Reialme Unit : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Linha 44 :
Vèrs 1000 avC, de tribús [[cèltas]] vengudas dau nòrd d'[[Euròpa]] e de [[Gàllia]] s'installèron dins l'[[Archipèla]] en [[Irlanda (illa)|Irlanda]], en [[Escòcia]] e dins lo sud e l'èst d'[[Anglatèrra]]. Coma dins lo rèsta d'Euròpa cèlta, se formèt una [[civilizacion]] guerrièra dominada per una classa [[aristocràcia|aristocratica]] e caracterizada per la bastida d'[[oppidum]]s e lo desvolopament d'una [[indústria]] [[metallurgia|metallurgica]]. Gràcias ai ressorsas mineralas deis illas, l'archipèla venguèt rapidament un territòri exportador de [[metau]]s ([[estam]] en particular) au sen dau comèrci europèu [[Antiquitat|antic]].
A partir de 55 avC, lei Romans acomencèron de s'interessar au contraròtle dei ressorsas deis [[Illas Britanicas]] ambé la campanha de [[Juli Cesar]]. Pasmens, de revòutas en [[Gàllia]] l'
En fòra de la menaça dei tribús cèltas totjorn independentas, l'òrdre roman foguèt tanben contestat dins lo sud de l'illa. La revòuta pus importanta se debanèt de 60 a 61 sota la direccion de la rèina Budicca. Entraïnèt la destruccion d'unei ciutats e temples romans mai s'acabèt per una desfacha a [[Batalha de Watling Street|Watling Street]]. Per s'aparar còntra de dificultats novèlas, l'Empèri gardèt de tropas importantas (generalament quatre legions) dins l'archipèla fins au sègle V e la disparicion de la província.
Linha 76 :
Lo rèine d'[[Edoard Ier d'Anglatèrra|Edoard I{{èr}}]] ([[1272]]-[[1307]]) marquèt lo començament d'un periòde d'expansion anglesa. [[País de Galas]] foguèt conquistat en [[1284]]. [[Escòcia]] acceptèt lo rèi anglés coma senhor en [[1291]] mai la dominacion anglesa foguèt mau acceptada per la populacion locala e, tre [[1314]], la [[batalha de Bannockburn]] s'acabèt per la restauracion de l'independéncia escocesa. En [[1337]], [[Edoard III d'Anglatèrra|Edoard III]] ([[1327]]-[[1377]]) revendiquèt la succession de [[Felip IV de França]] après la mòrt de sei tres fius. Aquò foguèt lo començament de la [[Guèrra de Cent Ans]] que marcarà prefondament lei dos país.
D'efèct, lei premiereis annadas de la guèrra veguèron una tièra de victòrias anglesas a [[Batalha de Crécy (1346)|Crécy]] ([[1346]]), [[Sètge de Calais (1347)|Calais]] ([[1347]]) e [[Batalha de Peitius (1356)|Peitius]] ([[1356]]). Pasmens, [[Carles V de França]] ([[1364]]-[[1380]]) redreicèt lo Reiaume de França e capitèt de conquistar la màger part dei [[fèu]]s continentaus anglés. Aquelei desfachas
La guèrra acomencèt tornarmai durant lo rèine d'[[Enric V d'Anglatèrra|Enric V]] ([[1413]]-[[1422]]). Devesits per una guèrra civila, lei Francés foguèron esquichats a [[Batalha d'Azincourt|Azincourt]] ([[1415]]) e leis Anglés s'alièron ambé Borgonha per dominar lo nòrd e lo sud-oèst de [[França]]. Aprofichant la foliá dau rèi [[Carles VI de França]] ([[1380]]-[[1422]]), impausèt la signatura dau [[tractat de Troyes (1420)|tractat de Troyes]] que sei condicions permetián d'unificar lei dos reiaumes sota l'autoritat dau rèi d'Anglatèrra. Dins aquò, lo fiu de Carles VI refusèt aqueu tractat e contunièt la lucha a partir dau centre e dau sud dau Reiaume de França. A partir de [[1429]], prenguèt l'avantatge e acomencèt una reconquista progressiva dau territòri francés que s'acabèt per una desfacha anglesa en [[1453]].
Linha 141 :
En [[1956]], la revirada de l'expedicion de Suèz e leis atacas estatsunidencas còntra la moneda britanica mostrèron l'estenduda de la pèrda de poissança dau Reiaume Unit e entraïnèt un renfòrçament dei movements anticolonialistas. Conjugats ambé lei guèrras d'independéncia lòngas e acarnadas dins leis empèris coloniaus francés e portugués, aquò ecidiguèt lo govèrn britanic d'acceptar e de favorizar l'independéncia de sei colonias. Ansin, dins leis annadas 1960, la màger part de l'Empèri dispareguèt au profiech d'estats independents novèus. Lei darrierei colonialas importantas foguèron abandonadas en [[1981]] fins a la restitucion de Hong Kong en [[1997]] que marquèt la fin de l'Empèri. Una autra consequéncia de la revirada de Suèz foguèt l'abandon d'una politica estrangiera independenta d'aquela deis Estats Units e Londres venguèt l'aliat pus fidèu e pus pròche de Washington.
La disparicion de l'Empèri
=== Politica ===
|