Neologisme : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jpgine (discussion | contribucions)
Jpgine (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
Un '''neologisme''' es un [[mot]] de novanòva incorporacion a una [[lenga]]. Pòt hveraver estat creat per una sola persona o amb l'evolucion de la lenga al long dels segles, e son utilizacion dependrà de l'acceptacion del nòu mot demest la comunautat de parlants. Un neologisme pòt provenir del manlèu d'una autra lenga o per creacion amb los mecanismes de la pròpria lenga, subretot amb la [[Derivacion lingüistica|derivacion]] o composicion a partir de mots comuns. Lo [[Congrès Permanent de la Lenga Occitana]] trabalha a difusar neologismes en occitan.
 
Los neologismes acostumen a aparéisser per amor de designar un nòu objècte o [[concèpte]] que abans non existia, encara que tanben se crean de mots novèls per d'idèas ja presentas a la lenga per mants motius: [[connotacion]] del mot ja existent, influéncia d'autras lengas, eslargissement o restriccion en lo camp d'aplicacion...
 
* auto-adesiu, benda auto-adesiva, pel francès 'auto-collant'.
* fotbolet (cf. catalan Futbolí), pel francès 'babyfoot'.
* barba-cuol (grasilhada, brasucada, sembla un nom d'origina occitana manlevat per los Angleses en Aquitània: peça de carn astada "de la barba au cuol"), pel francès 'barbecue'.
* carreton, butasseta, pel francès 'caddy/caddie'.
* coctèl
* passadisc, per l'anglés 'disk-jockey'.
* ròdapaïses, ròdapaís invar., per l'anglés 'globe-trotter'.
* botiguejar, per l'anglo-francés 'faire du shopping'
* manjarlèu, per l'anglés 'fast-food'
* retorn en rè, per l'anglés 'flash-back'
* gadget
* giratòri, viracarris, pel francés '(rond-point) giratoire'.
* tela, ret, malhum, hialat, per l'anglés 'Internet'.
* vaisseladoira, pel francés 'Lave-vaisselle'
* manjardreit/manjardrech, per l'anglo-francés 'Lunch'.
* remouta, per l'anglés 'remake'
* entrepan (catalanisme adoptat despuei longtemps en occitan e logic que ben format), per l'anglés 'sandwich'.
* auto-servici, un servís-te, per l'anglés 'self-service'.
* fòravotz, per l'anglo-francés 'voix off'.
* cap/fin de setmana", per l'anglés 'week-end'.
 
== Metòdes de formacion de neologismes ==