Aranés (parlar) : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Anullacion de las modificacions 1952776 de 85.192.76.49 (discutir | contribucions)
ukykyikyujyfukyfkyfkurky
Linha 1 :
{{Infobox Lenga
|nom=Aranés|Lenga=aranés
|colorfamilha=mediumseagreen
|colorfons=#E8FCD4
|País=[[Catalonha]]
|Regions= [[Val d'Aran]]
|personas= 5800
|n= ?
|tipologia={{SVO}}<br />
{{Lenga sillabica}}
|familha=
occitan
:gascon
::'''aranés'''
|status= [[Catalonha]]
|academia=
|iso-1=oc
|iso-2=oci
|iso-3=oci
|iso-6=aran
|iso-6P=oci
|sil=OCI
|mòstra=
|espandida=I (lengua individuau)|tipe=L (lenga viua)}}
 
[[Imatge:Europe2005 bossost-aranes1.jpg|thumb|Senhalizacion oficiau en aranés a Bossòst, [[Val d'Aran]]]]
Er '''aranés''' ei eth nom dera modalitat d'[[occitan]] parlada ena [[Val d'Aran]], on ei lengua cooficiau. Er aranés apartien ath grup sud-orientau deth [[gascon]] (damb eth naut-comengés e eth coseranés) e siguec oficializat coma lengua occitana ena Val d'Aran (en 1990) e en Catalonha (a partir de 2006).
 
Segontes es donades dera darrèra [[Enquèsta d'Usatge Lingüistics]], realizada en 2013 pera [[Generalitat de Catalonha]], ei era lengua pròpia de 20,85% dera populacion d'Aran, donques segona darrèr er espanhòu qu'ei lengua mairau de 44,10% des abitants dera Val.
 
== Era oficialitat der aranés ==
Tamb era aprovacion dera lei 16/1990, de 13 de junhsèga, sus eth règim especiau dera Val d’Aran, er aranés siguec reconeishut coma lengua oficiau. Era Lei 1/1998 de 7 de gèr, de politica lingüistica, en sòn article 7 hè referéncia ara proteccion der aranés.
 
Tamb era aprovacion deth nau Estatut d'Autonomia de [[Catalonha]] er an 2006, er aranés siguec reconeishut coma lengua oficiau de Catalonha. Er article 6.5 ditz eth següent: ''"Era lengua occitana, nomentada aranés en Aran, ei era lengua pròpria d'aguest territòri e ei oficiau en Catalonha cossent damb eth que establissen aguest Estatut e es leis de normalizacion lingüistica"''
 
== Caracteristiques der aranés ==
 
'''Trets evolutius comuns tamb eth gascon pirenenc.'''
 
* Pas de F latina a H: FERRUM> ''hèr''
* Queiguda de N intervocalica: FARINA> ''haria''
* Aparicion de A- protetica deuant de R iniciau, en tot doblar-se atau era R: ROTA> ''arròda''
* Evolucion de LL latina interiora o finau a TH: VITELLU> ''vedèth''
* LL intervocalica passe a R: BELLA> ''bèra''
* Cap de L finau de sillaba a U semivocau: SAL> ''sau''
* Metatèsi de –R: VENTRUM> ''vrente''
* Article pirenenc ''eth/era''
 
'''Bèri trets particulars d'er aranés.'''
 
* Era aspiracion dera H non se hè capmès en Aran (totun, se pòt encara sénter un shinhalon a [[Canejan]] e [[Bausen]]).
* Prononciacion /a/ dera -a atòna finau (tret comun tamb es parlars de [[Luishon]] e de bères vaths de [[Bigòrra]] (Asun, Ador, etc) e, en Bearn, dera Hauta Vath deth Gave de Pau.
* Eth /b/ intervocalic passa a /w/ grafiat u: ''deuant'', ''víuer'' sauv [[Pujòlo]]. Aqueth biaish de prononciar ei frequent en gascon, mès la grafia la nòte tostemp v en gascon der estat francés.
* Passatge en posicion finau deth diftong -ÈI a -È: ''tornarè deman''. Qu'èi un tret frequent en grup sud-orientau deth gascon (Comenge, Coserans) e en d'auti parlars gascons tanben.
* Passatge en posicion finau deth diftong - ÒU a -Ò (tret compartit damb bèris parlars gascons, mès que mès de Bigòrra e deu grop sud-orientau).
* Article plurau definit epicèn (qu'a era madeisha fòrma ath masculin e femenin): ''es'' .
* Plurau en -es des noms en -a: ''es pèires'', coma en luishonés.
* Plurau en -i des determinants, pronoms e de quauqui noms e adjetius: ''aguesti, toti.'' Aqueth tret qu'a ua origina lengadociana antiga.
* AVER qu'ei eth solet auxiliar: ''a estat''.
 
