Pierre Gamarra : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 18 :
}}
Pèire Gamarra ('''Pierre Gamarra''', en [[francés]]) ([[Tolosa]] 10 de julh de 1919, [[Argenteuil]] 20 de mai de 2009) es un autor francés. Es considerat
Son òbra abondosa e variada compren romans, poësias, faulas, ensages e teatre. Son òbra per la joinesa es sovent ensenhada dins las escòlas.
Sos cendres repausan dins son vilatge de [[Bessens]] ( [[Tarn e Garona]]).
== Biografia ==
Pèire Gamarra nasquèt a [[Tolosa]] en 1919. Foguèt ensenhaire e jornalista, romancièr, poëta e critic.
Pendent la liberacion de Tolosa en agost de [[1944]], publica «Vaincre», jornal des FTPF-FFI. Aprèp la liberacion, participèt, totjorn a Tolosa, a la creacion de «la librariá de la Renaissança». Mentre que s'engatgèt dins la [[Resisténcia Francesa|Resisténcia]], aderiguèt al Partit Comunista en 1944. De 1945 a 1949, dirigiguèt la redaccion del jornal «le Patriote du Sud-Ouest».
Recebèt, en 1948 a [[Lausana]], lo prèmi internacional Charles-Veillon pel roman ''La Maison de feu''. Los escrivans Vercors, Loís Guilloux e Andrieu Chamson, en particular, formavan part de la jurada.
En 1951, es asemprat per Joan Cassou, Andrieu Chamson e Aragòn, per prene la responsabilitat de la redaccion de la revista literària ''Europe'', creada per Romain Rolland e alavetz dirigida per Pèire Abraham. Li succedirà al cap de la revista en 1974. Pendent mai d'un mièg sègle, tenguèt la cronica literària que creava, «la Maquina d'escriure», dins la revista ''Europe''; i parlava de publicacions de França e d'endacòm-mai, fidèl a l'esperit de tròba e d’obertura a las literaturas dels «pichons païses», aital que desplegadament definit coma lo de la revista. A contribuit tanben, com critic literari, a el setmanièr de la CGT, ''La Vie ouvrière''.
Pèire Gamarra es considerat
▲Foguèt enfin, vici-president del Penclub francés jos la presidéncia de Joan Blot e sòci onorari de l'Acadèmia de las Sciéncias, Bèlas Letras e Arts del departament del Tarn e Garona.
▲Pèire Gamarra es considerat coma l'un dels mai interessants autors francés per la joinesa que siá pròsa o poësia. Sas faulas e sos poèmas ( lo celèbre «Mon cartable») son particularament plan coneguts de fòrça escolans. D'efièch ensenhaires e manuals de literatura sovent trason dins son òbra poëtica. Aquò's per el, constant calcin pedagogic: el de donar als mainatges gaudesiá dels tèxts e mots.
Son trabalh per la joinesa contén tanben una part romanesca. Son public fidèl prèsa sos istòrias enraiçadas dins una realitat mesclada d'aventura.
Linha 47 ⟶ 44:
Pèire Gamarra obtenguèt lo prèmi de la [[:fr:SGDL|Societat dels Gens de Letra]] per son roman « lo Fluvi palimpsèst» en 1985.
Son òbra poëtica es egalament saludada
Una escòla pòrta son nom a [[Montalban]], e dos bibliotècas, l'una a Argenteuil, ont foguèt 12 ans conselhièr de comuna, l'autre a [[Andrest]], [[Nauts Pirenèus ]]. ▼
== Omenatges e posteritat ==
▲Una escòla pòrta son nom a [[Montalban]]
== Òbras ==
|