]] fòrça freg, especialament dins lei regions interioras de l'illa. La populacion es febla amb aperaquí {{formatnum:320000}} abitants e, en causa de son territòri relativament important ({{formatnum:103000}} km²), la màger part dau país es vueja d'abitants. La [[capitala]] [[ReykjavikReykjavík]], situada sus lo [[litorau]] sud-oèst, n'es la vila principala e concentra lei dos tèrç de la populacion.
 
Lo poblament de l'illa foguèt tardiu e comencèt dins lo corrent de l'[[Edat Mejana]] ambé l'installacion de colons [[viking|vikings]]. Fòrça isolats e autonòms, creèron pas d'estats vertadiers avans l'instauracion de la sobeiranetat [[Norvègia|norvegiana]] au sègle XIII. Après lo declin de la corona norvegiana, [[Danemarc]] prenguèt son ròtle. Fins au sègle XIX, Islàndia demorèt isolada. Lo desvolopament de l'illa comencèt ambé lo melhorament dei transpòrts maritims e entraïnèt l'aparicion de movements nacionalistas locaus. [[Danemarc]] acceptèt de laissar a cha mauc mai d'autonòmia ais abitants que formèron lo sieu reiaume quasi independent en 1918. Puei, après l'invasion de [[Danemarc]] per [[Alemanha]] en 1940, l'illa rompèt lei darrierei liames ambé [[Copenaga]]. Venguèt oficialament independent en 1944. Pasmens, en causa de sa posicion estrategica e de sa feblessa demografica, Islàndia si raprochèt rapidament deis [[USA|Estats Units d'America]] que son lo protector militar dau país dempuei 1951. Islàndia aguèt ansin un ròtle diplomatic de remarca dins lo corrent de la [[Guèrra Freja]] e assaièt de favorizar lo raprochament entre lei dos blòts. Lo país conoissèt tanben un desvolopament economic fòrça important a fa uei partida dei país pus desvolopats de la planeta maugrat una crisi economica grèva en 2008.
Linha 70 :
La populacion islandesa èra d'aperaquí {{formatnum:320000}} abitants en 2012 siá 3,1 ab/km². Presenta lei caracteristicas dei país europèus desvolopats amb una aumentacion progressiva de la proporcion d'ancians e una esperança de vida auta (81 ans en 2012). Lo taus de feconditat (1,89 enfants per frema en 2012) es en revènge important a respèct dau rèsta dau continent europèu. La demografia islandesa aumenta ansin pauc a pauc car èra encara de solament {{formatnum:180000}} abitants en 1961.
 
La màger part deis Islandés vivon a [[ReykjavikReykjavík]] ò dins son aglomeracion (environ {{formatnum:200000}} abitants) que gropa lei dos tèrç de la populacion au sud-oèst de l'illa. Lo rèsta es principalament installat lòng dau [[litorau]] sud onte lo clima es lo mens ostil, magerament dins lo sud-oèst. L'excepcion unica es la vila d'Akureyri situada au nòrd mai que tèn un microclima relativament clement. Lei regions interioras son quasi pas pobladas e en defòra de la capitala e de sa banlèga, solament doas vilas an mai de {{formatnum:10000}} abitants (Akureyri e Reykjanesbær). La consequéncia es una densitat de populacion inferiora a mens d'un abitant per quilomètre carrat sus la màger part dau territòri e l'existéncia de regions inabitadas fòrça vastas.
 