 
 
Quadre comparatiu tamb d’autes lengües romaniques
<table bordercolor="#999999" cellspacing="0" cellpadding="2" width="100%" border="1">
<tr class="menuintoff">
 
<td>
<div align="left">
<b>LATIN</b></div>
</td>
<td>
<div align="center">
<b>francés</b></div>
</td>
 
<td>
<div align="center">
<b>italian</b></div>
</td>
<td>
<div align="center">
<b>castelhan</b></div>
</td>
 
<td>
<div align="center">
<b>aragonés</b></div>
</td>
 
<td>
<div align="center">
<b>catalan</b></div>
</td>
<td>
<div align="center">
<b>aranés</b></div>
</td>
 
</tr>
<tr>
<td>FESTA</td>
<td>
<div align="center">
fête</div>
</td>
<td>
 
<div align="center">
festa</div>
</td>
<td>
<div align="center">
fiesta</div>
</td>
<td>
 
<div align="center">
fiesta</div>
</td>
<td>
<div align="center">
festa</div>
</td>
<td>
<div align="center">
hèsta</div>
</td>
</tr>
 
<tr>
<td>LUNA</td>
<td>
<div align="center">
lune</div>
</td>
<td>
<div align="center">
 
luna</div>
</td>
<td>
<div align="center">
luna</div>
</td>
<td>
<div align="center">
luna</div>
</td>
<td>
<div align="center">
 
lluna</div>
</td>
<td>
<div align="center">
lua</div>
</td>
</tr>
<tr>
 
<td>MELE</td>
<td>
<div align="center">
miel</div>
</td>
<td>
<div align="center">
miele</div>
 
</td>
<td>
<div align="center">
miel</div>
</td>
<td>
<div align="center">
miel</div>
</td>
<td>
<div align="center">
mel</div>
 
</td>
<td>
<div align="center">
mèu</div>
</td>
</tr>
<tr>
<td>CASTELLUM</td>
 
<td>
<div align="center">
château</div>
</td>
<td>
<div align="center">
castello</div>
</td>
 
<td>
<div align="center">
castillo</div>
</td>
<td>
<div align="center">
castiello / castiel</div>
</td>
<td>
<div align="center">
castell</div>
</td>
 
<td>
<div align="center">
castèth</div>
</td>
</tr>
<tr>
<td>ILLA</td>
<td>
 
<div align="center">
elle</div>
</td>
<td>
<div align="center">
lei</div>
</td>
<td>
 
<div align="center">
ella</div>
</td>
<td>
 
<div align="center">
ela</div>
</td>
<td>
<div align="center">
ella</div>
</td>
<td>
 
<div align="center">
era</div>
</td>
</tr>
<tr>
<td>RIDERE</td>
<td>
<div align="center">
 
rire</div>
</td>
<td>
<div align="center">
ridere</div>
</td>
<td>
<div align="center">
 
reír</div>
</td>
<td>
<div align="center">
 
redir</div>
</td>
<td>
<div align="center">
riure</div>
</td>
<td>
<div align="center">
 
arrir</div>
</td>
</tr>
<tr>
<td>CAPRA</td>
<td>
<div align="center">
chèvre</div>
 
</td>
<td>
<div align="center">
capra</div>
</td>
<td>
<div align="center">
cabra</div>
 
</td>
<td>
<div align="center">
craba</div>
</td>
<td>
<div align="center">
cabra</div>
</td>
<td>
<div align="center">
craba</div>
 
</td>
</tr>
</table>
 
== Normativizacion der aranés ==
 
Er aranés ei normativizat segon era [[nòrma classica]] e unitària der [[occitan]], definida iniciaument per [[Loís Alibèrt]]. Es nòrmes deth [[Conselh de la Lenga Occitana]] son reconegudes oficiaument peth [[Conselh Generau d'Aran]] (e donques pera [[Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés]]) despús [[1999]].
 
