Lengadocian : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jpgine (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil
Cedric31 (discussion | contribucions)
Correccions ortografia
Linha 57 :
=== Sosdialèctes septentrionals ===
* [[Roergàs (sosdialècte)|roergàs]]
* [[Gavaudanés (sosdialècte)|gavaldanésgavaudanés]]
* [[Orlhagués (sosdialècte)|orlhagués]]
* [[Bas-vivarés (parlar)|bas-vivarés]]
Linha 112 :
*La vocala '''á''' se pronóncia {{IPA | [ɔ]}} en general; pasmens dins una part bèla del lengadocian oriental (tre l'èst de Mesa), se pronóncia {{IPA | [ɛ]}}.
*La vocala '''a''' finala e abans lo ''-ment'' dels adjectius se pronóncia [ɔ], màs dins los airals de [[Montpelhièr]], [[Nimes]] e [[Seta]], la vocala '''a''' se pronóncia totjorn [a] (Ex: ''vaca'' ['baka] en luòc de ['bakɔ], ''parlament'' [parla'men] en luòc de [parlɔ'men]).
*La sequéncia '''ieu''' se pronóncia [jew], mas en lengadocian septentrional se pronóncia [ju] (adieu [a'd̪jew] màsmas [a'dju] dins los parlars septentrionals).
====Alternança vocalica====
*En posicion atòna, existís una reduccion del nombre de vocalas e en general es pas abitual d'aver una vocala dobèrta dins aquesta posicion:
Linha 161 :
En lengadocian, se fa pro sovent una assimilacion consonantica.
Aquesta assimilacion consonantica seguís las règlas seguentas:
*Se doas consonantas oclusivas sont en contacte e se son dins lo meteis mot, alara la primièra pren la pronóncia de la segundasegonda (Ex:captar [ka't̪:a], acte [ˈat̪:e], subjècte [sy'd:ʒɛtte], fotbòl [fu'b:ɔl])
*Las letras '''t''' e '''d''' plaçadas davant una laterala (l, lh) o una nasala (n, m, nh) prenon la pronóncia de la laterala (Ex: aumetlièr [awme'l:jɛ], setmana [se'm:anɔ],…)
*Las nasalas ''m'' e ''n'' prenon lo ponch d'articulacion de la consonanta seguenta s'es una oclusiva o una nasala e se son dins lo meteis mot(Ex: ''anterior'' [an̪t̪e'rju], ''encara'' [eŋ'karɔ], ''M</u>o<u>ntp</u>elhièr'' [mumpe'ʎjɛ]. Mas dins Montpelhièr [din.mumpe'ʎjɛ])
Linha 175 :
! !! AR !! IR !! ER, RE, E
|-
| 1èra || -'''i''' (en general)/ -'''e '''(èst e nord èst)|| -'''issi''' (general) / -'''isse''' (NordNòrd e NordNòrd-èst) || -'''i''' / -'''e''' (èst e nord nòrd-èst)
|-
| 2nda || -'''as''' (prononciat [es] dins los parlars de l'èst) || -'''isses''' || -'''es'''
Linha 185 :
| 5ena || -'''atz''' || -'''issètz''' || -'''ètz'''
|-
| 6ena || -'''an''' || -'''isson''' (prononciat [ɔwn] dins lo beiserencbesierenc) / -'''issen''' (tolosan e foissenc) || -'''on''' (prononciat [ɔwn] dins lo beiserencbesierenc] / -'''en''' (tolosan e foissenc)
|}
 
Linha 199 :
| 3ena || -'''ava'''|| -'''issiá''' || -'''iá'''
|-
| 4ena || -'''àvem'''/ -'''àvam''' (al sud)/ -'''aviam''' (Cevena, gavaudanGavaudan e orlhagués) || -'''issiam''' || -'''iam'''
|-
| 5ena || -'''àvetz'''/ -'''àvatz''' (al sud)/ -'''aviatz''' (Cevena, gavaudanGavaudan e orlhagués)|| -'''issiatz''' || -'''iatz'''
|-
| 6ena || -'''avan'''|| -'''issián''' || -'''ián'''