Islàndia : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
mCap resum de modificació |
|||
Linha 48 :
| ISO 3166 =IS
}}
'''Islàndia''' (nom complèt : '''Republica d'Islàndia''') es un [[estat]] insulari de l'[[Ocean Atlantic|Ocean Atlantic Nòrd]] situat entre [[Groenlàndia]], [[Norvègia]] e [[Escòcia]]. Sa geografia es marcada per sa localizacion lòng de la Dorsala Medioatlantica e dau Ceucle Polar Artic. Aquò es a l'origina d'una activitat [[volcan|volcanica]] importanta e d'un [[clima]] fòrça freg, especialament dins lei regions interioras de l'illa. La populacion es febla amb aperaquí {{formatnum:320000}} abitants e, en causa de son territòri relativament important ({{formatnum:103000}} km²), la màger part dau país es vueja d'abitants. La [[capitala]] [[
Lo poblament de l'illa foguèt tardiu e comencèt dins lo corrent de l'[[Edat Mejana]] ambé l'installacion de colons [[viking|vikings]]. Fòrça isolats e autonòms, creèron pas d'estats vertadiers avans l'instauracion de la sobeiranetat [[Norvègia|norvegiana]] au sègle XIII. Après lo declin de la corona norvegiana, [[Danemarc]] prenguèt son ròtle. Fins au sègle XIX, Islàndia demorèt isolada. Lo desvolopament de l'illa comencèt ambé lo melhorament dei transpòrts maritims e entraïnèt l'aparicion de movements nacionalistas locaus. [[Danemarc]] acceptèt de laissar a cha mauc mai d'autonòmia ais abitants que formèron lo sieu reiaume quasi independent en 1918. Puei, après l'invasion de [[Danemarc]] per [[Alemanha]] en 1940, l'illa rompèt lei darrierei liames ambé [[Copenaga]]. Venguèt oficialament independent en 1944. Pasmens, en causa de sa posicion estrategica e de sa feblessa demografica, Islàndia si raprochèt rapidament deis [[USA|Estats Units d'America]] que son lo protector militar dau país dempuei 1951. Islàndia aguèt ansin un ròtle diplomatic de remarca dins lo corrent de la [[Guèrra Freja]] e assaièt de favorizar lo raprochament entre lei dos blòts. Lo país conoissèt tanben un desvolopament economic fòrça important a fa uei partida dei país pus desvolopats de la planeta maugrat una crisi economica grèva en 2008.
Linha 70 :
La populacion islandesa èra d'aperaquí {{formatnum:320000}} abitants en 2012 siá 3,1 ab/km². Presenta lei caracteristicas dei país europèus desvolopats amb una aumentacion progressiva de la proporcion d'ancians e una esperança de vida auta (81 ans en 2012). Lo taus de feconditat (1,89 enfants per frema en 2012) es en revènge important a respèct dau rèsta dau continent europèu. La demografia islandesa aumenta ansin pauc a pauc car èra encara de solament {{formatnum:180000}} abitants en 1961.
La màger part deis Islandés vivon a [[
=== Lengas ===
Linha 104 :
=== L'Islàndia independenta ===
Dempuei son independéncia, Islàndia a conoissut un desvolopament economic important e assaia de tenir un ròtle diplomatic de mediator per resòuvre lei problemas internacionaus. D'efèct, en 1949, lo país venguèt membre de l'[[OTAN]] avans de signar un acòrdi de defensa ambé leis [[USA|Estats Units d'America]] en 1951 que fisèt la proteccion militara de l'illa a Washington. [[
== Organizacions politica e territòriala ==
Linha 138 :
=== Afaires estrangiers ===
Islàndia fa partida de mai d'una organizacion internacionala e regionala importanta coma l'[[ONU]] ò l'[[OTAN]]. Pasmens, país sensa fòrças armadas, plaçat sota la proteccion militara deis Estats Units e amb un pes economic feble, l'illa es un actor diplomatic segondari amb una politica estrangiera principalament orientada sus lei relacions ambé lei país nordics e sus lo futur dei regions articas. D'efèct, la cooperacion ambé leis estats escandinèus es la preocupacion principala dau [[govèrn]] islandés quasiment dempuei son [[independéncia]]. Fa ansin partida dau Conseu Nordic que favoriza la cooperacion regionala entre lei cinc [[estat|estats]] [[Escandinàvia|escandinèus]] e sei dependéncias. L'Artic es lo segond axe principau de la diplomacia islandesa. [[
=== Fòrças armadas ===
Lei fòrças armadas islandesas son fòrça limitadas e compausadas d'un còrs de gardàcostas de 200 marins, 4 vedetas e 4 [[Aeronau|aeronaus]] e d'un sistèma de radars de defensa antiaeriana (subretot
utilizat per l'[[OTAN]]). La defensa de l'illa es en realitat principalament assegurada per leis [[Estats Units d'America]] dempuei 1951 e la signatura d'un acòrdi militar entre [[Washington]] e [[
== Economia ==
|