Mès bèri detalhs dera adaptacion d'aquera normativa ar aranés divergissen der usatge preferenciau des autes varietats [[gascon]]es: es particularitats araneses son en teoria aplicables tanben en autes varietats de gascon, mès en practica s'utilizen sonque en aranés, ja qu'era rèsta deth gascon preferís solucions mès unitàries. Essenciauments se tracte:
* dera forma deth plurau femenin en ''-es'' en lòc dera grafia ''-as'' qu'ei mès unitària e englobanta (ja que pòt prononciar-se {{IPA|[es/ɔs/as]}} segon es parlars). Ex: ''hemnes araneses'' en lòc de ''hemnas aranesas''.
* de ''u'' entre dues vocales en lòc dera grafia ''v'' qu'ei mès unitària e englobanta (poguent prononciar-se {{IPA|[w/β]}} segon es parlars). Ex: ''auer'' en lòc d'''aver''.
Segon era normativa occitana, en absolut, arren non impedís qu'er aranés utilize es formes grafiques mès unitàries coma ''-as'' e ''v''.
 
Era normativa de l'occitan, aplicada ar aranés e a quauques parlars gascons vedins, nòte bères particularitats morfologiques coma es pluraus sensibles masculins en ''-i'' (''es aranesi'' "eths aranés") e es articles pirinencs (''eth'', ''era'', ''es''; aquí ''es'' qu'ei era varianta aranesa per ''eths, eras'').
 
=== Ispanizacion der aranés ===
Pr'amor dera sua pertanhença ar estat espanhòu, er aranés ei sometut a influéncies pesugues deth [[castelhan]] e deth [[catalan]]. Atau er aranés a incorporat aquestes darrères decades un arramat de neologismes meridionaus coma ''actuar'' (vs. ''agir''), ''empresa'' (vs. ''entrepresa''), ''increment'' (vs. ''aumentacion''), ''laborau'' (vs. ''professionau''), ''matrícula'' (vs. ''inscripcion''), ''oficina'' (vs. ''burèu'', totun burèu ei un francesime) ath sòn vocabulari tecnic.
I a tanben de deformacions de paraules coma ''abantes'' (abans) o ''despuès'' (dempús), e er ús d'ispanismes coma ''hasta''.
 
== Usatge dera lengua ==
 
{|class="wikitable" style="margin: 0.5em auto;"
!valign="right"| 2 e +
| colspan="2" style="text-align:center;" | '''1996'''
| colspan="2" style="text-align:center;" | '''2001'''
| colspan="2" style="text-align:center;" | '''2013'''
|-
!
! Chifres absoludes
! Percentatge
! Chifres absoludes
! Percentatge
! Chifres absoludes
! Percentatge
|-
| Lo comprén
| 6 795
| 93,05%
| 6 712
| 91,88%
| 6 840
| 80,74%
|-
| Lo sap parlar
| 4 634
| 65,85%
| 4 700
| 66,24%
| 4 710
| 55,61%
|-
| Lo sap liéger
| 4 545
| 62,29%
| 4 413
| 60,44%
| 5 020
| 59,33%
|-
| Lo sap escríuer
| 1 946
| 26,97%
| 2 016
| 27,69%
| 2 950
| 34,87%
|-
| colspan="5" | Hònt : IDESCAT, Cens lingüístic de l'aranès de 2001<ref>{{ca}} [http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Altres/Arxius/aran_cens.pdf Cens lingüístic de l'aranès de 2001]</ref>
|}
 
== Ena escòla ==
 
Er aranés qu'ei era lengua d’aprenedissatge des escolans de 3 a 7 ans e era lengua veïculara en toti es centres d’educacion infantila e primària ena Val d'Aran. Eth curriculum der aranés ei eth conjunt d'objectius, contenguts, metòdes pedagogics e critèris d'avaluacion de cadun des nivèus, etapes, cicles, grads e modalitats deth sistèma educatiu que guiden era accion docent. Eth Conselh Generau d'Aran qu'aprovèc per unanimitat eth curriculum der aranés der ensenhament obligatòri en session plenària deth 13 de hereuèr de 1998.
 
== Vejatz tanben ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[gascon]]
* [[gascon pirenenc]]
=== Ligams extèrnes ===
* [http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Altres/Arxius/normes.pdf Normes ortografiques der aranés] <br />
* [http://corsi.aranes.org/ Corsi d'aranés en linha deth conselh generau d'Aran]
* [http://www.aranes.org/docs/a_aran_cens.pdf Cens linguistic der aranés de 2001. Grafics damb es principaus resultats] <br />
* [http://www.aranes.org/docs/curr.pdf Curriculum der aranés der ensenhament obligatòri]<br />
* [http://traductor.gencat.cat/ Traductor automatic occitan aranés - catalan e occitan aranés - castelhan]
 
== Referéncias ==
<references/>
 
{{Portal|lengas|Occitània|Catalonha|Euròpa}}
 
[[Categoria:Pirenèus]]