=== Lengas ===
Linha 104 :
=== L'Islàndia independenta ===
 
Dempuei son independéncia, Islàndia a conoissut un desvolopament economic important e assaia de tenir un ròtle diplomatic de mediator per resòuvre lei problemas internacionaus. D'efèct, en 1949, lo país venguèt membre de l'[[OTAN]] avans de signar un acòrdi de defensa ambé leis [[USA|Estats Units d'America]] en 1951 que fisèt la proteccion militara de l'illa a Washington. [[ReykjavikReykjavík]] posquèt donc si concentrar sus son desvolopament economic e la defensa deis interès de sei pescaires. Dins lo corrent deis annadas 1970, aquò entraïnèt divèrsei crisis diplomaticas ambé d'autrei país europèus, especialament lo [[Reialme Unit|Reiaume unit]]. Islàndia assaièt tanben de raprochar lei dos blòts e organizèt en 1986 la conferéncia de Reykjavik entre [[Ronald Reagan]] e [[Mikhaïl Gorbatchev]] que permetèt de destendre d'un biais decisiu lei relacions entre Estatsunidencs e Sovietics. Pasmens, dempuei la fin de la [[Guèrra Freja]], Islàndia prepausa son ajuda per facilitar lo reglament de crisis umanitàrias mai son influéncia dins lei grandei questions internacionalas a demenit. Enfin, en 2008, lo país foguèt grèvament tocat per la crisi dei ''subprimes'' qu'entraïnèt l'afondrament de son sector bancari e una recession de 15% dau PIB. Si la situacion si normaliza pauc a pauc, la question dau deute islandés es venguda l'objècte de tensions ambé lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]] e lei [[Païses Basses|País Bas]].
 
== Organizacions politica e territòriala ==
Linha 138 :
=== Afaires estrangiers ===
 
Islàndia fa partida de mai d'una organizacion internacionala e regionala importanta coma l'[[ONU]] ò l'[[OTAN]]. Pasmens, país sensa fòrças armadas, plaçat sota la proteccion militara deis Estats Units e amb un pes economic feble, l'illa es un actor diplomatic segondari amb una politica estrangiera principalament orientada sus lei relacions ambé lei país nordics e sus lo futur dei regions articas. D'efèct, la cooperacion ambé leis estats escandinèus es la preocupacion principala dau [[govèrn]] islandés quasiment dempuei son [[independéncia]]. Fa ansin partida dau Conseu Nordic que favoriza la cooperacion regionala entre lei cinc [[estat|estats]] [[Escandinàvia|escandinèus]] e sei dependéncias. L'Artic es lo segond axe principau de la diplomacia islandesa. [[ReykjavikReykjavík]] li promòu una politica de cooperacion regardant l'esplecha de la region (pesca e benlèu idrocarburs dins leis annadas venentas) e lo cambiament climatic (migracions dei peis vèrs lo nòrd). Dins aquel encastre, Islàndia assaia tanben de tenir un ròtle de mediator entre leis [[Estats Units d'America]] e [[Russia]] d'un biais similar a son accion deis annadas 1980 entre leis Estatsunidencs e lei [[URSS|Sovietics]].
 
=== Fòrças armadas ===
 
Lei fòrças armadas islandesas son fòrça limitadas e compausadas d'un còrs de gardàcostas de 200 marins, 4 vedetas e 4 [[Aeronau|aeronaus]] e d'un sistèma de radars de defensa antiaeriana (subretot
utilizat per l'[[OTAN]]). La defensa de l'illa es en realitat principalament assegurada per leis [[Estats Units d'America]] dempuei 1951 e la signatura d'un acòrdi militar entre [[Washington]] e [[ReykjavikReykjavík]]. D'autreis acòrdis de defensa existisson tanben ambé d'autrei país de l'OTAN (especialament [[Danemarc]] e [[Norvègia]]) dins lo cas de trèbols intèrnes grèus. Leis Estats Units an ansin mantengut una [[garnison]] dins la basa de Keflavík fins a 2006 e son retirament en causa de la disparicion d'una menaça dins lo nòrd de l'Ocean Atlantic dempuei la disparicion de l'URSS<ref>En revènge, dins lo corrent de la [[Guèrra Freja]], la basa de Keflavík èra un element important dau dispositiu estatsunidenc dins lo nòrd de l'Ocean Atlantic. En 1990, 37 avions [[F-15]] e {{formatnum:1900}} òmes li èran posicionats. Après la disparicion de l'URSS, aqueu nombre demenèt rapidament e en 2006, li avián plus que 4 avions de combat.</ref>. Dempuei 2008, aquela basa es utilizada per aculhir de contingents de l'OTAN cargats d'assegurar la polícia dau cèu dins l'espaci aerian islandés.
 
== Economia ==